Debats. Revista de cultura, poder i societat https://revistadebats.net/ <p><span lang="ca-ES"><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat</em></span><span lang="ca-ES">, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca. Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista&nbsp;<em>Debats</em>&nbsp;està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.</span></p> ca-ES <p align="JUSTIFY">Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a&nbsp;<em>Debats. Revista sobre cultura, poder i societat</em>.</p> <p align="JUSTIFY"><a name="_GoBack"></a><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat </em>es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.</p> <p align="JUSTIFY">Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza&nbsp;<em>Debats. Revista de cultura, poder i societat&nbsp;</em>la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.</p> joaquim.rius@uv.es (Joaquim Rius-Ulldemolins) veronica.gisbert@uv.es (Verònica Gisbert) Mon, 14 Nov 2022 14:34:55 +0000 OJS 3.3.0.6 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Ressenya John B. THOMPSON Book wars the digital revolution in publishing https://revistadebats.net/article/view/5236 <p>Ressenya John B. THOMPSON Book wars the digital revolution in publishing</p> Juan Pecourt Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/5236 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Presentació del 2n monogràfic “Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural” https://revistadebats.net/article/view/5234 <p>Aquest monogràfic de la revista Debats. Revista de cultura, poder i societat, titulat<br>“Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural”, presenta<br>el segon dels dos números especials dedicats a la cultura i els gèneres a la societat<br>contemporània. En aquest segon monogràfic, en concret, es presenten sis recerques<br>sobre les desigualtats de gènere en el camp de la cultura: tres d’aquestes centrades<br>en el sector de la música, i les altres tres, de base més conceptual, en la incorporació<br>de la perspectiva de gènere i interseccional en les polítiques i en la gestió diària<br>d’equipaments, institucions i empreses de l’àmbit cultural, així com en el treball<br>creatiu i el treball de cures.</p> Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/5234 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Treball i lideratge femení en la música. Contextos, restriccions, futur(s) https://revistadebats.net/article/view/3674 <p>Ací explorem les pràctiques contemporànies de la participació femenina en l’escena musical de Sèrbia i, en certa manera, dels Balcans. Aquesta investigació va identificar i descobrir les possibilitats, les restriccions de gènere i els actes de transgressió que, en conjunt, teixien una dinàmica complexa de participació femenina en la música popular, en relació amb el camp canviant de les ideologies de gènere dominants a Sèrbia i la regió circumdant. Aquest treball proporciona una anàlisi crítica de les qüestions de gènere en la creació i execució de música i del tema del treball de gènere en la música, basant-se en casos connectats a contextos locals. Per a fer-ho, considerem els costums i les demandes del mercat musical i la cultura quotidiana, el seu vincle amb les experiències personals i l’envergadura de les institucions socials al voltant de la música. Siga com a models a seguir o com a líders apreciades, les dones músiques empren diferents tàctiques per a combatre els estereotips, enfortir les comunitats i garantir la participació femenina. Aquest treball recull les estratègies i eines que han estat implementant per a mantenir la seua audiència, els ingressos i la presència de la millor manera possible. Tenint en compte l’imperatiu de transformar una manera estàndard de treballar, comunicar-se amb les audiències i mantenir el potencial d’ingressos, aquest text destaca pràctiques que es podrien reconéixer com a lideratge (lideratge femení) en les circumstàncies contemporànies. També considerem un espectre més ampli de rols que les dones músiques i professionals de la música han assumit o se’ls ha adjudicat dins dels seus cercles professionals, escenaris locals, comunitats o la societat en general</p> Iva Nenić, Tatjana Nikolic Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3674 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Trencar el silenci, armar escàndol i rebel·lar-se: música i gènere a Espanya, 2018–2021 https://revistadebats.net/article/view/3669 <p>Les qüestions de gènere en relació amb la música contemporània i dins de l’escena artística són un tema d’investigació d’interés creixent. Aquest estudi se centra en les estratègies adoptades per les dones per a resistir les desigualtats de gènere en la indústria musical tenint en compte tant les polítiques culturals que les continuen discriminant com les condicions imposades per la pandèmia de la COVID-19. Les dades ací considerades han sigut extretes de 40 entrevistes radiofòniques emeses durant la temporada 2018 -2019 en Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio 4. Es va fer una segona ronda d’entrevistes la primavera de 2021 en el context post-COVID-19, per correu o de manera telefònica. Les entrevistes es van organitzar en tres categories analítiques dissenyades per a proporcionar detalls sobre temes com la professió, el prestigi i el reconeixement de les creacions o produccions musicals de les dones, i com la seua representació ha sigut retratada pels mitjans i/o pel públic. Els resultats van proporcionar algunes troballes rellevants sobre les oportunitats i carreres a les quals podrien accedir les dones. Encara que les arts i la cultura sovint es veuen com a mons de dones, molts sectors estan impregnats d’inconvenients acumulatius que inclouen estereotips de gènere, dificultats per a conciliar el treball i la vida familiar, cosificació i assetjament sexual. La informació obtinguda en aquest treball està en línia amb les respostes pròpies d’aquestes dones: «Com més lluite, més viva em sent!», «I si les dones tingueren el poder?» i «Mai més a vint peus de l’estrellat».</p> Angels Bronsoms, Paula Guerra Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3669 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Les desigualtats de gènere en la indústria de la música a Espanya. Un estudi de metodologia mixta https://revistadebats.net/article/view/4043 <p>En l’actualitat de la indústria musical, moltes dones treballadores viuen experiències d’injustícia i desigualtat que, percebudes o no, estan causades per i afecten simultàniament el sistema de relacions de producció i la vida quotidiana. I aquestes experiències ja es fan evidents des de l’estat de desconeixement que comporta la inexistència de bases de dades i registres de les activitats econòmiques per gènere en aquesta indústria. S’intenta respondre així a una pregunta: com podem investigar les possibles experiències d’injustícies i desigualtats de gènere quan no hi ha registres oficials que ens aclarisquen les estructures bàsiques que ordenen les relacions de producció que afecten la vida quotidiana? Més encara quan avui hi ha evidències de sobra de la desigualtat històrica de les dones enfront dels homes en el terreny laboral. La metodologia mixta respon, per tant, a la situació d’injustícia i ignorància epistèmica que subjau en la present estructura de relacions laborals i conciliació familiar, i permet fer una anàlisi exploratòria i descriptiva de la seua situació des de tal premissa inicial. L’objectiu d’aquest article naix de la necessitat de presentar i justificar l’ús i els procediments d’una metodologia mixta de caràcter qualitatiu i quantitatiu com a eina necessària per a abordar la recerca sobre la situació de la dona treballadora de la indústria musical a Espanya.</p> Miguel Angel Escribano, Dafne Muntanyola, J. Ignacio Gallego Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4043 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 La incorporació d’una perspectiva interseccional als equipaments culturals de proximitat: identificació d’àmbits prioritaris https://revistadebats.net/article/view/4019 <p>La incorporació d’una perspectiva interseccional en l’anàlisi i la resposta a les desigualtats i discriminacions ha guanyat presència en els darrers anys, a partir de la constatació que calen aproximacions més complexes en aquests àmbits. Aquest article vol oferir una reflexió i aproximació inicial per tal de traslladar aquestes reflexions a la pràctica dels equipaments culturals de proximitat (centres cívics, ateneus, etc.). Per tal de fer-ho, el text defineix la perspectiva interseccional i les seves implicacions, l’apropa a la realitat de la gestió cultural de proximitat, tot identificant-hi els principals reptes conceptuals i operatius, i conclou amb la identificació dels aspectes de la gestió dels equipaments culturals de proximitat als quals caldria incorporar la interseccionalitat de manera prioritària: diagnosi del context, formació, mecanismes de consulta i participació, programació, mediació i processos d’avaluació i aprenentatge. Malgrat la complexitat del procés, l’article suggereix entendre la interseccionalitat com un procés d’aprenentatge progressiu, que pot treure profit d’iniciatives i coneixements ja existents, en àmbits com els drets culturals, la perspectiva de gènere o la gestió de la diversitat.