https://revistadebats.net/issue/feed Debats. Revista de cultura, poder i societat 2024-05-30T18:01:31+00:00 Debats magnanim@dival.es Open Journal Systems <p><span lang="ca-ES"><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat</em></span><span lang="ca-ES">, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca. Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista&nbsp;<em>Debats</em>&nbsp;està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.</span></p> https://revistadebats.net/article/view/3640 Repertorios de acción feminista en la revuelta social chilena 2019-2020: el rol de la performance «Un violador en tu camino» 2021-07-08T08:12:48+00:00 Cecilia Moreno Arredondo cmoreno@ug.uchile.cl Nuria Vergés nuria.verges@ub.edu Anna Villarroya annavillarroya@ub.edu <p>En un contexto de crisis de reproducción social como el chileno, que lleva al extremo la privatización de lo necesario para la reproducción de la vida -alimentos, salud, vivienda, cuidados, etc., las movilizaciones sociales se multiplican y toman relevancia social y mediática a partir de finales del 2019 con la revuelta social. El análisis de los repertorios de acción colectiva, que ponen a disposición de los movimientos diversas herramientas de protesta, cobra especial importancia e incluso más trascendencia ante el impacto internacional de las aportaciones feministas en estas movilizaciones. En este marco, el artículo que presentamos busca, por un lado, identificar y proponer una tipología de los principales repertorios de acción feminista desplegados durante las movilizaciones sociales transcurridas entre octubre 2019 y marzo 2020 en Chile. Por el otro, analizar el caso de Las Tesis y su performance «Un violador en tu camino» que, además de devenir tendencia en redes sociales, se fue replicando en distintas partes del mundo. Para ello, se revisó sistemáticamente la literatura en torno a los repertorios de acción colectiva feminista, se llevaron a cabo diez entrevistas en profundidad entre activistas feministas y se desarrolló una etnografía digital adicional para profundizar en el caso de Las Tesis. Los resultados revelan, por un lado, la distinción entre las acciones en el espacio público, las acciones conectivas feministas desplegadas en la web, las organización de acciones feministas en las comunidades y barrios y las de incidencia institucional. Por el otro, el rol de Las Tesis y su perfomance en reconectar el activismo feminista digital global con los cuerpos de las mujeres y su relevancia.</p> 2024-07-09T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6910 La esfera pública postmediática 2024-05-30T17:27:15+00:00 Guillermo López-García guillermo.lopez@uv.es Lidia Valera Ordaz lidia.valera@uv.es <p>La esfera pública es un concepto que ha experimentado cambios significativos en las últimas <br>décadas. En su acepción tradicional, esta era entendida como el intercambio y la interacción <br>comunicativa entre los actores sociales que daba lugar a la opinión pública. Pero el desarrollo de <br>las sociedades mediáticas dio lugar a una esfera pública colonizada por los medios de comunicación <br>de masas, que eran tanto intermediarios que canalizaban los mensajes de dichos actores como actores <br>privilegiados de la conversación pública. El artículo analiza la evolución desde la esfera pública <br>mediática de la segunda mitad del siglo xx hacia la actual esfera pública postmediática, <br>caracterizada por la fragmentación y multiplicidad de mensajes, actores y públicos, el auge de <br>Internet y las redes sociales, y la pérdida de la capacidad de intermediación e influencia de los <br>medios de comunicación social.</p> 2024-05-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6911 Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials 2024-05-30T17:42:26+00:00 José Enrique Antolín Iria joseenrique.antolin@ehu.eus <p>En la modernitat tardana està reconfigurant-se la manera de transmetre i comunicar la crisi climàtica. El concepte de risc, entés com una contingència, hi té una rellevància central per a entendre-la. No n’hi ha prou amb definir el risc científicament, també cal definir-lo socialment (el que és assumible o el que no); això genera un escenari d’incertesa en què els subjectes es veuen obligats a prendre decisions. En aquest context, les xarxes socials adquireixen una preeminència important a l’hora de comunicar i transmetre aquesta incertesa a través de les pàgines web, Internet, xats… Es configura un nou espai relacional: missatges breus, ús intensiu d’imatges emocionals, desancoratge (ruptura de l’espaitemps). D’altra banda, aquesta contingència, marca una relació nova entre ciència i política. La necessitat de reduir la incertesa social redefineix les relacions entre tots dos àmbits: la política necessita la ciència per a justificar-ne les decisions i la ciència cada vegada es veu més involucrada en les decisions polítiques. En un moment en què els processos d’individualització caracteritzen les societats avançades, cal reconstruir els vincles socials per a respondre a la crisi ecològica. Aquesta reconstrucció passa per generar nous llaços a partir de la identitat entre iguals, no des de l’acció col·lectiva. Aquesta nova situació ha donat origen a un nou comunitarisme. La tesi que es defensa ací és que assistim a un escenari en què s’està redissenyant l’espai relacional a l’hora de transmetre i comunicar la crisi climàtica, un fet que afecta la manera de construir els vincles socials en la modernitat tardana.