Macha Caporal: saltant bretxes, encarnant resistències

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.5

Paraules clau:

danza, performance, género, acción política, Bolivia

Resum

En aquest article s’explora la pràctica i performance d’un bloc de Machas Caporal, ballarines que s’apropien del vestuari, moviment i nom del personatge masculí de la dansa boliviana Caporales. Atesa la demarcada estructura de gènere establerta en la dansa Caporales —representada per la parella del Macho Caporal (personatge masculí) i la Cholita (personatge femení)—, l’aparició de la Macha Caporal com un nou rol en la dansa ha suposat el qüestionament social sobre la performance i identitat de les dones que ballen com a Machas. Partint d’una investigació etnogràfica realitzada en 2018 a la ciutat de La Paz i des d’una perspectiva de gènere, en aquest article s’analitza com la performance de les Machas Caporal revela la disconformitat de les dones cap a les normes discriminatòries de gènere que predominen en el context sociocultural bolivià. A partir dels testimoniatges d’un bloc de dones i de la descripció dels seus contextos de pràctica i de les seues performances, es revelen les condicions en les quals les dones ballen, i es visibilitzen dinàmiques de desigualtat i violència presents en l’entorn de les entrades folklòriques de la ciutat de La Paz. Finalment, s’examina com la manera d’organització de les dones en un bloc independent i el seu estil de moviment poden entendre’s com a propostes de resistència i acció política en un entorn caracteritzat pel masclisme i la desigualtat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Pamela Santana Oliveros, Pontificia Universidad Católica de Perú

Màster en Choreomundus – International Master in Dance Knowledge, Practice and Heritage (University of Roehampton, Université de Clermont Auvergne, University of Szeged i Norwegian University of Science and Technology). Investigadora, docent i artista peruana amb enfocament en dansa i performance. Exerceix com a docent de la Facultat d’Arts Escèniques de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Les seues principals línies d’investigació són l’antropologia de la dansa i les interseccions entre gènere, dansa i performance a Llatinoamèrica.

Referències

Ahmed, S. (2017). Living a Feminist Life [Viviendo una vida feminista]. Durham: Duke University Press.

Benavente, J. (2017). De los Andes al margen: disidencia y transgresión en manifestaciones andinas en Santiago de chile. (Tesis de Maestría). Recuperada de Pontificia Universidad Católica de Chile. ( https://repositorio.uc.cl/handle/11534/21338).

Butler, J. (1988). Performative acts and gender constitution: An essay in phenomenology and feminist theory [Actos performativos y la constitución del género: Un ensayo sobre fenomenología y teoría feminista]. Theather Journal, 40(4), 519-531. Recuperado de: http://www.jstor.org/stable/3207893

Butler, J. (2006). Deshacer el genero. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.

Cooper Albright, A. (2013). Engaging bodies: The Politics and Poetics of Corporeality [Cuerpos comprometidos: la política y la poética de la corporalidad]. Middletown: Wesleyan University Press.

Fisher, J. (1993). Out of the Shadows: Women, Resistance and Politics in South America [Fuera de las sombras: mujeres, resistencia y política en América del Sur]. Londres: Latin America Bureau.

Fléty, L. (2015). Les cortèges de la fortune: Dynamiques sociales et corporelles chez les danseurs de morenada (La Paz, Bolivie) [Procesiones de la fortuna : Dinámicas sociales y corporales en los bailarines de morenada (La Paz, Bolivia)]. (Tesis doctoral). Université Paris Ouest, Paris.

Foster, S. L. (1998). Choreographies of Gender [Coreografías de género]. Signs, 24(1), 1-33. Recuperado de: http://www.jstor.org/stable/3175670

Gómez, N., Mendiola, W. y Pinto, R. (2010). Caporales 100% boliviano: La historia del evento mundial de Caporales. La Paz: Editorial Campo Iris.

Guaygua, G. (2003). La Fiesta del Gran Poder: el escenario de construcción de identidades urbanas en la ciudad de La Paz, Bolivia. Temas Sociales, (24), 171-184. Recuperado de: http://www.scielo.org.bo/pdf/rts/n24/n24a12.pdf

Hanna, J. L. (1987). To dance is human: a theory of nonverbal communication [Bailar es humano: una teoría de la comunicación no verbal]. Londres: The University of Chicago press.

Lazar, S. (2008). El Alto, Rebel City: Self and Citizenship in Andean Bolivia [El Alto, ciudad rebelde: individualidad y ciudadanía en la Bolivia andina]. Durham y Londres: Duke University press.

Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. (2002). Informe de Desarrollo Humano de Genero en Bolivia: 2003. La Paz: Plural Editores.

Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. (2019). Informe sobre Desarrollo Humano (2019): Más allá del ingreso, más allá de los promedios, más allá del presente: Desigualdades del desarrollo humano en el siglo XXI. Nueva York. Recuperado de: http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdr_2019_overview_-_spanish.pdf

Polhemus, T. (1993). Dance, gender and culture [Dance, Género y Cultura]. En H. Thomas (Ed.), Dance, gender and culture (pp. 3-15). Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Reed, S. (2012). La política y poética de la danza. En S. Citro, y P. Aschieri (Eds.), Cuerpos en movimiento: Antropología de y desde las danzas (pp. 75-100). Buenos Aires: Editorial Biblos.

Sánchez, M. (2006). País de Caporales: Los Imaginarios del Poder y la Danza de los Caporales en Bolivia. (Tesis de maestría). Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza.

Schechner, R. (2013). Performance studies: An Introduction [Estudios de la Performance: Una introducción]. Nueva York: Routledge.

Taylor, D. (2016). Performance. Durham y Londres: Duke University Press.

Young, I. M. (1980). Throwing like a girl: A phenomenology of feminine body comportment, motility and spatiality [Lanzando como una niña: Fenomenología del comportamiento, movilidad y espacialidad del cuerpo femenino]. Human Studies, 3(2), 137-156. Recuperado de: http://www.jstor.org/stable/20008753

Publicades

2022-05-24

Com citar

Santana Oliveros, P. (2022) “Macha Caporal: saltant bretxes, encarnant resistències”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(1), pp. 87–108. doi: 10.28939/iam.debats-136-1.5.

Número

Secció

QUADERN