Models cognitius per a la creació i la innovació en gastronomia
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.5Paraules clau:
El Bulli, artificació, gastronomia d’avantguarda, models de creativitat, Ferran Adrià.Resum
A partir de la reflexió feta per Ferran Adrià i el seu equip d'El Bulli, aquest article explora de quina forma certs mecanismes, tècniques i procediments creatius entorn de l’anomenada «gastronomia d’avantguarda» poden analitzar-se des d’un model
enactivista de la cognició per tal d’entendre la creativitat en la cuina i caracteritzar els processos d’innovació. També s'intentarà establir si alguns d’aquests processos són suficientment generals com per a reutilitzar-los en altres disciplines i afavorir
així la nostra comprensió teòrica dels processos i mecanismes de creació i innovació. Presentem així aquells trets que són específics de la gastronomia com a procés creatiu per destriar aquells fenòmens que són prou genèrics com per considerarlos
constituents de la gran família dels processos creatius. D’aquesta manera l’article cerca presentar noves perspectives per
a entendre el fet genèric de crear versus la creació específica en processos gastronòmics.
Descàrregues
Referències
Adrià, F. (1998). Los Secretos de El Bulli: recetas, técnicas y reflexiones. Altaya.
Adrià, F. and Pinto. J. M. (2015) “Sapiens: Una metodología para entender la gastronomía”. ELISAVA Temes de Disseny, núm. 31, Barcelona: Elisava, pp. 10-21.
Ahn, Y. Y. and Ahnert, S. E., Bagrow, J. P., & Barabási, A. L. (2011). “Flavor network and the principles of food pairing”. Nature Scientific reports, num. 1.
Appert, N. (1810). L’art de conserver pendant plusieurs années toutes les substances animales et végétales. Paris: Chez Patris.
Arenós, P.; Jardí, E. (1999). Los genios del fuego: quiénes son, cómo crean y qué cocinan 10 chefs de vanguardia. Barcelona: Ediciones Península.
Brillat-Savarin, J.A. (1828). The Physiology of Taste, or, Meditations on Transcendental Gastronomy. tr. M. F. K. Fisher. Washington, DC: Counterpoint Press.
Carnap, R. (1928). Der logische aufbau der welt. Berlin: Schlachtensee. Celant G. (2015). Arts and Design. Rituals since 1851. Milano: Electa.
Castells, P. y Perelló, J. (2010). “Materia Condensada. Cocinar Ciencia” en Cocinar ciencia. Materia condensada. Barcelona: Actar.
Cross, N. (2007). Creativity: Flow and the Psychology of Discovery and Invention. New York: Harper & Collins.
Dorst K. (2006). “Design Problems and Design Paradoxes”. Design Issues, vol. 22, num. 3 (Summer), pp. 4-12.
Fundación Alicia & elBulliTaller (2006). Léxico científico gastronómico. Barcelona: Planeta.
Harari, Y. N. (2014). Sapiens. De animales a dioses: Una breve historia de la humanidad. Debate.
Hawkes, C. H., & Doty, R. L. (2009). The neurology of olfaction. Cambridge University Press.
Hutchins, E. (1995). Cognition in the Wild (No. 1995). MIT press.
Keast, R. S., & Costanzo, A. (2015). Is fat the sixth taste primary? Evidence and implications. Flavour, 4(1), 5.
Korsmeyer, C. (2002). Making sense of taste: Food and philosophy. Cornell University Press.
Kurti, N. (1980). “The physicist in the kitchen.” New Sci, núm. 88, pp. 786-9.
López-Alt, J. K. (2015) The Food Lab: Better Home Cooking Through Science. W. W. Norton & Company.
Lyman, B. (2012). A psychology of food: More than a matter of taste. Springer Science & Business Media.
Maes, P. (1994). “Agents that reduce work and information overload”. 2 Communications of the ACM, 37(7), pp. 30-40.
McGee, H. (1984). On food and cooking: the science and lore of the kitchen. New York: Simon and Schuster.
Myhrvold, N. (2011). Modernist cuisine. Cologne, Germany: Taschen.
Plató. La República A: Diàlegs, vol. X. Introducció i traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989.
Robberechts, D., Lahousse, B., Coucquyt, P., & Langenbick, J. (2015). U.S. Patent Application No. 14/165,455.
Simon, H. A. (1996). The sciences of the artificial (Vol. 136). Cambridge: MIT press.
Stewart, J. E., Feinle-Bisset, C., Golding, M., Delahunty, C., Clifton, P. M., & Keast, R. S. (2010). Oral sensitivity to fatty acids, food consumption and BMI in human subjects. British journal of nutrition, 104(1), 145-152.
This, H. (1999). “Nicholas Kurti, one of the founding fathers of molecular gastronomy”. Acta Physica Hungarica New Series-Heavy Ion Physics, 10(1), 21-28.
This, H. (2002). Casseroles et éprouvettes. Paris: Berlin pour la science.
Todolí, Vicente; Hamilton, Richard (editor) (2009). Menjar per pensar, pensar per menjar. Barcelona: Actar.
Vilar, G . (2018). La cognificació de l'art. Quaderns de filosofia, 5(2), 11-28.
Vilar, G. & Jacques, J. (2010) “Feeding thought: por una filosofía de la gastronomía y la cocina” Disturbis. Otoño [on line]. Retrieved from www.disturbis.esteticauab.org/DisturbisII/Indice_12.html (last visit 11/04/2019).
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.