València — Sustainable Food World Capital. A Social Sciences Vision

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-en.2021-12

Resum

The declaration of València as the World Sustainable Food Capital in 2017, based on the market-gardening system of l’Horta — an area girding the city, has put key subjects such as sustainable production and healthy eating on the public agenda. The process leading up to the declaration (which is in part a heritage-based project) has been fraught with contradictions and conflicts stemming from the city’s political, economic and identity dimensions. Examining this process from a Social Sciences angle is of value not only in
drawing lessons but also for spawning debating forums in which solutions can be proposed.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Aida Vizcaíno Estevan, Universitat de València

She has a degree in Sociology, Politics, and Administration from the University of Valencia. Her areas of research focus on socio-political analysis, issues of gender inequality and natural heritage processes. She combines teaching with public affairs consulting

Tono Vizcaíno Estevan, Universitat de València

He has a degree in History and a PhD in Archeology from the University of Valencia. His field of specialisation is Public Archeology, through which he studies the relationships between memory of the past, and today’s materiality and society. More specifically, his research addresses heritagisation processes from both theoretical and management standpoints.

Referències

Valencia City Council (2020). Census of economic activities by type. Bureau of Statistics. http://www.valencia.

es/ayuntamiento/catalogo.nsf/CatalogoUnTitulo?readForm&lang=1&serie=15&titulo=Anuario%20

Estad%EDstico%20de%20la%20ciudad%20de%20Val%E8ncia%202020&bdOrigen=ayuntamiento/estadistica.

nsf&idApoyo=58FB3C7A3D56E414C1257DD40057EB6C, accessed 6th February 2021.

Valencia City Council (2017). València, Capital Mundial de l’Alimentació (online). https://www.youtube.com/

watch?v=A1scrhsK1pM, accessed 14th October 2019

Valencia City Council (2015). Pla d’Acció Integral per la promoció de l’activitat i el territori agrícola municipal de

l’Ajuntament de València (online) https://hortaipoblesvalencia.org/va/agricultura-i-horta/#paipata_mes, accessed

th November 2019.

AVL (2017). Amb molt de gust. València, capital mundial de l’alimentació sostenible 2017 (online). https://www.avl.gva.

es/documents/31987/98101/amb_molt_de_gust_AVL.pdf/af806665-6db7-4cf4-b681-b0071cc1cef2

Boix, A., Marzal, R., Gimeno, C. and Herrero, P. (2019). Estudio sobre las posibilidades de reclasificación del Sector PRR-4

“Benimaclet” del Plan General de Ordenación Urbana de València, su hipotético coste y las medidas de planificación

propias de un urbanismo sostenible e integrador para una futura actuación pública sobre ese sector (online). https://

roderic.uv.es/handle/10550/72441, accessed 7th February 2021.

CERAI (2021). La Sostenibilitat al Plat. Sistematització del projecte. Educar cap a una alimentaciómés justa and sostenible

a través dels menjadors escolars (online). https://cerai.org/sensibilizacion/guia-sostenibilitat-al-plat/, accessed

th February 2021.

Cucó, J. (2009). Los movimientos urbanos en la Ciudad de Valencia: contexto y caracterización. Zainak. Cuadernos

de Antropología-Etnografía, 31, pp. 529-549.

Del Mármol, C. and Santamarina, B. (2019). Seeking Authenticity: Heritage and Value within the Intangible Economy.

Journal of Mediterranean Studies, 28(2), pp. 117-132.

Dernini, S. (2008). The strategic proposal to candidate the Mediterranean Diet for inscription in the UNESCO

List of Intangible Cultural Heritage. Med 2008. Mediterranean Yearbook. 2007 in the Euro-Mediterranean Space.

Barcelona: IEMed/ CIDOB.

Farinós, J., Peiró Sánchez-Manjavacas, E., Lloret Gual, P. and Vílchez Muñoz, A. (2018). L’Horta, agricultura y

ciudad: historia y presente. Valencia capital mundial de la alimentación en 2017. ERIA, revista geogràfica, 38-3,

pp. 287-305. https://reunido.uniovi.es/index.php/RCG/article/view/12351/11893, accessed 29th January 2021.

Florin, A. and Herrero, A. (2018). Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud. Valencia: Generalitat

Valenciana.

Frigolé, J. (2014). Retóricas de la autenticidad en el capitalismo avanzado. Endoxa, 33, pp. 37-60.

Gómez Ferri, J. (2005). Los movimientos ciudadanos de defensa y activación del patrimonio en Valencia: los casos

del barrio del Cabanyal y la ILP Per l’Horta. A.J. Sánchez (Ed.) Experiencias sociales innovadores y participatives

(pp. 157-208). La Orotava: Coordinadora de Defensa del Rincón-Ecologistas en Acción.

Haskel, J. and Westlake, S. (2017). Capitalism without Capital. The Rise of the Intangible Economy. Princeton: Princeton

University Press.

Heinich, N. (2009). La fabrique du patrimoine. De la cathédrale à la petite cuillère. Paris: Maison des Sciences de l’Homme.

Hernández, G. M., Santamarina, B., Moncusí, A., Albert, M. (2005). La memoria construida: patrimonio cultural y

modernidad. Valencia: Tirant Lo Blanch.

