Debats. Revista de cultura, poder i societat https://revistadebats.net/ <p><span lang="ca-ES"><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat</em></span><span lang="ca-ES">, fundada el 1982, és publicada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca. Diputació de València amb la voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva àmplia i multidisciplinària integrant la perspectiva de las ciències socials i els estudis culturals. Actualment, la revista&nbsp;<em>Debats</em>&nbsp;està indexada a Emerging Sources Citation Index i a Scopus.</span></p> ca-ES <p align="JUSTIFY">Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a&nbsp;<em>Debats. Revista sobre cultura, poder i societat</em>.</p> <p align="JUSTIFY"><a name="_GoBack"></a><em>Debats. Revista de cultura, poder i societat </em>es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.</p> <p align="JUSTIFY">Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza&nbsp;<em>Debats. Revista de cultura, poder i societat&nbsp;</em>la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.</p> joaquim.rius@uv.es (Joaquim Rius-Ulldemolins) veronica.gisbert@uv.es (Verònica Gisbert) Tue, 24 May 2022 08:48:28 +0000 OJS 3.3.0.6 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 EMA, José Enrique i INGALA, Emma (eds.) Populismo y hegemonía https://revistadebats.net/article/view/4526 Héctor Vidal Alonso Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4526 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Presentació del 1r monogràfic «Cultura i gèneres. Arts i professions» https://revistadebats.net/article/view/4522 Marta Casals, Anna Villarroya Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4522 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 La reestructuració de la competició electoral a la Comunitat Valenciana (2011-2019) https://revistadebats.net/article/view/2540 <p>La competició electoral a la Comunitat Valenciana generalment s’ha articulat amb base en els eixos esquerra-dreta i la identitat nacional (p. ex. Martín Cubas, 2007). Encara que la identitat dels electors ha romàs generalment estable, sí que s’han produït alguns canvis entre 2011 i 2019 que, possiblement, han facilitat l’emergència de partits polítics nous. El propòsit principal del text és mostrar en quina mesura s’han produït canvis en els espais electorals ocupats pels partits nous i vells de la Comunitat Valenciana en els últims cicles electorals autonòmics. Això permet, al seu torn, mostrar l’evolució de les àrees de predomini d’alguns partits, així com aquells espais en els quals la competició electoral ha sigut més intensa. El cas valencià mostra les limitacions d’aquelles teories de la competició basades en l’exclusivitat dels espais electorals.</p> Joan Enguer, Oscar Barberà Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/2540 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Teories de la conspiració, negacionisme de la COVID-19 i moviments en contra de les mesures per a la contenció de la pandèmia https://revistadebats.net/article/view/4525 <p>La present investigació té per objectiu comprovar si es pot emmarcar el discurs dels grups contraris a l’acceptació de les mesures preventives contra la COVID-19 dins de les teories de la conspiració i analitzar quins són els seus arguments. L’estudi s’ha dut a terme amb una metodologia quantitativa, utilitzant la tècnica de l’anàlisi de contingut sobre els missatges del grup de Telegram del col·lectiu negacionista Docentes por la Verdad. El marc temporal d’aquestes dades ha sigut de desembre de 2020 (data en la qual es comença a vacunar contra la COVID-19) a maig de 2021 (data en la qual s’acaba la pauta de vacunació de la majoria del professorat). Sobre els dies de les dates assenyalades, en total 182 dies, s’ha fet un mostreig amb el 95 % de nivell de confiança i un error del 5 %, que ha donat com a resultat una mostra de 124 dies. Per a seleccionar els dies es va utilitzar un mostreig sistemàtic amb la funció K=N/n. La precodificació de l’anàlisi es va basar en la caracterització de les teories de la conspiració de Brotherton (2013) i els arguments negacionistes detectats per la Comissió Central de Deontologia de l’Organització Mèdica Col·legial (2020). Els resultats mostren que aquests col·lectius es poden considerar grups conspiracionistes i confirmen els resultats d’altres investigacions respecte als seus arguments, i n’afig alguns de nous.