Jaume I: de la gloriosa memòria a una certa desmemòria actual (induïda) en la comunitat balear

Debats Revista de cultura, política i societat; Gabriel Ensenyat Pujol

doi:10.28939/iam.debats-140.3

Autors/ores

Debats Revista de cultura, política i societat
Gabriel Ensenyat Pujol Universitat de les Illes Balears https://orcid.org/0000-0003-2197-2418

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.3

Paraules clau:

Jaume I, conquesta de Mallorca, memòria popular, llegendes, festa de l'Estendard

Resum

La ruptura representada per la conquesta catalana de les Illes Balears en tres etapes el 1229 (Mallorca), el 1234 (Eivissa) i el 1287 (Menorca) —aquest últim pel rei Alfons, el Liberal— va conduir a una decimació eliminación de la societat islàmica anterior i la posterior introducció d'una cultura catalana i cristiana. En aquest sentit, el seu arquitecte Jaume I es va convertir en un mite fundacional en el regne, no gaire diferent del que va passar en el Regne de València. Els records d'ell van romandre victoriosos, fins i tot eclipsant els monarques del període del Regne de Mallorca (1276–1343): Jaume II, Sanç i Jaume III. De fet, va monopolitzar el record col·lectiu entre la població, i se li van assignar característiques i esdeveniments que pertanyien als seus hereus.
Lògicament, el seu record s'ha mantingut sobre la base esmentada anteriorment fins a l'actualitat. No obstant això, ara estem sentint i experimentant debats i interferències polítiques que estan tractant d'alterar aquesta visió. L'article analitza primer aquesta perspectiva ancestral que s'havia mantingut pràcticament inalterada fins al canvi de mil·lenni per a després esbossar les actuals inferències ideològiques i faccions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Gabriel Ensenyat Pujol, Universitat de les Illes Balears

Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1990) i catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la mateixa universitat. La seua línia de recerca se centra en la història cultural i literària, centrada bàsicament en l’àmbit mallorquí i en la figura de Ramon Llull. És autor d’una biografia sobre Jaume I.

Referències

Antoni Maria Alcover (2022). Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó. A cura de J. A, Grimalt i J. Guiscafrè. Vol. IX. Palma: Nova Editorial Moll.

Antoni I. Alomar (1998). L’Estendard, la festa nacional més antiga d’Europa. Palma: Edicions Documenta Balear.

Joan Amades (1950). Folklore de Catalunya: rondallística. Barcelona: Selecta.

Joan Colom (en premsa). Com es va celebrar el setè centenari de la conquesta de Mallorca (1929)?

Gabriel Ensenyat Pujol (2023). Moros & catalans. Un debat identitari a Mallorca (1969-1972). Galés Edicions.: Paterna

Gabriel Ensenyat Pujol (en premsa). Com s’ha commemorat la conquesta de Mallorca de 1229 els darrers cinquanta anys?

Andreu Ferrer Ginard (2009). Llegendes de les Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Jaume I. Crònica o Llibre dels Fets. Barcelona: Edicions 62 (MOLC, 86).

Antoni Marimon (en premsa). Quin va ser el plantejament de la conquesta de Mallorca per part del mallorquinisme polític (nacionalisme i regionalisme abans de la guerra civil?

Josep Massot i Muntaner (2009). Llegendes de les Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Antoni Quintana (1998). La festa de l’Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca. Catarroja: Afers.

Pere Sales (en premsa). Quin ha estat el relat que l’espanyolisme ideològic, cultural i polític ha manifestat sobre la conquesta de Mallorca en els dos darrers segles?

Caterina Valriu i Tomàs Vibot (2008). El rei En Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda. Palma: Consell Insular de Mallorca.

Caterina Valriu (2008). Paraula viva, articles sobre literatura oral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, 31).

Valriu, C. (en premsa). Jaume I el Conqueridor, el rei llegendari dels mallorquins.