Debats. Revista de cultura, poder i societat

Monogràfic: Ciutat, creativitat i pràctiques culturals

2023-06-07T13:17:33+00:00

Monogràfic: Ciutat, creativitat i pràctiques culturals

PETERS, Tomás. Sociología(s) del arte y de las políticas culturales

2023-05-30T14:54:14+00:00

El llibre Sociología(s) del arte y de las políticas culturales, escrit pel sociòleg xilé Tomás Peters, va ser publicat per l’Editorial Metales Pesados l’any 2020, i finançat pel Fondo Nacional de Desarrollo Cultural y las Artes de Xile, convocatòria 2018. El propòsit del llibre és reflexionar sobre la sociologia de l’art considerant les aportacions dels científics socials i filòsofs més destacats en l’àrea durant el segle xx, posant èmfasi en les teories de Luhmann, Adorno, Benjamin, Becker, Bourdieu i l’escola francesa de sociologia de l’art.

Adjudicació de fons de contrapartida al micromecenatge cultural per part dels governs: una anàlisi comparativa exploratòria dels casos espanyol i suec

2022-11-08T17:07:48+00:00

En l’última dècada, el micromecenatge o finançament popular ha sorgit com un important mecanisme alternatiu i complementari per a finançar, legitimar i desenvolupar projectes creatius. En molts països europeus, hi ha hagut diversos governs regionals que han començat a donar suport a aquesta pràctica i han incorporat plataformes com a proveïdors tecnològics. Hi ha diferents tipus d’intervencions governamentals, entre aquestes la provisió de fons de contrapartida, o subvencions proporcionals, que estableixen, efectivament, les contribucions privades de la campanya de micromecenatge amb fons públics. No obstant això, pocs estudis acadèmics sobre el finançament participatiu o la política cultural de les Indústries Creatives i Culturals (ICC) han investigat aquestes formes emergents d’associacions i col·laboracions publicoprivades. Utilitzant una metodologia qualitativa, aquest article proposa un model conceptual per als diferents tipus de suport governamental i col·laboracions amb plataformes de micromecenatge cultural, a més de dos estudis de cas d’associacions publicoprivades per a donar suport al finançament popular d’ICC d’àmbit regional a Espanya i Suècia. L’absència de mecanismes de suport i intervenció pot indicar que els governs regionals i locals fins ara han vist en gran manera el finançament popular com un mecanisme de finançament marginal utilitzat per projectes culturals que no poden accedir a altres fonts de finançament.

Comprendre els territoris culturals de baix cap a dalt en ciutats desiguals

2021-07-16T11:05:14+00:00

El terme contestació sovint s’utilitza per a descriure diferents tipus de conflictes que sorgeixen en les àrees urbanes del segle xxi. Tot i això, la literatura sobre planificació urbana no ha abordat adequadament l’enfocament cultural d’aquesta resistència. Per tant, aquest article té com a objectiu corregir-ne aquesta omissió. Argumentem que el concepte de territoris de cultura en disputa fa un paper clau en la construcció informal de les àrees urbanes, destacant-les com a impulsores heterogènies de contestació i de lluita pels drets a les ciutats assolades per la desigualtat d’Amèrica Llatina. Els autors hi fan ús de dos enfocaments metodològics per definir aquesta contestació: (1) anàlisi contextual de la literatura sobre el concepte de territoris per a descobrir-ne el caràcter cultural, i (2) anàlisi etnogràfica d’un estudi de cas sobre Rio de Janeiro, al Brasil. L’Espai Cultural Viaduto de Realengo és un exemple d’apropiació cultural d’un lloc desocupat sota un pas elevat als afores de Rio de Janeiro. Aquest cas il·lustra la complexitat de l’ocupació improvisada i de baix cap a dalt a través d’activitats culturals. L’estudi revela la necessitat d’entendre aquests territoris per a elaborar polítiques públiques i plans urbans més equitatius. També destaca que aquests territoris són culturalment rics i socialment vulnerables

Artistes contra la gentrificació del turisme: anàlisi de pràctiques creatives de resistència a Porto

2022-04-27T15:32:05+00:00

Aquest article se centra en les pràctiques creatives que donen forma a les estratègies de resistència a la gentrificació, a través de la producció artística, implementades a Porto, Portugal, durant els últims cinc anys. Després del mapatge d’agents, projectes i iniciatives, es van seleccionar sis artistes de diferents àrees que treballaven temes relacionats amb el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat, amb qui es van fer entrevistes semiestructurades. L’anàlisi de les seues pràctiques i del seu discurs revelava visions crítiques, però també divergents, sobre les transformacions de la ciutat i sobre el paper que poden exercir l’art i els artistes en la seua denúncia. Les converses mantingudes també van al·ludir a alguns dilemes i contradiccions identificats en recerques anteriors, com ara les tensions entre l’exaltació de la identitat de Porto i el risc de la turismofòbia; els riscos d’explotació de l’art per a benefici del capital o del poder públic; o l’equilibri difícil entre llibertat i independència i la necessitat de finançament i reconeixement. En aquest sentit, no sorprén la precarietat del sector de les arts i la cultura a Portugal.

