Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L’Armée des Roses

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.6

Resum

La reivindicació dels cossos femenins a l’espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l’assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l’espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l’objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.

A través d’entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L’Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l’objectiu d’estudiar l’apropiació de l’espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a “bé cultural no essencial”.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Maria Patricio Mulero, Université Toulouse 1 Capitole

Maria Patricio-Mulero és doctora en Sociologia i Gestió de la Cultura per la Universitat de Barcelona i la Université Paris 8. Investiga sobre la sociologia de la literatura, la interacció dels escriptors i artistes amb les ciutats, les polítiques culturals i la dansa i el feminisme. És membre dels laboratoris CECPI (Universitat de València), LLA Creatis (Université Toulouse Jean Jaurès), LCEIE (Universitat de Barcelona) i CRESPPA (Université Paris 8). Actualment, ensenya al Departament de Llengües i Cultures de l’Université Toulouse 1 Capitole.

Referències

Atkinson, P., & Duffy, D. M. (2019). Seeing movement: Dancing bodies and the sensuality of place. Emotion, Space and Society, 30(November 2017), 20–26. https://doi.org/10.1016/j.emospa.2018.12.002
Casey, E. S. (1993). Getting Back into Place: Toward a Renewed Understanding of the Place-World. Indiana.
Casey, E. S. (2020). Emotion at the edge. Research in Phenomenology, 50(3), 291–299. https://doi.org/10.1163/15691640-12341452
Elkin, L. (2016). Flâneuse. Una paseante en París, Nueva York, Tokio, Venecia y Londres. Barcelona: Malpaso.
Gisbert, V., & Rius-Ulldemolins, J. (2019). Women’s bodies in festivity spaces: feminist resistance to gender violence at traditional celebrations. Social Identities, 25(6), 775–792. https://doi.org/10.1080/13504630.2019.1610376
Goffman, E. (1959). The presentation of self in everyday life. Garden City: Double Day.
Kern, L. (2021). Ciudad feminista. Barcelona: Bellaterra Edicions.
Lefebvre, H. (1968). El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing.
Lhortolat, E. (2014). L’American Tribal Style (ATS) : le contre-pied à l’image fantasmée de la danseuse orientale de 1970 à aujourd’hui. In Loxias Colloques: Images de l’Oriental dans l’art et la littérature.
Lissagaray, P.-O. (2021). Las parisinas. In Historia de la comuna de París de 1871 (1896). Madrid: Capitán Swing.
Maruta, N. (2014). L’incroyable histoire du cancan. Paris: Parigramme.
Muntanyola Saura, D. (2016). La force des liens en danse : une étude du regard dansé. Sociologie de l’Art, 25–26, 83–103. https://doi.org/10.3917/soart.025.0083
Scheff, T. J. (1988). Shame and Conformity : The Deference-Emotion System. American Sociological Review, 53(3), 395–406.
Scribano, A. (2013). Sociología de los cuerpos/emociones. Revista Latinoamerica de Estudios Sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad, 10(Año 4. Diciembre 2012‐marzo de 2013), 93–113.
Turner, J. H. (2009). The sociology of emotions: Basic theoretical arguments. Emotion Review, 1(4), 340–354. https://doi.org/10.1177/1754073909338305
Turner, J. H., & Stets, J. E. (2005). The Sociology of Emotions. New York: Cambridge University Press.

Descàrregues

Publicades

2022-05-24

Com citar

Patricio Mulero, M. (2022) “Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L’Armée des Roses”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(1), pp. 103–117. doi: 10.28939/iam.debats-136-1.6.

Número

Vol. 136 No 1 (2022)

Secció

QUADERN

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.