</p> Cristian Soler Roca Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4525 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Monogràfic Cultura i gèneres. Arts i professions https://revistadebats.net/article/view/4521 Debats Revista de cultura, política i societat Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/4521 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Les desigualtats de gènere en el mercat laboral de les arts escèniques https://revistadebats.net/article/view/2556 <p>Aquest article té com a objectiu l’anàlisi de les desigualtats de gènere en el sector de les arts escèniques a Espanya i, en concret, les desigualtats que es manifesten en l’àmbit remuneratiu. A partir d’una mostra de vuit-cents professionals del sector, els resultats revelen una pitjor situació laboral de les dones, les retribucions salarials de les quals continuen sent inferiors a les dels homes, fins i tot quan exerceixen les mateixes funcions, tenen un nivell superior de formació, ocupen els mateixos càrrecs i porten els mateixos anys treballant en el sector. El coneixement d’aquestes desigualtats i, sobretot, el caràcter multidimensional d’aquestes poden ajudar les administracions públiques, però també el sector privat, en el desenvolupament i l’aplicació de mesures d’impuls<br />de la igualtat de gènere en el sector, base de la diversitat de les expressions culturals.</p> Tino Carreño, Anna Villarroya Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/2556 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Actrius joves en l’entorn laboral: una anàlisi de les desigualtats de gènere i poder en el sector teatral italià https://revistadebats.net/article/view/3620 <p>Des que es va alçar la prohibició de la participació de les dones en les obres de teatre, a mitjan segle xvii a Anglaterra, fins a l’impacte comunicatiu de la campanya #MeToo, la presència de les actrius en l’escenari sempre ha servit per a qüestionar i reduir profundament les normes socials relacionades amb el gènere i l’espai cultural. Utilitzant una metodologia qualitativa, aquest article analitza les experiències de treball de joves actrius en el sector de les arts escèniques italianes, considerant aspectes estètics i emocionals relacionats amb el treball teatral. L’entorn ocupacional, descrit a través de conjunts de dades i enquestes específiques del sector, sembla estar caracteritzat per marcades asimetries de poder en termes d’edat i gènere que, al seu torn, estan incrustades en les experiències laborals quotidianes, corporals i emocionals de les joves actrius</p> Emanuela Naclerio Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3620 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 El lloc de les dones en els teatres de São Paulo: de dramaturgues a intèrprets https://revistadebats.net/article/view/3711 <p>L’objectiu d’aquest article és proporcionar informació quantitativa sobre la bretxa de gènere en la producció teatral a la ciutat de São Paulo (Brasil) per a contribuir a conscienciar la població sobre les desigualtats a les quals s’enfronten les dones en aquest camp. El text compara les oportunitats d’homes i dones en set ocupacions diferents, sustentat en una mostra de 1.466 obres de teatre realitzades a la ciutat al llarg de 2018. Hi ha un desequilibri significatiu que juga en contra de les dones en els dos treballs més estratègics de la producció teatral. D’una banda, el 77 i 78 % de les obres estan escrites i dirigides, respectivament, per homes. D’aquesta manera, els homes representen una àmplia majoria entre els professionals que ocupen els càrrecs, precisament, responsables de construir el discurs que arribarà al públic, i, per tant, estan molt millor situats que les dones per a expressar els seus valors, idees i perspectives. Aquesta bretxa es redueix en considerar els i les intèrprets (el 46 % són dones). Les dones també estan absents en gran manera en els treballs tècnics, ja que són una minoria en direcció d’il·luminació i en escenografia. No obstant això, són majoria en el disseny de vestuari. El resultat inesperat apareix en el camp de la producció: les productores representen el 52 %.<br />Aquestes bretxes augmenten quan considerem el nombre d’espectacles. De mitjana, les dones treballen menys en obres de teatre que ofereixen més temps de treball i, probablement, salaris més elevats. L’estudi realitzat també mostra que quan les dones s’ocupen del guió, la direcció o la producció d’una obra de teatre, la bretxa es redueix en tots els altres càrrecs. La mostra, realitzada per l’autor del present article, va recopilar dades de tres guies setmanals publicades en la premsa local i dues publicacions mensuals: una guia de teatre i una revista d’una institució cultural que gestiona vint espais culturals a la ciutat. A continuació, els buits es van omplir mitjançant el contacte directe amb els productors de les obres i les sales de teatre.