Lafita, I. (2020). Los daños colaterales del Plan Sur, la primera gran mordida de Valencia a la huerta. Mètode(online).

https://metode.es/noticias/los-danos-colaterales-del-plan-sur-la-primera-gran-mordida-de-valencia-a-la-huerta.

html, accessed 7th February 2021.

López García, D. (2011). Canales Cortos de Comercialización como elemento dinamizador de las agriculturas ecológicas

urbana y periurbana. A V. Gonzálvez and J. Labrador (co-ordinators) Cuaderno de resúmenes del I Congreso Estatal

de Agricultura Ecológica Urbana y Periurbana sobre “Huertos urbanos y desarrollo sostenible” (1-15). Valencia: SEAE.

López-García, D., Benlloch Calvo, L., Calabuig Tormo, V., Carucci, P., Diez Torrijos, I., Herrero Garcés, A., López

Nicolás, M., Pérez Sánchez, J. M., and Vicente-Amazán, L. (2021). Las transiciones hacia la sostenibilidad como

procesos de final abierto: dinamización local agroecológica con horticultores convencionales de l’Horta de

València, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 88. https://doi.org/10.21138/bage.2968

MacDonald, S. (2013). Memorylands. Heritage and Identity in Europe Today. London: Routledge.

Martín Cubas, J. and Montiel, A. (2011). El no gobierno de las áreas metropolitanas: Valencia y su área como

paradigma. Actas X Congreso de AECPA. Múrcia: AECPA. https://aecpa.es/files/view/pdf/congress-papers/10-0/243/

Medina, X. (2017a). La transformación del concepto de Dieta Mediterrénea: de la salud a la sostenibilidad, pasando

por la cultura y el patrimonio. A T. Vicente, M. J. García and T. Vizcaíno (Eds.) Actas del XIV Congreso Nacional

de Antropología “Antropologías en transformación: sentidos, compromisos y utopías (1266-1275). València: Associació

Valenciana d’Antropologia.

Medina, X. (2017b). Reflexiones sobre el patrimonio y la alimentacióndesde las perspectivas cultural y turística.

Anales de Antropología, 51(2), pp.106-113. https://doi.org/10.1016/j.antro.2017.02.001

Moncusí, A. (2013). La patrimonialización de la cultura alimentaria: apuntes para sudesarrollo en el caso de la miel

en Ayora. A R. López (Coord.) Educación y entorno territorial de la Universitat de València: conferencias impartidas

en el Programa ‘Universitat i Territori’ (pp. 117-130). Valencia: Universitat de València.

Olmos, J. (2020). Emergencia climática y protección del territorio. La imprescindible reconversión del urbanismo y

de los programas de infraestructures. Mètode: Revista de difusió de la investigació, 105, pp. 18-25.

Pacte de Milà (2015). Pacto de política alimentaria urbana de Milán (online). https://www.foodpolicymilano.org/wpcontent/

uploads/2015/10/Milan-Urban-Food-Policy-Pact-_SPA.pdf, accessed 23rd March 2020.

Pactem Nord (2018). Análisis territorial de l’Horta Nord. Burjassot: Consorcio Pactem Nord.

Prats, L. (1997). Antropología del patrimonio. Barcelona: Ariel.

Rodrigo, C., Vizcaíno, T., Vizcaíno, A. and Pérez, Y. (2016). Receptari Extraviat. Històries al voltant de la taula (Bonrepòs

i Mirambell, Horta Nord). Valencia: Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell.

Sánchez Carretero, C. (2012). Hacia una antropología del conflicto aplicada al patrimonio. A B. Santamarina (coordinator)

Geopolíticas patrimoniales (pp. 195-210). Valencia: Neopàtria.

Santamarina, B. and Del Mármol, C. (2017). Ciudades creativas y pueblos con encanto: los nuevos procesos

patrimoniales del siglo XXI. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, LXXII(2), pp. 359-377. https://doi.

org/10.3989/rdtp.2017.02.003

Santamarina, B. and Moncusí, A. (2013). De huertas y barracas a galaxias farónicas. Percepciones sociales sobre la

mutación de la ciudad de Valencia. Papers, 98(2), pp. 365-391.http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v98n2.468

Sassen, S. (2015): Expulsiones, brutalidad y complejidad en a economía global. Buenos Aires: Katz Editores.

Smith, L. and Akagawa, N. (Eds.) (2009). Intangible Heritage. London: Routledge.

Sorribes, J. (2001). El malestar urbà a València: a propòsit dels ‘salvem. Mètode: Revista de difusió de la investigació,

, pp. 31-36.

Vizcaíno, A. (2012). De lo global a lo local: movimientos glocalizados en la ciudad de Valencia. A.H. Aznar, J. Marco,

and E. Sancho (Eds.) La política en el siglo XXI ¿más o menosciudadanía? El caso de la Comunidad Valenciana (pp.

-62). Valencia:Tirant lo Blanch.

Vizcaíno, T., Vizcaíno, A. and Pérez, Y. (2017). El barri que vam imaginar. Cartografia de la lluita veïnal a Sant Marcel·lí.

València: Associació de Veïnes i Veïns Barri de Sant Marcel·lí.

Descàrregues

Publicades

2021-12-28

Com citar

Vizcaíno Estevan, A. and Vizcaíno Estevan, T. (2021) “València — Sustainable Food World Capital. A Social Sciences Vision”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, pp. 175–186. doi: 10.28939/iam.debats-en.2021-12.

Número

Secció

ARTÍCLES