«Esto es fútbol, papá». Homofobia y discursos de odio en el deporte. El caso de Borja Iglesias

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.11

Palabras clave:

odio, desinformación, homofobia, racismo, machismo, redes sociales, fútbol, deporte

Resumen

El futbolista del Celta de Vigo Borja Iglesias fue víctima de ataques homófobos a través de las redes sociales a propósito de manifestaciones públicas en las que el delantero se posicionaba, sin tapujos, sobre temas de la actualidad. Esta investigación analiza la tipología de los ataques de odio a través de la red social X (antes Twitter) para constatar la presión mediática que viven los representantes del deporte sometidos al escrutinio público. Se analizan más de 1.500 comentarios, de los cuales casi el 46% de los mensajes contenían odio; es decir, pueden ser constitutivos de delito por perseguir un determinado grupo social.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Arán Reig Martínez

Arán Reig-Martínez és graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (UV). Ha cursat els màsters en Direcció i Producció de Contingut Audiovisual en la Universitat Internacional de València i Atresmedia i en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement en la UV. Actualment és estudiant del Programa de Doctorat de Comunicació i Interculturalitat en la UV.

Carles Senso Vila

Carles Xavier Senso Vila és doctor en Història i llicenciat en Periodisme i Història. Va treballar onze anys en el diari Levante-EMV, del qual hui és columnista d’opinió. Ha publicat més d’una vintena de llibres de temàtica històrica, cultural i esportiva. En 2018 va guanyar el premi Ramón Barnils de Periodisme d’Investigació, a Barcelona. Amb la seua tesi doctoral va aprofundir en els mitjans de comunicació del final del franquisme i la Transició i va obtindre la nota de matrícula cum laude.

Citas

- Garriga-Zucal, J. (2007). Haciendo amigos a las piñas: violencia y redes sociales de una hinchada del fútbol. Prometeo Libros Editorial.

- Hickey D, Fessler DMT, Lerman K, Burghardt K (2025) X under Musk’s leadership: Substantial hate and no reduction in inauthentic activity. PLoS ONE 20(2): e0313293. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0313293

- Jaraba-Molina, G., Tejedor-Calvo, S., & Cervi, L. (2020). Análisis de las temáticas y tendencias de periodistas españoles en Twitter: contenidos sobre política, cultura, ciencia, comunicación e Internet. Cuadernos. info, (47), 111-137. http://dx.doi.org/10.7764/cdi.47.1773

- Kwon, K.H & Gruzd, A. (2017). Is offensive commenting contagious online? Examining public vs interpersonal swearing in response to Donald Trump’s YouTube campaign videos. Internet Research 27(4), 991–1010. https://doi.org/10.1108/IntR-02-2017-0072

- MAGRO SERVET, V., «La violencia en los recintos deportivos de fútbol. ¿Qué está pasando? ¿Cómo actuar? 20 conclusiones», Diario LA LEY, núm. 10589, 2024.

- MARTÍN GARCÍA, A., BUITRAGO, A., BELTRÁN FLANDOLI, A.M., «Fútbol, racismo y Twitter. Disección del discurso de odio en el caso Diakhaby», Razón y palabra, núm. 113, 2022.

- Ministeri de l’Interior. Informe sobre la evolución de los delitos e incidentes de odio en España (2024). https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/.galleries/galeria-de-prensa/documentos-y-multimedia/balances-e-informes/2024/2024-INFORME_2024_Delitos_incidencias-_odio.pdf

- Piñeiro-Otero, T., & Martínez-Rolán, X. (2021). «Eso no me lo dices en la calle. Análisis del discurso del odio contra las mujeres en Twitter». Profesional de la Información, 30(5). https://doi.org/10.3145/epi.2021.sep.02

- Poucher, Z.A.; Tamminen, K.A.; Kerr, G.; Cairney, J.: A Commentary on Mental Health Research in Elite Sport. Journal of Applied Sport Psychology. 2019, Journal article. DOI: 10.1080/10413200.2019.1668496. ISBN: 15331571 10413200

- Senso, Carles: El riesgo de la vanidad. Redes sociales deportivas y su efecto en la salud mental. Institució Alfons el Magnànim. València. 2025.

- Soral W, Bilewicz M, Winiewski M. Exposure to hate speech increases prejudice through desensitization. Aggressive behavior. 2018;44(2):136–146. pmid:29094365

- Váldez-Apolo, M. B., Arcila-Calderón, C., & Jiménez-Amores, J. (2019). «El discurso del odio hacia migrantes y refugiados a través del tono y los marcos de los mensajes en Twitter». Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 6(12), 361-384.

- Yáñez García-Bernalt, I. «De la grada a la pantalla: la investigación de los delitos y discursos de odio en el fútbol cometidos a través de redes sociales». En Investigación y prueba de los delitos de odio cometidos a través de internet (pp. 107-130). Aranzadi La Ley. 2025.

- Zoe Poucher, Katherine Tamminen, Catherine Sabiston, Gretchen Kerr: Elite athletes more likely to experience mental health disorders: U of T study: https://insulin100.utoronto.ca/2021/07/30/elite-athletes-more-likely-to-experience-mental-health-disorders-u-of-t-study/

Articles de premsa

- El Mundo/EFE: La waterpolista Paula Leitón se defiende de las críticas a su físico: "Sé cómo es mi cuerpo y lo quiero muchísimo. Acabo de ganar un oro y no me afectan". 13 d’agost de 2024. https://www.elmundo.es/deportes/juegos-olimpicos/2024/08/13/66bb0ed7fdddff99068b458a.html

- Encabo, Nacho: El acoso a los tenistas en redes tiene muy difícil solución: «No conviene cortarlo porque hay mucho dinero en juego». 7 de setembre de 2024. https://www.relevo.com/tenis/us-open/acoso-tenistas-redes-sociales-dificil-20240905155141-nt.html

- Puerto, Sara: «Así son los haters en el gaming, según un informe de UNIR, UMA y GIANTX: mayoría de hombres, con estudios básicos y odio hacia las jugadores». 6 de juny de 2024. https://www.unir.net/actualidad/investigacion/asi-son-los-haters-en-el-gaming-segun-un-informe-de-unir-uma-y-giantx-mayoria-de-hombres-con-estudios-basicos-y-odio-hacia-las-jugadoras/

- Tronchoni, Nadia: «Un año de rastreo del discurso de odio en redes: Lamine Yamal, a quien llaman “moro de mierda”, concentra el 60% de los ataques racistes». 8 de novembre de 2025. https://elpais.com/deportes/futbol/2025-11-08/un-ano-de-rastreo-del-discurso-de-odio-en-redes-lamine-yamal-a-quien-llaman-moro-de-mierda-concentra-el-60-de-los-ataques-racistas.html

- Wong Q. Elon Musk’s X says it’s policing harmful content as scrutiny of the platform grows. LA Times. 2024;. Available from: https://www.latimes.com/business/story/2024-09-25/elon-musks-x-harmful-content-amid-transparcency-report-scrutiny-twitter

Publicado

2026-10-07

Cómo citar

Revista de cultura, política y sociedad, D., Reig Martínez, A. y Senso Vila, C. (2026) «“Esto es fútbol, papá”. Homofobia y discursos de odio en el deporte. El caso de Borja Iglesias», Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 140, pp. 196–211. doi: 10.28939/iam.debats-140.11.