Els recursos humans en el mercat global de l’educació superior: la presència de professors estrangers en universitats espanyoles

Resum

Malgrat l’existència d’un mercat global d’educació superior en què les universitats competeixen per atraure acadèmics amb talent de tot el món, la majoria d’institucions d’educació superior contracten molt pocs investigadors estrangers. De fet, a Espanya, només 1 de cada 40 acadèmics és estranger. Aquest article se centra en el cas espanyol per aprofundir en la comprensió dels factors que afecten la internacionalització del personal acadèmic en el sector de l’educació superior. L’anàlisi es fonamenta en dades de la base de dades del Registre Europeu d’Institucions d’Educació Superior i en estadístiques sobre l’educació superior a Espanya, recollides per l’Institut Nacional d’Estadística. Els principals resultats d’aquesta anàlisi exploratòria mostren que a Espanya hi ha diferències entre comunitats autònomes pel que fa a la proporció de personal estranger que contracten. A més, pel que fa a les institucions, les universitats més internacionalitzades són institucions relativament noves, i la majoria es troben a Catalunya. El marc polític i econòmic a Espanya desincentiva la contractació
d’acadèmics internacionals. No obstant això, en aquest context, cal destacar dues idees importants: d’una banda, les diferències entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes espanyoles mostren que les polítiques infranacionals poden tenir un fort impacte en els processos d’internacionalització en països descentralitzats com Espanya; d’altra banda, la divergència entre universitats mostra la importància del comportament estratègic dels actors que afronten les pressions de l’entorn.