Cicles de protesta en l’Espanya posttransicional (2011-2017): una comparació entre el moviment dels indignats i el procés independentista català
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.7Paraules clau:
Estructura d'Oportunitats Polítiques, Democratització, Nacionalisme, Moviments SocialsResum
Aquest article té per objectiu conéixer com ha variat l’estructura d’oportunitats polítiques a Espanya en relació amb els cicles de protesta associats al 15-M i al procés independentista català durant el període 2011-2017. Per a fer-ho, ens basem en la comparació entre tots dos episodis de contesa a partir del model analític elaborat per les teories del procés polític juntament amb les evidències aportades per l’anàlisi de registres estadístics, baròmetres d’opinió pública, dades hemerogràfiques i investigacions realitzades per altres autors. L’article evidencia les similituds i les diferències dels dos episodis en relació amb les diferents variables que conformen l’estructura d’oportunitats polítiques, per a acabar identificant els impactes sobre aquesta estructura i les respostes amb què l’Estat ha gestionat els desafiaments llançats des dels dos moviments. Finalment, es comparen les dues dinàmiques d’institucionalització seguides pels dos moviments i la seua conclusió en dos outputs diferents: la transformació del sistema de partits en el cas espanyol i l’empresonament dels líders independentistes en el cas català. En conclusió, s’evidencia que les possibilitats d’èxit de la comobilització social augmenten quan s’amplien les oportunitats polítiques, quan es demostra l’existència d’aliats i quan es posa en relleu la debilitat dels oponents. Però també s’afirma que, davant de la intensificació de la protesta, les forces governamentals i l’aparell de l’Estat hi poden respondre amb les opcions de reforma o de repressió, però també amb una combinació complexa de totes dues.
Descàrregues
Referències
Adell, R. (2003). El estudio del contexto político a través de la protesta colectiva. La transición política española en la calle. En M.J. Funes. Movimientos sociales: cambio social y participación (pp.77-108). Madrid: UNED.
Almeida, P. (2020). Movimientos sociales: la estructura de la acción colectiva. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO.
Bonet-Martí, J. (2015b). The 15-M: a bet for Radical Democracy. En M. Kaldor (ed.), Subterranean Politics in Europe (p. 119-140). Houndmills: Palgrave.
Bonet-Martí, J. (2015b). Movimiento del 15-M: La fuerza politizadora del anonimato. ACME: An International Journal for Critical Geographies, 14(1), 104-123.
Bonet-Martí, J., i Ubasart-González, G. (2021). Conflicto territorial y cambios en la cultura política: Cataluña-España. Athenea Digital, 21(3), e2989. Recuperat de https://doi.org/10.5565/rev/athenea.2989
Camps Calvet, C. & Di Nella, D. (2020). Contrahegemonías antirrepresivas: un estudio de caso la protesta en Barcelona (2011-2015), Política y sociedad, 57 (1), 143-173. https://doi.org/10.5209/poso.60271.
Casas, F.; Pruna, G.; Martínez, M.; Tomàs, N., Etxearte, O.A., Mateos, R. (2019). Tota la Veritat. La crónica definitiva dels dies del Procés. Barcelona: Ara Llibres.
Della Porta, D. (2015). Social movements in times of austerity: bringing capitalism back into protest analysis. London: John Wiley & Sons.
Della Porta, D., O’Connor, F., & Portos, M. (2019). Ciclos de protesta y referéndums por la independencia. Oportunidades cerradas y el camino de la radicalización en Cataluña. Revista Internacional De Sociología, 77(4), e142. https://doi.org/10.3989/ris.2019.77.4.19.005
Della Porta, D. & Tarrow, S. (1986). Unwanted children: Political violence and the cycle of protest in Italy, 1966–1973. European Journal of Political Research, 14 (5-6), 607-632. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1986.tb00852.x
Eisinger, P.K. (1973). The conditions of protest behavior in American cities. The American political science review 67 (1), 11-28. https://doi.org/10.2307/1958525
Gamson, W., & Meyer, D. (1996). Framing political opportunity. In D. McAdam, J. McCarthy, & M. Zald (Eds.), Comparative Perspectives on Social Movements: Political Opportunities, Mobilizing Structures, and Cultural Framings (pp. 275-290). Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511803987.014
Huete, M.A. (2002) La estructura de oportunidades políticas para la acción de las ONG: El caso de Pro búsqueda. Realidad: Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, 86, 191-210
Ibarra, P. (2005). Manual de sociedad civil y movimientos sociales. Madrid: Síntesis.
