Jaume I: de la gloriosa memòria a una certa desmemòria actual (induïda) en la comunitat balear

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.3

Palabras clave:

Jaume I, conquista de Mallorca, memoria popular, leyendas, fiesta de l'Estendard

Resumen

La ruptura representada per la conquesta catalana de les Illes Balears en tres etapes el 1229 (Mallorca), el 1234 (Eivissa) i el 1287 (Menorca) —aquest últim pel rei Alfons, el Liberal— va conduir a una decimació eliminación de la societat islàmica anterior i la posterior introducció d'una cultura catalana i cristiana. En aquest sentit, el seu arquitecte Jaume I es va convertir en un mite fundacional en el regne, no gaire diferent del que va passar en el Regne de València. Els records d'ell van romandre victoriosos, fins i tot eclipsant els monarques del període del Regne de Mallorca (1276–1343): Jaume II, Sanç i Jaume III. De fet, va monopolitzar el record col·lectiu entre la població, i se li van assignar característiques i esdeveniments que pertanyien als seus hereus.
Lògicament, el seu record s'ha mantingut sobre la base esmentada anteriorment fins a l'actualitat. No obstant això, ara estem sentint i experimentant debats i interferències polítiques que estan tractant d'alterar aquesta visió. L'article analitza primer aquesta perspectiva ancestral que s'havia mantingut pràcticament inalterada fins al canvi de mil·lenni per a després esbossar les actuals inferències ideològiques i faccions.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Gabriel Ensenyat Pujol, Universidad de les Illes Balears

Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1990) i catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la mateixa universitat. La seua línia de recerca se centra en la història cultural i literària, centrada bàsicament en l’àmbit mallorquí i en la figura de Ramon Llull. És autor d’una biografia sobre Jaume I.

Citas

Antoni Maria Alcover (2022). Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó. A cura de J. A, Grimalt i J. Guiscafrè. Vol. IX. Palma: Nova Editorial Moll.

Antoni I. Alomar (1998). L’Estendard, la festa nacional més antiga d’Europa. Palma: Edicions Documenta Balear.

Joan Amades (1950). Folklore de Catalunya: rondallística. Barcelona: Selecta.

Joan Colom (en premsa). Com es va celebrar el setè centenari de la conquesta de Mallorca (1929)?

Gabriel Ensenyat Pujol (2023). Moros & catalans. Un debat identitari a Mallorca (1969-1972). Galés Edicions.: Paterna

Gabriel Ensenyat Pujol (en premsa). Com s’ha commemorat la conquesta de Mallorca de 1229 els darrers cinquanta anys?

Andreu Ferrer Ginard (2009). Llegendes de les Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Jaume I. Crònica o Llibre dels Fets. Barcelona: Edicions 62 (MOLC, 86).

Antoni Marimon (en premsa). Quin va ser el plantejament de la conquesta de Mallorca per part del mallorquinisme polític (nacionalisme i regionalisme abans de la guerra civil?

Josep Massot i Muntaner (2009). Llegendes de les Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Antoni Quintana (1998). La festa de l’Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca. Catarroja: Afers.

Pere Sales (en premsa). Quin ha estat el relat que l’espanyolisme ideològic, cultural i polític ha manifestat sobre la conquesta de Mallorca en els dos darrers segles?

Caterina Valriu i Tomàs Vibot (2008). El rei En Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda. Palma: Consell Insular de Mallorca.

Caterina Valriu (2008). Paraula viva, articles sobre literatura oral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, 31).

Valriu, C. (en premsa). Jaume I el Conqueridor, el rei llegendari dels mallorquins.

Descargas

Publicado

2026-10-07

Cómo citar

Revista de cultura, política y sociedad, D. y Ensenyat Pujol, G. (2026) «Jaume I: de la gloriosa memòria a una certa desmemòria actual (induïda) en la comunitat balear», Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 140, pp. 54–67. doi: 10.28939/iam.debats-140.3.

Número

Vol. 140 (2026): El món de Jaume I i el nostre

Sección

MONOGRÁFICO

Licencia

Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 52 de la Ley 22/1987 de 11 de noviembre de Propiedad Intelectual, BOE del 17 de noviembre de 1987, y conforme al mismo, los autores o autoras ceden a título gratuito sus derechos de edición, publicación, distribución y venta sobre el artículo, para que sea publicado en Debats. Revista de cultura, poder y sociedad.

Debats. Revista de cultura, poder y sociedad se publica bajo el sistema de licencias Creative Commons según la modalidad «Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales».

Así, cuando el autor o autora envía su colaboración, acepta explícitamente esta cesión de derechos de edición y de publicación. Igualmente autoriza a Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, la inclusión de su trabajo en un fascículo de la revista para que se pueda distribuir y vender.