</p> Jordi Balta Portoles, Gigi Guizzo, Àngel Mestres Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4019 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Cultura i perspectiva de gènere a la ciutat de Barcelona https://revistadebats.net/article/view/3811 <p>En els últims anys, molts països i governs locals han prestat especial atenció a les circumstàncies i necessitats de les dones com a creadores i productores d'expressions artístiques diverses. La inclusió de la igualtat de gènere a l'agenda política ha emergit, en moltes ciutats, de la mà de moviments feministes i de l'activisme de professionals del sector cultural. Aquest article té com a objectiu explorar el paper de Barcelona com a ciutat laboratori de bones pràctiques en el camp de la cultura i el gènere. A partir d'un diagnòstic previ sobre les desigualtats de gènere en l'àmbit de les arts i la cultura a la ciutat de Barcelona i una recerca original enfocada des d'una metodologia qualitativa, basada en una sèrie d'entrevistes semi-estructurades amb professionals del sector referents dins l'àmbit de la cultura i el gènere, s'analitzen diferents casos d'experiències innovadores en el camp cultural localitzades en diversos barris de la ciutat. L'article conclou que, si bé els moviments feministes i el sector cultural de Barcelona han treballat per situar la igualtat de gènere a l'agenda política i institucional, encara queda un llarg camí per recórrer en la implementació d'accions programàtiques transformadores de la societat.</p> Anna Villarroya, Marta Casals-Balaguer Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3811 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Devocions oposades? Creació i cures en el precariat cultural https://revistadebats.net/article/view/3618 <p>En aquest article abordarem la lògica específica de la precarietat cultural, incidint en els factors de gènere que situen les dones treballadores en posicions de debilitat estructural. Es tracta d’un fenomen complex i multidimensional. En la nostra anàlisi ens<br />hem centrat en la relació entre treball creatiu i treball de cures com a espais socials diferenciats. Entenem el treball de cures<br />com la gestió del benestar de les persones, imprescindible per a la sostenibilitat de la vida i la reproducció de la força de treball. D’altra banda, el treball creatiu és la dimensió més visible de l’activitat artística i implica la producció d’obres que obtenen una valoració social i són reconegudes com a artístiques. Inclou, sobretot arran dels processos recents de precarització, un important component de treball gratuït, el treball de fons individual orientat a proveir les condicions adequades per a la creació i que avui se centra en la construcció i el manteniment de les xarxes socials i d’una reputació digital. En definitiva, mentre que el treball<br />creatiu constitueix la part visible i socialment reconeguda de la pràctica artística, el treball gratuït i el treball de cures formen la part oculta d’aquesta, sense reconeixement social, però que determinen en gran manera els èxits individuals, més enllà de les concepcions romàntiques del geni centrades en l’àmbit estrictament creatiu. En aquest article reflexionem al voltant de la relació entre ambdós treballs, la construcció de les lògiques constitutives, generalment incompatibles entre si, i n’identifiquem les principals contradiccions.</p> Juan Pecourt, Sandra Obiol Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3618 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Cicles de protesta en l’Espanya posttransicional (2011-2017): una comparació entre el moviment dels indignats i el procés independentista català https://revistadebats.net/article/view/3632 <p>Aquest article té per objectiu conéixer com ha variat l’estructura d’oportunitats polítiques a Espanya en relació amb els cicles de protesta associats al 15-M i al procés independentista català durant el període 2011-2017. Per a fer-ho, ens basem en la comparació entre tots dos episodis de contesa a partir del model analític elaborat per les teories del procés polític juntament amb les evidències aportades per l’anàlisi de registres estadístics, baròmetres d’opinió pública, dades hemerogràfiques i investigacions realitzades per altres autors. L’article evidencia les similituds i les diferències dels dos episodis en relació amb les diferents variables que conformen l’estructura d’oportunitats polítiques, per a acabar identificant els impactes sobre aquesta estructura i les respostes amb què l’Estat ha gestionat els desafiaments llançats des dels dos moviments. Finalment, es comparen les dues dinàmiques d’institucionalització seguides pels dos moviments i la seua conclusió en dos outputs diferents: la transformació del sistema de partits en el cas espanyol i l’empresonament dels líders independentistes en el cas català. En conclusió, s’evidencia que les possibilitats d’èxit de la comobilització social augmenten quan s’amplien les oportunitats polítiques, quan es demostra l’existència d’aliats i quan es posa en relleu la debilitat dels oponents. Però també s’afirma que, davant de la intensificació de la protesta, les forces governamentals i l’aparell de l’Estat hi poden respondre amb les opcions de reforma o de repressió, però també amb una combinació complexa de totes dues.</p> Jordi Bonet-Marti, Maria Trinidad Bretones Esteban Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3632 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000 Monogràfic: Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural https://revistadebats.net/article/view/5235 Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/5235 Mon, 14 Nov 2022 00:00:00 +0000