Ibarra, P.; Martí, S. & Gomà, R. (2008). Creadores de democracia radical. Movimientos sociales y redes de políticas públicas. Barcelona: Icaria.
Ibarra, P.; Martí, S.; Gomà, R. & Gonzàlez, R. (2018). Movimientos sociales y derecho a la ciudad. Creadoras de democracia radical. Barcelona: Icaria.
Jenkins, J.C. & Perrow, C. (1977). Insurgency of the Powerless: Farm Worker Movements (1946-1972) American Sociological Review, 42(2), 249-268 https://doi.org/10.2307/2094604
Kitschelt, H. (1986). Political Opportunity Structures and Political Protest: Anti-Nuclear Movements in Four Democracies. British Journal of Political Science, 16, 57-85.
Kriesi, H. P. (1992) El contexto político de los nuevos movimientos sociales en Europa occidental en J. Benedicto, J. y F. Reinares, F. (1992) Las transformaciones de lo político (pp. 115-153) Alianza Universidad, Madrid.
Kriesi, H. (1996). The Organizational Structure of New Social Movements in a Political Context. En D. McAdam, J. McCarthy, y M. Zald (eds.), Comparative Perspectives on Social Movements: Political Opportunities, Mobilizing Structures, and Cultural Framings (pp.152-184). Cambridge, Cambridge University Press.
McAdam, D. (1996), Conceptual Origins, Current Problems, Future Directions. En D. McAdam, J. McCarthy, y Mayer Zald (eds.). Comparative Perspectives on Social Movements: Political Opportunities, Mobilizing Structures, and Cultural Framings (pp. 23-40). Cambridge, Cambridge University Press.
McAdam, D.; Tarrow, S., y Tilly, C. (2005) Dinámica de la contienda política. Barcelona: Editorial Hacer.
Muñoz, J. & Tormos, R. (2015). Economic Expectations and Support for Secession in Catalonia: Between Causality and Rationalization. European Political Science Review, 7,2,315-341. https://doi.org/10.1017/S1755773914000174
Pradel, M., & García, M. (2018). El momento de la ciudadanía: innovación social y gobernanza urbana. Madrid: Los Libros de la Catarata.
Rodon, T. & Ginjoan, M. (2018). When the context matters: Identity, secession and the spatial dimension in Catalonia. Political Geography, Volume 63, 75-87 https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2018.01.004
Sánchez Estellés, I. (2011) The political‐opportunity structure of the Spanish anti‐war movement (2002–2004) and its impact. The Sociological Review, 58(2 suppl), 246-269.https://doi.org/10.1111/j.1467-954X.2011.01972.x
Skocpol, T. (1979). States and Social Revolutions: A Comparative Analysis of France, Russia and China. Cambridge: Cambridge University Press. https://dois.org/10.1017/CBO9780511815805
Tarrow, S., (1989), Democracy and disorder. Protest and Politics in Italy 1965–1975, Oxford: Oxford University Press.
Tarrow, S. (1992) Ciclos de protesta. En L. Moscoso y J. Babiano (comps.) Ciclos en política y economía (pp. 53-76). Madrid: Fundación Pablo Iglesias.
Tarrow, S. (1993). Cycles of Collective Action: Between Moments of Madness and the Repertoire of Contention. Social Science History, 17(2), 281-307. https://doi.org/10.2307/1171283
Tarrow, S. (1997), El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Madrid, Alianza Universidad.
Tilly, C. (1978). From Mobilization to Revolution, Reading, Mass., Addison-Wesley.
Tilly, C. (2007). Democracy. New York: Cambridge University Press.
Tilly, C. y Wood, J.K. (2010). Los movimientos sociales, 1768-2008. Desde sus orígenes hasta Facebook, Crítica, Barcelona, 2010.
Ubasart-González, G. (2020). Nuevos retos para la salud de la democracia. Triple crisis española y cambios económicos, sociales y culturales. Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades. 9(1),8-28 http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22392
Vilaregut, R. (2011). Memòria i emergència de l’independentisme català. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
