València ja és al mapa turístic. Una anàlisi dels impactes de la turistificació a escala de barri
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-140.10Paraules clau:
Turistificació, Gentrificació turística, Anàlisi espacial, Big data turístic, Mercat de l'habitatge, Branding urbàResum
Aquest article analitza la transformació urbana i social de València a partir de la inserció en els circuits del turisme de masses. Mitjançant una metodologia quantitativa i espacial multivariable, s’integren dades oficials de l’INE (2019-2025) i big data per avaluar l’impacte d’aquesta transició. Els resultats confirmen la consolidació d’una «taca de calor turística» que articula un corredor continu entre el nucli històric, la Ciutat de les Arts i les Ciències i la Marina-platges del nord, que delimita un «triangle d’or» de pressió màxima on l’allotjament ha esdevingut un component estructural del paisatge urbà i amb característiques i conseqüències diferents. L’estudi demostra com la revalorització estètica i la densificació fotogràfica (Flickr) actuen com a indicadors avançats de la turistificació, i precedeixen el desplaçament de la pressió cap a la perifèria. Aquesta dinàmica opera com un vector de gentrificació que altera el mercat residencial, amb una escalada de preus que segmenta la ciutat segons renda i nacionalitat, força l’expulsió de les llars joves i altera el relleu generacional. En conclusió, el model actual de residència temporal i especialització funcional de diversos barris posa en risc la cohesió social de la ciutat consolidada i transforma el dret a l’habitatge en un actiu de consum global i amb canvis socials i econòmics que afecten tota la ciutat, en major o menor grau.
Descàrregues
Referències
Aledo, A., i Nogués-Pedregal, A. M. (2019). Turismo residencial internacional. In E. Cañada i Canada. Murray (eds.), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo. (p. 113–144). Editorial Icaria.
Arnandis i Agramunt, R., i García Marco, B. (2025). ¿Es posible limitar el turismo?: Una revisión a la normativa regional sectorial española sobre la saturación turística. Cuadernos Geográficos, 64(2), 30–50. https://doi.org/10.30827/cuadgeo.v64i2.30662
Bañales-Mallo, A., Aguirre-García, M. S., i Santos-Vij, M. L. (2015). El valor del «city branding» en la competitividad urbana: el caso de Bilbao. Boletín de Estudios Económicos, 20(215), 255–280. Vist en 03/2026 en http://newsletter.alumnidba.es/files/descargas/1482418025_1.pdf#page=65
Bataller Català, A., i Torrents i Sunyol, J. (2024). Turistificació a València: Noruega i altres mirades literàries. Compàs d’amalgama, 9, 27–31. https://doi.org/10.1344/Compas.2024.9.6
BBVA. (2026). El gasto turístico con tarjeta creció un 8% en 2025, impulsado por el turismo nacional. BBVA Research. Vist en 03/2026 en https://www.bbva.com/es/es/economia-y-finanzas/bbva-research-el-gasto-turistico-con-tarjeta-crecio-un-8-en-2025-impulsado-por-el-turismo-nacional/
Blanco Romero, A., De la Calle, M., Fernández Tabales, A., García Hernández, M., Lois González, R. C., Mínguez García, M. . del C., Navalón García, R., Navarro Jurado, E., i Troitiño Torralba, L. (2021). Diccionario de turismo. Cátedra.
Bugalski, Ł. (2020). The Undisrupted Growth of the Airbnb Phenomenon between 2014–2020. The Touristification of European Cities before the COVID-19 Outbreak. Sustainability, 12(23), 9841. https://doi.org/10.3390/su12239841
Burriel, E. (2009). Planificación urbanística y ciudad. En J. Hermosilla (ed.), La ciudad de Valencia: historia, geografía y arte de la ciudad de Valencia. (p. 144–171). Universitat de València.
Circunegui, J. M. (2019). Miseria Planificada. Derechos humanos y neoliberalismo. Ediciones Dado.
Costa, V., i Ribeiro de Almeida, C. (2011). Low cost airlines, airport and tourism. The case of Faro Airport. 51st Congress of the European Regional Science Association. https://www.econstor.eu/handle/10419/120137
Cucó, J. (2013). Poniendo a Valencia en el mapa global. Políticas, desarrollos urbanos y narrativas sobre la ciudad. En J. Cucó Giner (Ed.), Metamorfosis Urbanas. Ciudades españolas en la dinámica global. (p. 157–180). ICARIA.
Cucó, J., i Yeves, T. (2013). A la sombra de la Ciudad de las Artes y las Ciencias gentrificación en Penya-roja. En J. Cucó (ed.), La ciudad pervertida: Una mirada sobre la Valencia global (pp. 41–66). Antrophos Editorial.
De la Calle Vaquero, M. (2019). Turistificación de centros urbanos: clarificando el debate. Boletín de La Asociación de Geógrafos Españoles, 83. https://doi.org/10.21138/bage.2829
De la Encarnación, A. M. (2016). El alojamiento colaborativo: Viviendas de uso turístico y plataformas virtuales. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 5. https://doi.org/10.24965/reala.v0i5.10350
De la Osada Saurí, D. (2025). Cartografías de la turistificación. Una metodología para el análisis de la presión turística sobre las ciudades de Barcelona, Bilbao, Madrid y València (2000-2020). [Universitat de València]. https://hdl.handle.net/10550/108342 .