Mobilitat, efimeritat i economies turístiques: tour grafiter practicant running a León, Guanajuato

2021-07-13T14:00:17+00:00

En aquest article analitze la creació d’un tour per a runners que mostra l’art del grafit per encàrrec (o art urbà) a León, Guanajuato, Mèxic. Fundats el 2017, els recorreguts són part d’un canvi econòmic i cultural molt gran que allunya la ciutat de les seues arrels agrícoles i industrials. Des de la dècada dels 90, León ha buscat l’estatus de ciutat global sense deixar d’intentar reivindicar connexions amb la tradició. Pràctiques creatives com l’art urbà ajuden a cultivar una imatge urbana atractiva. Argumente que els recorreguts fan destacar tres temes al bell mig tant del debat de les ciutats creatives com dels desafiaments i les friccions que hi ha en la institucionalització del grafit: mobilitat, efimeritat i economia.

Cap a un nou radar. Art urbà i identitats de barri a la ciutat de Buenos Aires

2021-12-06T12:49:45+00:00

En els últims anys hem assistit a un desenvolupament exponencial de l’art urbà a escala global. Nombrosos treballs en destaquen la vinculació al màrqueting de ciutats, com a estratègia que se suma a altres en la competència global per atraure inversions. No obstant això, també és possible trobar altres motivacions que responen a qüestions identitàries en termes de marcar un lloc com a propi. Entorn d’aquesta última idea, l’objectiu d’aquest article és analitzar com l’art urbà s’entrellaça amb la identitat local, reorganitzant l’espai del barri i els imaginaris que s’hi associen a la ciutat de Buenos Aires. A partir d’un enfocament antropològic que inclou tant observacions i entrevistes, com l’anàlisi de bibliografia, premsa i xarxes socials, s’indaguen les diverses necessitats, expectatives i estratègies a les quals respon l’elaboració de murals en contextos comunitaris.

El sector cultural davant el canvi cultural en l’àmbit local a Europa

2022-01-08T20:49:17+00:00

El canvi cultural, que sol produir-se en l’esfera social, no sempre es trasllada immediatament ni adequadament a l’esfera de la cultura: és a dir, al sector cultural. Aquesta situació genera tensions que acostumen a manifestar-se en forma de crisi. En aquest text es construeix un marc teòric per a entendre com el sector cultural pot transformar el canvi cultural en accions o en polítiques culturals. Després d’analitzar els models i els paradigmes vigents de polítiques públiques en el nostre entorn europeu, l’autor proposa un model dinàmic al voltant de quatre vectors amb els quals abordar el canvi cultural. Sense adoptar aquest model ni aquest enfocament com a definitius, l’objectiu de l’article cerca d’oferir marges de canvi per a l’acció cultural i opta per l’escala local com l’àmbit territorial i administratiu òptim per a la implementació d’aquest. Al capdavall, aquest model dona peu a analitzar i a valorar alguns dels arguments que poden reforçar-ne l’adopció a escala local.

Dels equipaments culturals a la ciutat cultural. L’experiència projectiva de la Ciutat de l’Artista Faller a València

2021-12-10T17:03:21+00:00

Aquest text proposa una revisió de la idea de l’equipament cultural per a avançar cap a una comprensió ampliada del paper de la cultura en una ciutat contemporània. A fi de desenvolupar aquest argument, partim d’un breu repàs a l’evolució de la gestió i el govern de les grans ciutats espanyoles des de la restauració de la democràcia, atés l’encaix que en aquest procés han tingut els equipaments culturals. Seguidament, proposem una lectura de l’equipament cultural que, finalment, presenta com un element ancorat en la lògica de la democratització cultural, paradigma de política pública amb considerables faltes i estretors de què resulta necessari desprendre’s. Formulem llavors el marc de la «ciutat cultural», un aparell conceptual per a la reorientació i la reconnexió de la política cultural i la política urbana. La conceptualització proposada entén tres funcionalitats bàsiques de la ciutat com a artefacte: repositori, interfície i escenari, i les enuncia des d’una òptica complexa que posa en primer pla la satisfacció dels drets culturals de la ciutadania. Les possibilitats projectives que la ciutat cultural ofereix s’exemplifiquen amb les Bases Estratègiques per a la Transformació i la Recuperació de la Ciutat de l’Artista Faller a València, una estratègia cultural orientada a la transformació urbana que busca generar un espai productiu sostingut en les arts, la creativitat i la innovació, en el marc d’un entorn accessible de vivencialitat, trobada i col·laboració, amb l’objectiu últim de satisfer la materialització efectiva dels drets culturals de la ciutadania entesos de manera ampliada.

Presentació del monogràfic. “Ciutat, creativitat i pràctiques culturals”

2023-05-30T09:15:48+00:00

Aquest monogràfic de la revista Debats. Revista de cultura, poder i societat, titulat
“Ciutat, creativitat i pràctiques culturals”, posa èmfasi en l’anàlisi de la ciutat
com a categoria analítica, i de la creativitat i les pràctiques culturals com a mitjà
transformador dels seus espais públics.