La gestió emocional en el treball de la població espanyola. Anàlisi quantitativa a través de la construcció d’un índex de qualitat emocional del treball i la seua vinculació amb l’estructura social
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-1.3Paraules clau:
gestió emocional, índex de qualitat emocional en el treball, factors estructurals, classe socialResum
L’organització del treball situada en el paradigma postfordista posa l’èmfasi en els aspectes emocionals dels processos d’interacció treballador-client, com a resultat del canvi en l’estructura productiva cap a un increment de les activitats de serveis, on les relacions interpersonals són un factor clau. En aquesta «nova cultura», l’organització es concep com un entorn sentent i el treball emocional
acapara l’interés en l’ambit de la investigació i ciència social que analitza el paper de les emocions en les ocupacions i en la cultura organitzacional (Zapf, 2002; Grandey, 2000, 2015; Seymour i Sandiford, 2005; Bolton, 2000; Wharton, 2009; Totterdell i Holman, 2003). En la majoria d’ocasions, les investigacions relacionades s’han abordat des d’estudis de casos qualitatius de persones treballadores
del sector dels serveis (Steinberg i Figart, 1999), fet que limita la possibilitat de fer inferència i fa que siga difícil connectar-lo
amb l’estructura social. L’objectiu de la nostra investigació és ampliar aquest camp d’anàlisi i explorar la vinculació entre la gestió emocional i l’estructura social. La metodologia emprada és quantitativa: hem construït un índex de qualitat emocional en el treball (ICET) que ens permeta mesurar la qualitat emocional dels treballadors a Espanya i analitzar la seua vinculació amb les variables
estructurals clau: classe social, ocupació i gènere. Amb aquest objectiu hem emprat les dades de la Sexta Encuesta Europea Sobre las Condiciones de Trabajo (Eurofound, 2015). Els resultats mostren que hi ha diferències significatives en la gestió emocional del treball per ocupació, classe social i gènere, és a dir, es comprova la vinculació entre l’ICET i l’estructura social.
Descàrregues
Referències
Alonso, L.E. y Fernandez, C.J. (2013). Los discursos del management. Una perspectiva crítica. Lan Harremanak, 28 (I), 42-69.
Ashforth, B. E. y Humphrey, R. H. (1993). Emotional labor in service roles: The influence of identity. Academy of Management Review, 18 (l), 88-115.
Bericat, E. (2000). “La sociología de la emoción y la emoción en la sociología”. Papers, 62,145-176.
Bericat, E. (2001). Max Weber o el enigma emocional del origen del capitalismo. Reis 1(95)
Bericat, E. (2016). The sociology of emotions: Four decades of progress. Current Sociology, 64 (3), 491-513
Bericat, E. y Sanchez, E. (2015). Structural Gender Equality in Europe and Its Evolution Over the First Decade of the Twenty First Century. Social Indicators Research 127(1)
Boltanski, L. y Chiapello, E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Ediciones AKAL
Bolton, S (2000). ‘Emotion Here, Emotion There, Emotional Organizations Everywhere’. Critical Perspectives on Accounting 11, 155-171
Bolton, S. (2006). Una tipología de la emoción en el lugar de trabajo. Sociología del Trabajo. Nueva época. Madrid: Siglo XXI
Bolton, S. y Boyd, C. (2003). Trolley dolly or skilled emotion manager? Moving on from Hochschild’s Managed Heart. Work, employment and society 17 (2)
Breen, R. (2005). Foundations of Neo-Weberian Class Analysis. Cambridge University Press
Clay-Warner, J. y Robinson, D.T. (2008). Social Structure and Emotion. Academic Press
D´Oliveira, M (2018). Arlie Russell Hochschild: Un camino hacia el corazón de la sociología. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas
Ekman, P. (1973). Cross-cultural studies of facial expression: A century of research in review. New York: Academic Press
Erikson, R., Goldthorpe J., y Portocarero, L. (1979). Intergenerational Class Mobility in Three Western European Societies: England, France and Sweden. The British Journal of Sociology. Special Issue. Current Research on Social Stratification, 30 (4), 415-441
Erickson, R.J. y Ritter, C. (2001). Emotional labor, burnout, and inauthenticity: Does gender matter? Soc. Psychol.Q., 64(2),146–63
Esping-Andersen, G. (1993). Changing Classes: Social Stratification in Postindustrial Europe and North America. London: Sage
Esping-Andersen, G. (1999). The Social Foundations of Postindustrial Economies. Oxford: Oxford University Press
Gorroño, I. (2008). El abordaje de las emociones en las organizaciones: luces y sombras. Cuadernos de Relaciones Laborales, 26 (2).
