Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego

Resum

L’obra literària de Fernando Pessoa pot ser llegida com una resposta genial a la situació d’empobriment de l’experiència (Benjamin) i d’indolència anímica (Simmel) a què els entorns urbans aboquen els subjectes. El Livro do Desassossego ofereix un testimoni incomparable de reflexió sobre les condicions de possibilitat d’una representació urbana que obvia la dimensió monumental de la ciutat per dedicar-se a donar sentit a les situacions banals, la vida mediocre i les rutines del mecanisme social que l’animen. Soares desenvolupa tota una teoria estètica a partir de la indiferència, el que anomena «erudició de la sensibilitat», i el treball imaginatiu que opera en la «modalitat interior d’allò exterior». Una teoria estètica que permet obrir clivelles per a l’art en les situacions menys propícies. Davant els processos de desintegració que pateix el subjecte i la impossibilitat de fer una experiència completa de la ciutat, l’escriptura esdevé l’espai de mediació que permet dotar de sentit un subjecte en ruïnes i una ciutat difuminada en la mesura que s’interpel·len mútuament. Aquest exercici permet l’emergència d’una Lisboa personal, al·legoritzada i feta literatura.