De Violant d’Hongria a Katharine Hepburn
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.6Palabras clave:
Violante de Hungría, Jaume I, pacifica mediatrix, conquista de ValènciaResumen
Análisis, a partir sobre todo del Llibre dels fets, del papel que tuvo Violante de Hungría (c. 1215/1219-1251) junto a Jaume I (1208-1276), su marido, tanto en los momentos culminantes de la conquista del reino musulmán de València por parte de la Corona de Aragón como en la consolidación de su presencia. La reina Violante tiene un papel decisivo como consejera y colaboradora de su marido, y también como pacifica mediatrix en los momentos más conflictivos, como por ejemplo las negociaciones que acabaron con la firma del Tratado de Almirra. (Se proponen también algunos nombres para una adaptación cinematográfica utópica del Llibre dels fets).
Descargas
Citas
Asperti, S. (1984). La tradizione manoscritta del Libre dels feyts. Romanica Vulgaria, 7, 107-167.
Aurell, M. (2024), Aliénor d’Aquitaine. Souveraine femme. Paris : Flammarion.
Autrand, F. (2009). Christine de Pizan. Une femme en politique. París : Fayard.
Barceló, C. (1982). Documentos árabes de Al-Azrāq (1249-1250). Saitabi: Revista de la Facultat de Geografia i Història, 32, 27-42 .
Biosca, J. (Ed.) (2015). Petri Marsilii, Opera Omnia. Turnhout: Brepols Publishers (Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis, 273).
Bruguera, J. (Ed.) (1991). Llibre dels fets del rei En Jaume. Volum II. Barcelona: Barcino (ENC, col·lecció B, 11).
Brundage, J. (1987). Law, Sex, and Christian Society in Medieval Europe. Chicago / London: Chicago University Press.
Burns, R.I. (1981). Vida espiritual de Jaume el conquistador. A Jaume I i els valencians del segle XIII (pp. 3-49). València: Tres i Quatre.
Fuentes Pérez, M.J. (2016). Tres Violantes: las mujeres de una familia en el poder a lo largo del siglo XIII. Anuario de Estudios Medievales 46/1, 137-165.
Furió, A. (2007). El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda. Alzira: Bromera.
Garcia Edo, V. (2008). Blasco de Alagón (ca. 1190-1239). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Kagay, D.J. (1996), The Line between Memoir and History. Mediterranean Historical Review, 11, 165-176.
Miret i Sans, J. (2004). Itinerari de Jaume I el Conqueridor. Edició facsímil. Barcelona: IEC (Primera edició del 1918).
Ohler, N. (2002). Vita pericolosa dei pellegrini nel Medioevo. Casale Monferrato: Edizioni Piemme.
Peracaula, M. i Renedo, X. (2019). Entre l’hora nona i la posta del sol: Pere el Gran a Bordeus, 31 de maig del 1283. A J.A. Aguilar, S. Martí i X. Renedo (Eds.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps (pp. 337-359). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019.
Ponsich, Cl. (2011). Une petite fille de l’empereur de Constantinople, reine d’Aragon. Identité et pouvoirs de Jólanta Árpád (1215-1251). A M.T. Ferrer i Mallol (Ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Volum I (pp. 539-576). Barcelona: IEC.
Pujol, J.M. (Trad.) (2008). El llibre dels fets de Jaume el Conqueridor. Versió en català modern de ——. Robert i Agnès Vinas (Eds.). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
Renedo, X. (2010). Un matrimoni no consumat: Elionor de Castella i Jaume I (Àgreda, 6-VI-1221). A Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès (pp. 184-191). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Renedo, X. (2010). Dels fets a les paraules i de les paraules al llibre dels fets. Observacions sobre la gènesi del Llibre del rei En Jaume. A A. Alberni et alii (Eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1220-1500) (pp. 91-120). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.
Renedo, X. (2014). Plors i plans de fuga al castell de la Suda (Llibre dels fets ¶ 22-23). Estudis Romànics XXXVI, 223-244.
Renedo, X. (2021). Bernat Desclot, Maria de Montpeller i l’empoderament femení, Núvol (8/III/ 2021) [https://www.nuvol.com/llibres/assaig/bernat-desclot-maria-de-montpeller-i-empoderament-femeni-159798].
Renedo, X. (en premsa). Jaume I i Violant d’Hongria en el Llibre dels fets.
Soldevila, F. (1950). Pere el Gran. Part 1: L’infant. Barcelona: IEC.
Soldevila, F. (Ed.) (2007). Les quatre grans Cròniques. I Llibre dels feits del rei En Jaume (Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol). Barcelona: IEC.
Vajay, S. de (2009). Dominae reginae milites. L’aclimatació dels hongaresos del sèquit de Violant a la València conquerida. A Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat Mitjana (pp. 245-259). Barcelona: Museu d’Història de Catalunya.
Vilaret, M. (1978), Llibre dels fets del bon rei En Jaume. Barcelona: RTVE (https://www.rtve.es/play/videos/llibre-dels-fets-del-bon-rei-en-jaume/)
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 52 de la Ley 22/1987 de 11 de noviembre de Propiedad Intelectual, BOE del 17 de noviembre de 1987, y conforme al mismo, los autores o autoras ceden a título gratuito sus derechos de edición, publicación, distribución y venta sobre el artículo, para que sea publicado en Debats. Revista de cultura, poder y sociedad.
Debats. Revista de cultura, poder y sociedad se publica bajo el sistema de licencias Creative Commons según la modalidad «Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales».
Así, cuando el autor o autora envía su colaboración, acepta explícitamente esta cesión de derechos de edición y de publicación. Igualmente autoriza a Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, la inclusión de su trabajo en un fascículo de la revista para que se pueda distribuir y vender.