De la Osada Saurí, D. (2026). La detecció de la turismefòbia a partir dels baròmetres locals: un estudi de Barcelona i València. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 72(1), 51–83. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1257
Esteban, M. (2000). Bilbao, luces y sombras del titanio. El proceso de regeneración del Bilbao Metropolitano. Servicio Editorial del País Vasco.
FAAVV. (2026). La Federación vecinal califica de decepcionante la nueva regulación de apartamentos turísticos de València. Faavv.es. Vist en 03/2026 en https://faavv.es/es/la-federacion-vecinal-califica-de-decepcionante-la-nueva-regulacion-de-apartamentos-turisticos-de-valencia/
Franco, S. F., i Santos, C. D. (2021). The impact of Airbnb on residential property values and rents: Evidence from Portugal. Regional Science and Urban Economics, 88, 103667. https://doi.org/10.1016/j.regsciurbeco.2021.103667
Gaja, F. (1996). La Transformación de Valencia (II): Plan General de 1988: la última gran propuesta urbanística que ha dibujado el paisaje de la capital levantina. Urbanismo. Revista Oficial del Colegio de Arquitectos de Madrid, 29, 76–81.
Grau Roda, M. (2022). La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal (València): del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Entre la regeneració i la vulnerabilitat. Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials, 3(2), 9. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2022.3.2.1
Jover, J., Berraquero-Díaz, L., Barrero-Rescalvo, M., i Jiménez-Talavera, A. (2018). Turistificación y movimientos urbanos de resistencia experiencias desde Sevilla. En C. Milano i J. Mansilla (Eds.), Ciudad de vacaciones. Conflictos urbanos en espacios turísticos. (p. 403–438). Pol·len Edicions.
Kern, L. (2022). La gentrificación es inevitable y otras mentiras. Bellaterra.
Lahuerta Yúfera, R. (2021). Noruega. Drassana.
López‐Gay, A., Cócola‐Gant, A., i Russo, A. P. (2021). Urban tourism and population change: Gentrification in the age of mobilities. Population, Space and Place, 27(1). https://doi.org/10.1002/psp.2380
López Palomeque, F. (2015). Barcelona, de ciudad con turismo a ciudad turística. Notas sobre un proceso complejo e inacabado. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61(3), 483–506. https://doi.org/10.5565/rev/dag.296
Mansilla, J. (2022, Novembre 9). El turismo vende lo que no es suyo. El Salto Diario. Vist en 03/2026 en https://www.elsaltodiario.com/opinion/terrazas-turismo-vende-lo-que-no-es-suyo
Mansilla, J., i Milano, C. (2018). Introducción a la ciudad de vacaciones. Apuntes sobre turismo y malestar social en barcelona. En C. Milano i J. Mansilla (eds.), Ciudad de vacaciones. Conflictos urbanos en espacios turísticos. (p. 19–80). Pol·len Edicions.
Milano, C., Novelli, M., i Cheer, J. M. (2019). Overtourism and Tourismphobia: A Journey Through Four Decades of Tourism Development, Planning and Local Concerns. Tourism Planning & Development, 16(4), 353–357. Vist en 03/2026 en https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/21568316.2019.1599604
Moix, L. (2010). Arquitectura milagrosa. Hazañas de los arquitectos estrella en la España del Guggenheim. Anagrama.
Muñoz, F. (2008). Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales. GG Mixta.
Peñarrubia, M. P. (2018). Los datos estadísticos públicos y su uso en el conocimiento del comportamiento de los turistas en destinos inteligentes. [Universitat de València]. https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/67526/Tesis Doctoral María Pilar Peñarrubia Zaragoza Julio 2018.pdf?sequence=1iisAllowed=y
Renaud Vuignier. (2016). Place marketing and place branding: A systematic (and tentatively exhaustive) literature review. Working Paper de l’IDHEAP. Vist en 03/2026 en https://www.researchgate.net/publication/304626244_Place_marketing_and_place_branding_A_systematic_and_tentatively_exhaustive_literature_review
Roberts, T., Renda, A., i Pinto, P. (2022). Residents’ Perceptions on Tourism Impacts and Quality of Life: The Case of Faro. , 10(1), 39–57. https://doi.org/10.34623/z1zj-5q27
Salom Carrasco, J., i Pitarch-Garrido, M.-D. (2017). Análisis del impacto en el turismo de la estrategia de desarrollo urbano basada en megaproyectos. El caso de la ciudad de Valencia. Cuadernos de Turismo. https://doi.org/10.6018/turismo.40.310111
Santamarina Campos, B., i Moncusí Ferré, A. (2013). De huertas y barracas a galaxias faraónicas. Percepciones sociales sobre la mutación de la ciudad de Valencia. Paper, 98, 365–391. Vist a 03/2026 en https://ddd.uab.cat/pub/papers/papers_a2013m4-6v98n2/papers_a2013m4-6v98n2p365.pdf
Sequera, J. (2020). Gentrificación. Capitalismo cool, turismo y control del espacio urbano. Catarata.
Sequera, J., i Nofre, J. (2018). Shaken, not stirred. City, 22(5–6), 843–855. https://doi.org/10.1080/13604813.2018.1548819
Sorribes, J. (2015). Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad. Publicacions Universitat de València.
UE. (2026). Eurostat regional yearbook – 2025 edition. Publications Office of the European Union. Vist en 03/2026 en https://ec.europa.eu/eurostat/web/products-flagship-publications/w/ks-01-25-037
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.