</p> 2024-05-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6904 Noves consideracions sobre Performing Rites 2024-05-30T15:22:33+00:00 Simon Frith Simon.Frith@ed.ac.uk <p>Performing Rites. On the Value of Popular Music es va publicar fa vint-i-cinc anys. L’objectiu del llibre era abordar qüestions de valor musical i demostrar que els arguments que qualificaven la música de bona o dolenta eren tan necessaris per a la cultura musical popular com per a l’art culte. Aquest article examina els canvis en les pràctiques i estudis de la música popular durant l’últim quart de segle i reflexiona sobre els efectes d’aquests canvis en el discurs de valor. Els canvis que m’interessen són la transformació digital de la comunicació musical, que origina formes noves de crear, consumir i compartir música; les forces demogràfiques que han remodelat tant la geografia com l’ecosistema del mercat musical, i l’aparició de la música electrònica de ball en una nova economia de la música «en viu». Què significa, des d’un enfocament sociològic de l’estètica, que la gent ja no es veja obligada a escoltar música que no li agrada? Que els algorismes hagen minat un sistema d’autoritat musical (ràdio musical i premsa musical) que fa un temps es donava per descomptat? Que ballar siga una manera tan important d’escoltar? Què és un «músic» en l’era digital? A l’hora d’abordar aquestes qüestions, també reconec que, de la mateixa manera que les possibilitats històriques i discursives configuren els qui creen i escolten música popular, aquestes possibilitats també configuren els qui l’estudien. Tenim la llibertat d’estudiar el que ens agrada i de la manera que ens agrada, però només en les circumstàncies en les quals ens trobem. Com han canviat aquestes circumstàncies des de 1996?</p> 2024-06-04T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6905 Pop-rock, cosmopolitisme musical i coneixement musical corporeïtzat 2024-05-30T15:36:39+00:00 Motti Regev mottire@openu.ac.il <p>Aquest article suggereix que després de més de mig segle en què les generacions successives de fans de països de tot el món han abraçat múltiples gèneres i estils locals i globals de música pop-rock, persones de nombrosos països s’han dotat a poc a poc de coneixements sonors i musicals que permeten desxifrar de manera immediata, espontània i intuïtiva sonoritats musicals amplificades, elèctriques, electròniques i manipulades. El fet de disposar d’aquesta mena de coneixement corporal i la seua posada en pràctica rutinària per part de persones de molts llocs diferents, resulta en una manifestació mundana del cosmopolitisme cultural actual, o més aviat el musical, en la vida quotidiana. En aquest article s’analitza la noció de cosmopolitisme musical i el significat del pop-rock com a cultura estètica. Així mateix, s’hi exposa una tipologia de coneixements relacionats amb la música, que consta de tres categories principals —coneixement discursiu, musical i sonor— per a, finalment, centrar-se en el tercer tipus.</p> 2024-05-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6906 No només és un camp de naps: experiències corporals i afectives dels homes que ballen rock 2024-05-30T15:55:27+00:00 Amparo Lasén alasen@ucm.es <p>Aquest article planteja un acostament sociològic al rock, parant atenció als afectes, el cos i les coreografies de gènere (Foster, 1998). En prendre com a objecte d’estudi l’escolta, i la particular forma d’escolta incorporada que és el ball, reprenc l’enfocament i la sensibilitat de l’anàlisi precursora de Richard Dyer (1979-2021) sobre les polítiques sexuals, materials i afectives del rock i del disco. En aquest sentit explore alguns aspectes de l’erotisme del rock. A partir d’una anàlisi d’entrevistes en profunditat amb homes adults al voltant de les seues experiències de ball, es mostra com el rock habilita unes altres possibilitats eròtiques i polítiques, a més del desplegament del fal·locentrisme i la masculinitat hegemònica assenyalada per Dyer.