</p> João Oswaldo Leiva Filiho Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3711 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 La paradoxa del gènere: la professionalització d’una forma d’arts marcials tradicionals, Lathi Khela, en el context sociocultural de Bangladesh https://revistadebats.net/article/view/3709 <p>Enmig d’una Índia colpejada per la pandèmia de COVID-19, aquest treball va nàixer com una investigació autoetnogràfica i analítica d’una indagació etnogràfica qualitativa i multimodal sobre una tradició de dansa d’arts marcials, Lathi Khela, feta en 2017-2018. Aquesta pràctica, que es va desenvolupar com un art marcial durant l’època colonial d’una Bengala encara sense dividir, amb poc o gens de patrocini, encara viu hui en dia com una tradició popular de ball d’arts marcials en els múltiples districtes i comunitats rurals de Bangladesh. El grup de Lathi Khela del districte Narail de Bangladesh, comparat amb uns altres districtes, ha continuat amb aquesta pràctica a través de mètodes innovadors. El caràcter distintiu del districte es regeix pels coneixements que articula i encarna, els practicants multigeneracionals de Lathi Khela i les seues coreografies creatives, i des de 2008, aquesta professió, abans dominada pels homes, ara també inclou dones. Aquest article se centra en el paper del gènere en la continuïtat de la tradició del Lathi Khela en aquest districte, amb cinc entrevistes demostratives i semiestructurades que aprofundeixen en el camp. També es basa en una conversa encara en curs per Facebook amb Rahat, un veterà practicant de Lathi Khela, que avalua el panorama cultural actual de COVID-19. D’una banda, les dones d’aquest districte ocupen un espai disputat en què representen aquesta tradició dominada pels homes i, de l’altra, viuen les seues vides i els seus cossos dins dels límits patrilineals del parentiu i el matrimoni. La performativitat del gènere està així directament connectada amb el significat simbòlic de maan, és a dir, el prestigi atribuït al cos femení dins dels contextos socioculturals del Lathi Khela.</p> Sumedha Bhattacharyya Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3709 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Macha Caporal: saltant bretxes, encarnant resistències https://revistadebats.net/article/view/3227 <p>En aquest article s’explora la pràctica i performance d’un bloc de Machas Caporal, ballarines que s’apropien del vestuari, moviment i nom del personatge masculí de la dansa boliviana Caporales. Atesa la demarcada estructura de gènere establerta en la dansa Caporales —representada per la parella del Macho Caporal (personatge masculí) i la Cholita (personatge femení)—, l’aparició de la Macha Caporal com un nou rol en la dansa ha suposat el qüestionament social sobre la performance i identitat de les dones que ballen com a Machas. Partint d’una investigació etnogràfica realitzada en 2018 a la ciutat de La Paz i des d’una perspectiva de gènere, en aquest article s’analitza com la performance de les Machas Caporal revela la disconformitat de les dones cap a les normes discriminatòries de gènere que predominen en el context sociocultural bolivià. A partir dels testimoniatges d’un bloc de dones i de la descripció dels seus contextos de pràctica i de les seues performances, es revelen les condicions en les quals les dones ballen, i es visibilitzen dinàmiques de desigualtat i violència presents en l’entorn de les entrades folklòriques de la ciutat de La Paz. Finalment, s’examina com la manera d’organització de les dones en un bloc independent i el seu estil de moviment poden entendre’s com a propostes de resistència i acció política en un entorn caracteritzat pel masclisme i la desigualtat.</p> Pamela Santana Oliveros Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3227 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000 Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L’Armée des Roses https://revistadebats.net/article/view/3623 <p>La reivindicació dels cossos femenins a l’espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l’assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l’espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l’objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.</p> <p>A través d’entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L’Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l’objectiu d’estudiar l’apropiació de l’espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a “bé cultural no essencial”.</p> Maria Patricio Mulero Drets d'autor (c) 2022 https://revistadebats.net/article/view/3623 Tue, 24 May 2022 00:00:00 +0000