Grandey, A. (2000). Emotion Regulation in the Workplace: A New Way to Conceptualize Emotional Labor. Journal of Occupational Health Psychology, 5 (1), 95-110.
Grandey, A. (2003). When “the show must go on”: surface acting and deep acting as determinants of emotional exhaustion and peer-rated service delivery. Acad. Manag. J. 46(1):86–96.
Grandey, A. (2015). Smiling for a Wage: What Emotional Labor Teaches Us About Emotion Regulation. Psychological Inquiry. 26, 54–60.
Hertel, F.R. (2017). Social Mobility in the 20th Century. Class Mobility and Occupational Change in the United States and Germany. Springer.
Hochschild, A. R. (1979). Emotion work, feeling rules, and social structure. American Journal of Sociology, 55(3), 551-575.
Hochschild, A. R. (1983). The managed heart: Commercialization of human feeling. Berkeley: University of California Press.
Hochschild, A. R. (2008). La mercantilización de la vida íntima. Apuntes de la casa y el trabajo. Barcelona: Katz Ediciones.
Huth, J., De Lorme, D.E. y Reid, L.N. (2006). Perceived third-person effects and consumer attitudes on prevetting and banning DTC advesiting. Journal of Consumer Affairs, 40 (1) , 90-116.
Kemper, T. (1987). How Many Emotions Are There?. Wedding the Social and the Autonomic Components. American Journal of Sociology, 93(2), 263–289.
Marrero, J.R. y Abdul-Jalbar, B.(2015). Las exigencias emocionales en el trabajo. El caso español. Papers, 100 (2).
Morris, J. A., y Feldman, D. C. (1996). The dimensions, antecedents, and consequences of emotional labor. Academy of Management Review, 21(4), 986-1010.
Orzechowicz D. (2008). Privileged emotion managers: the case of actors. Soc. Psychol. Q., 1(2), 143–56.
Rafaeli, A. y Sutton, R.I. (1989). The expression of emotion in organizational life. Res. Organ. Behav. 11,1–42.
Sennett, R.y Cobb, J. (1972). The Hidden Injuries of Class. Cambridge University Press
Seymour, D. y Sandiford, P. (2005). Learning emotion rules in service organizations: socialization and training in the UK public-house sector. Work, employment and society, 19(3), 547–564.
Shott, S. (1979). Emotion and social life: A symbolic interactionist analysis. American Journal of Sociology, 84(6), 1317–1334.
Steinberg, R.J y Figart, D.M. (1999). Emotional Demands at Work: A Job Content Analysis. Annals of the American Academy of Political and Social Science, 561, 177-191.
Totterdell, P. y Holman, D. (2003). Emotion Regulation in Customer Service Roles: Testing a Model of Emotional Labor. Journal of Occupational Health Psychology, 8, (1), 55–73.
Wharton, A.S. (1993). The affective consequences of service work: managing emotions on the job. Work Occup. 20(2), 205–32.
Wharton, A.S. (2009). The Sociology of Emotional Labor. Annu. Rev. Sociol. 35,147-165.
Wharton, A.S. (2011). The Sociology of Arlie Hochschild. Work and Occupations, 38(4), 459–464.
Wharton, A.S. y Erickson, R.J. (1993). Managing emotions on the job and at home: understanding the consequences of multiple emotional roles. Acad. Manag. Rev. 18(3), 457–86
Zapf, D. (2002). Emotion work and psychological well-being. A review of the literature and some conceptual considerations. Human Resource Management Review. 12, 237–268.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.