</p> 2024-05-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6907 Beatles i boomers: el fenomen fan musical com a recurs per al benestar 2024-05-30T16:44:15+00:00 Candy Leonard Candy@CandyLeonard.com <p>En aquest article s’entrellacen tres àrees d’investigació diferents i es mostra com l’estreta <br>interacció amb la música i el fenomen fan musical dels baby boomers són recursos que poden <br>aprofitar els fans, les famílies i els professionals sanitaris per a prolongar l’esperança de vida, <br>mitigar la soledat i millorar la qualitat de vida d’aquesta primera generació de fans majors i de <br>les futures. En primer lloc, es pren com a punt de partida un estudi qualitatiu en profunditat <br>sobre la beatlemania, per a exposar, seguidament, que la presència constant dels Beatles en la <br>cultura i en la vida dels boomers al llarg de sis anys crítics de desenvolupament va tenir un <br>impacte profund i durador, i que aquesta experiència és un recurs per a la resiliència i el <br>benestar al llarg de tota una vida. A continuació, s’analitza la investigació en neuromusicologia i <br>musicoteràpia, per a mostrar, seguidament, les nombroses formes en què la música funciona com a <br>tecnologia de la salut per a les persones majors. Finalment, analitzant aquestes qüestions a la <br>llum de la deterioració actual i prevista de la funció cognitiva i altres indicadors de benestar en <br>aquesta generació, el present article proposa que els boomers estan especialment preparats i <br>posicionats per a beneficiar-se de l’ús terapèutic de la música<br>per a la salut en general i com a suport per a l’etapa gerotranscendent del desenvolupament adult.</p> 2024-06-04T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6908 El metal a l’Argentina: disputes espaciotemporals d’una escena musical 2024-05-30T16:56:29+00:00 Manuela Belén Calvo nuna.calvo@gmail.com <p>El metal és un gènere musical que ha generat les seues pròpies escenes en aquells països per on ha <br>circulat. A Llatinoamèrica es pot veure una forta interacció d’aquestes amb la cultura local. <br>Aquest treball aborda l’escena argentina, que es conforma de manera heterogènia a través de les <br>relacions socials dels seus integrants i de les disputes que són el resultat d’aquestes interac- <br>cions. Per a això, s’hi analitzen les tensions que es produeixen de manera espacial i temporal, <br>tenint-hi en compte que l’escena s’organitza entorn d’un paradigma d’autenticitat que, a més <br>d’exaltar la cultura marginal, underground i autogestionada, valora de manera positiva el passat <br>(la «retromania»), el federalisme i la masculinitat heteronormativa. D’aquesta manera, malgrat les <br>particularitats del context sociopolític argentí i que el metal es presenta com un gènere musical <br>blanc, occidental i característic de la globalització, s’hi veu una tendència forta a construir <br>l’escena mitjançant valors propis del tradicionalisme i l’heteropatriarcat. Sota aquests paràmetres <br>es reconeixen i consagren determinades produccions, mitjans de comunicació, artistes i aficionats. <br>Aquesta proposta es basa en el cas particular de la ciutat capital (Ciutat Autònoma de Buenos <br>Aires) i la província de Buenos Aires entre els anys 2011 i 2017, llocs que permeten abordar la <br>noció de «doble perifèria» i funcionen com a exemple de l’escena<br>argentina a major escala.</p> 2024-06-06T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6909 Santiago Auserón: filòsof per vocació, roquer per ofici 2024-05-30T17:07:07+00:00 Fernán del Val fadelval@poli.uned.es Cristian Martín Pérez Colman cmperez@ucm.es <p>Santiago Auserón (Saragossa, 1954) és una figura particular en la<br>cultura espanyola. Estranya. Músic, que va evolucionar del rock i del postpunk al jazz i al so <br>cubà, entre altres hibridacions musicals.<br>Investigador i divulgador sobre les connexions musicals entre Àfrica, Amèrica i Espanya. Doctor en <br>Filosofia amb una tesi sobre música en l’antiga Grècia. Amb ell parlem de com adaptar el rock a la <br>llengua i a la cultura espanyola, de les arrels socials del gènere, i de la seua pretesa defunció <br>(«és inútil la baralla per tractar de convertir-lo en fórmula d’actualitat»), de l’evolució de la <br>indústria, de la cultura espanyola com a efecte de pol·linitzacions («el mestissatge ètnic, <br>cultural, rítmic i musical a Espanya és el nostre substrat real, i després els polítics que se les <br>apanyen»), de moltes coses que no caben en estes pàgines. Encara que es reivindica com a etern <br>aprenent, el vestit de mestre no li queda gran.</p> 2024-06-04T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6903 Presentació del monogràfic. “El rock ha mort? Visca la sociologia del rock!” 2024-05-30T08:18:35+00:00 Fernán del Val fadelval@poli.uned.es Cristian Martín Pérez Colman cristianmartinperezcolman@cps.ucm.es <p>En el seu últim disc en directe, En el Fillmore (2023), el grup de rock Los Deltonos,<br>originaris de Cantàbria i amb una trajectòria llarga en el rock espanyol, farcida d’alts<br>i baixos, conflictes amb discogràfiques, expulsió de membres, i unes dosis d’autenticitat<br>rockera, llancen una pregunta a l’aire als seus seguidors: Ha mort el rock? Un<br>cor petit de veus greus respon sense molt d’entusiasme: no!</p> 2024-06-04T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 https://revistadebats.net/article/view/6912 Monogràfic El rock en la sociologia. Cossos, consums i sons 2024-05-30T18:01:31+00:00 2024-07-09T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024