La funció del disseny en els processos d'innovació

Anna  Estany; Rosa M. Herrera

doi:10.28939/iam.debats-135-2.4

Autors/ores

Anna Estany
Rosa M. Herrera ICAI (ESCUELA TÉCNICA SUPERIOR DE INGENIERÍA)

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.4

Paraules clau:

epistemologia de disseny, innovació, simulació computacional, model metodològic.

Resum

HHi ha paraules que, en un moment determinat, emergeixen com a catalitzadores d'idees que prèviament havien tingut altres sentits. Entre elles estan «innovació» i «disseny». La innovació ha estat tradicionalment associada a la ciència aplicada, especialment a la tecnologia, mentre que els canvis en les ciències pures se solien catalogar com a descobriments, invencions o creacions sense més ni més. No obstant això, des de fa unes dècades, la innovació s'ha endinsat en tots els àmbits del coneixement científic, tant en les ciències pures com en les aplicades. També el disseny ha eixit del nínxol on havia romàs durant dècades
i fins i tot centúries, almenys pel que fa a la història de la filosofia i de la ciència. De fet, a mesura que s'ha anat introduint en el món acadèmic ha estat molt lligat a l'art i aplicat a entorns de la nostra vida quotidiana. L'objectiu d'aquest article és analitzar els processos d'innovació en les ciències pures i aplicades, veient fins a quin punt les teories de disseny sorgides en les últimes dècades han influït en la innovació de camps com l'epistemologia i la tecnologia. Ens centrarem en l'epistemologia de disseny i en la innovació metodològica, en concret en la simulació i els models metodològics de disseny. Prendrem com a referència tant les ciències pures o descriptives com les aplicades o de disseny, a més de la tecnologia subjacent a ambdós
camps i amb un paper molt rellevant en els processos d'innovació.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Bengoa, G. (2011) “Distintos acercamientos epistemológicos: cinco enfoques sobre los objetos”, seminario en la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo | UBA Universidad de Buenos Aires.
Brooks, F. P. (2010) The design of design: essays from a computer scientist, NJ: Addison-Wesley Professional.
Brown, H.I. (2009), “Conceptual comparaison and conceptual innovation”, en J. Meheus y T. Nickles (eds.), Models of discovery and creativity, pp. 29-41, Dordrecht, Springer.
Caplan, R. (1982) Why There Are No Locks on the Bathroom Doors in the Hotel Louis XIV and Other Object Lesson, St Martins Press, McMillan, U.K.
Collopy, F. (2004.) “I think with my hands”: On balancing the analytical and the intuitive in designing. In R. J. Boland & F. Callopy (eds.), Managing as Designing. Stanford, CA: Stanford University Press.
Cross, N. (2006) Designerly Ways of Knowing, Springer.
Dalsgaard, P. (2014). “Pragmatism and design thinking”. International Journal of design, 8(1).
Dorst, K. (2011) “The core of ‘design thinking’ and its application”, Design Studies, Volume 32, Issue 6, November 2011, Pages 521-532.
Dorst, K. and Cross, N. (2001) “Creativity in the design process: co-evolution of problem–solution”, Design Studies, 22(5) pp. 425–437.
Estany, A. y R.M. Herrera (2016) Innovación en el saber teórico y práctico. College Publications, London.
Flusser, V. (2002) Petite philosophie du design. Les editions Circé.
J. Frenk, J.L. Bobadilla, J. Sepúlveda, J. Rosenthal y E. Ruelas (1986) “Un modelo conceptual para la investigación en salud pública”, Boletín de la Oficina Sanitaria Panamericana, v. 101, n. 5, pp. 477-492.
Karabeg, D. (2012) “Design Epistemology”, Information, 3, 1-x.
Kolko, J. (2010), "Abductive Thinking and Sensemaking: The Drivers of Design Synthesis". In MIT's Design Issues: Volume 26, Number 1.
Kranzberg, M. (1967) “The unity of science-technology”. American Scientist, 55,1: 48-66.
Kranzberg, M. (1968) “The disunity of science-technology”. American Scientist, 56,1: 21-34.
Lockwood, T. (ed.) (2009) Design thinking. Integrating innovation, custumer experience, and brand value. New York: Allworth Press.
Love, T. (2000) “Philosophy of design: a metatheoretical structure for design theory”, Design Studies 21, pp. 293–313.
Mahdjoubi, D. (2003) “Epistemology of design”, Integrated Design and Process Technology, IDPT, June, pp. 1-5.
Martin, R. (2009) The design of business. Cambridge MA: Harvard Business Press.
McCrory, R. J. (1974). “The design method-A scientific approach to valid design”. En F. Rapp (ed.) Contributions to a Philosophy of Technology: 158-173. Dordrecht (Holland): D. Reidel.
Nersessian, N. (2009), “Conceptual change: creativity, cognition, and cul-ture”, en Meheus, J. y Nickles, T. (eds.) Models of discovery and creativity, pp. 127-165, Dordrecht, Springer.
Niiniluoto, I. (1993). “The aim and structure of applied research”. Erkenntnis, 38:1-21.
Norman, D. A., (1986) "Cognitive engineering,” en Norman, D. A. & Draper, S. W. (eds), User centered system design. New perspectives on human-computer interaction, Erlbaum, Hillsdale (NJ), pp. ....
Norman, D., (2004) Emotional design. Why we love (or hate) everyday things, Basic Books. Versión castellana de : El diseño emocional. Por qué nos gustan (o no) los objetos cotidianos, Paidós Ibérica, Barcelona, 2005.
Östman, L.E. (2005) “A Pragmatist Theory of Design. The Impact of the Pragmatist Philosophy of John Dewey on Architecture and Design”, PhD Dissertation School of Architecture Royal Institute of Technology, Stockholm.
Östman, L. E. (2005) “Design theory is a philosophical discipline-Reframing the epistemological issues in design theory”, Design System Evolution.
Papanek, Victor, (2014) Diseño para el mundo real. Ecología humana y cambio social, 2ª edición en castellano. Barcelona: Pl.len Edicions.
Rittel, H. W., and Webber, M. M. (1973). “Dilemmas in a general theory of planning”. Policy Planning, 4:155-169.
Rylander, A. (2009), “Design Thinking as Knowledge Work: Epistemological Foundations and Practical Implications”. Design Management Journal, 4: 7–19.
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: how professionals think in action. New York: Basic Books.
Simon, H. 1996 (3ª edición) The science of the artificial, Cambridge (MASS): MIT. (1ª edición 1969).
Vial, S. (2010) Court traité du design. París : Press Universitaire de France.
Vogel, C.M. (2009) “Notes on the evolution of desigh thinking: A work in progress”. En Lockwood, T. (ed.) (2009) Design thinking. Integrating innovation, custumer experience, and brand value. New York: Allworth Press.