Del museu relacional al care museum: el cas del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.13Paraules clau:
museologia social, care museum, patrimoni cultural, DANA, resiliència patrimonial, participació comunitàriaResum
Aquest article analitza l’evolució del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí des dels plantejaments de la Nova Museologia fins al paradigma emergent del care museum, prenent com a cas d’estudi la resposta institucional desenvolupada després de la dana del 29 d’octubre de 2024. A partir d’una metodologia basada en l’anàlisi de cas i en la reflexió crítica sobre la pràctica museològica, s’examinen les estratègies de salvaguarda del patrimoni material, immaterial, natural i domèstic, així com els processos de cooperació interinstitucional, participació comunitària i reconstrucció social impulsats pel Museu Valencià de la Festa i el Centre d’Art Contemporani L’ESART. El treball mostra com l’emergència patrimonial ha accelerat un canvi de paradigma en la funció dels museus locals, que deixen d’entendre’s exclusivament com a institucions de conservació per convertir-se en espais de cura, mediació, resiliència i transferència de coneixement. Finalment, es planteja el cas d’Algemesí com una aportació a la museologia contemporània i al debat internacional sobre la gestió d’emergències patrimonials, la protecció del patrimoni quotidià i el paper social dels museus en contextos de crisi.
Descàrregues
Referències
Bellón Climent, T. (2022): De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (1959-2020). València, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València.
Bennett, T. (1995). The birth of the museum: History, theory, politics. Routledge.
Castellanos Pineda, P. (2008). Los museos de la nueva generación. Dinamización cultural y gestión de públicos. Trea.
Duxbury, N. (2022): Ponencias sobre turismo regenerativo y sostenibilidad cultural presentadas en congresos IN SITU y CREATOUR. Universidade de Coimbra.
Fernandes, A. P. (2019): Museums, sustainability and community development: A Portuguese perspective. Tesis de máster, Universidade de Coimbra. Disponible en: https://estudogeral.uc.pt/handle/10316/90747
Hernández Hernández, F. (2006). Planteamientos teóricos de la museología. Trea.
Hernández Hernández, F. (2010): «Museos, patrimonio y sostenibilidad: un análisis desde la museología crítica». Revista de Museología, 47, p. 33–44.
Hooper-Greenhill, E. (2000). Museums and the interpretation of visual culture. Routledge.
Mafud, A. (2007): Museología crítica. México, UNAM.
Martinell, A. (2021): “Cultura para un futuro sostenible: políticas desde la proximidad”. Documentos de trabajo, 3, Càtedra UNESCO Pau Casals.
Mendoza, X. (2023): “Innovación pública y sostenibilidad: el papel de los gobiernos locales”. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, nova època, 30, p. 55–72.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. (2015). Plan Nacional de Emergencias y Gestión de Riesgos en Patrimonio Cultural. Instituto del Patrimonio Cultural de España.
Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (2000): Libro blanco de la educación ambiental en España. Disponible en: https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/documentos/libro_blanco.html
Morse, N. (2021). The Museum as a Space of Social Care. Routledge.
Olivares Torres, E.; Trescolí Bordes, O. (2023): Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa. La Ribera del Xúquer. València, Universitat de València.
Pontes Giménez, V. (2023). El patrimonio inmaterial y el museo. Más allá de los monumentos inmateriales y los museos raros. Ediciones Trea.
Porceda, A. (2023): «Museos relacionales y cuidado comunitario: una propuesta de habitabilidad patrimonial». En Actas del Congreso Internacional de Museología Crítica. Université du Québec.
Reyes Rojas, G.; Casasola Guerrero, K. (2021): «Turismo regenerativo: más allá de la sostenibilidad». Ambientico, 277, p. 74–80.
Rivière, G. H. (1989): «La museología como ciencia». Museum International, 41 (1), p. 1–7.
Roigé, X. (2020): «Museos y políticas culturales: entre el espectáculo y la resistencia». Museos.es, 89, p. 55–68.
Sanchis, F.; Carbonell, M. J.; Company, A. (1986): «Repertori de llocs i despoblats valencians en el segle XVIII». En X Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica Valenciana, p. 543–562. València, Universitat de València.
Simon, N. (2010). The participatory museum. Museum 2.0.
UNESCO (2011): La fiesta de la Mare de Déu de la Salut de Algemesí. Patrimonio cultural inmaterial. Disponible en: https://ich.unesco.org
Varine, H. de. (2020). El ecomuseo singular y plural. Servicio Nacional del Patrimonio Cultural de Chile.
Vergo, P. (Ed.). (1989). The new museology. Reaktion Books.
Villar Torres, A. (2022): «Salvamento del patrimonio de Ucrania: “The Art of Resistance”». Paisajes, 66, p. 161–171.
Villaseñor Alonso, M. J. (2022): «Patrimonio cultural y sostenibilidad: estrategias desde la gestión local». Revista de Estudios Locales, 257, p. 123–138.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
