L’ús del vídeo en les xarxes socials dels candidats a la Generalitat Valenciana 2019

  • Carlos López Olano Universitat de València
  • Sebastián Sánchez Castillo Universitat de València
  • Benjamín Marín Pérez Universitat de València
Paraules clau: xarxes socials, política, eleccions, comunicació audiovisual, Comunitat Valenciana

Resum

Els arxius audiovisuals són un recurs cada vegada més emprat en les xarxes socials, també amb finalitat política. Unes xarxes que, enfront dels mitjans tradicionals, sembla que cada vegada tenen més importància, especialment quan es produeixen els moments decisius de les democràcies: les campanyes electorals. En l’estudi volem comprovar si aquest ús ha arribat als comptes personals dels candidats i les candidates a la Generalitat Valenciana en les eleccions d’abril de 2019 i com ho ha fet. Ens fixem especialment en les diferències entre les tres xarxes analitzades —Facebook, Twitter i Instagram— i també quin tipus d’informació de vídeo es comparteix. Per a l’anàlisi, hem creat nou categories formals diferents, algunes de les quals aprofiten recursos provinents dels mitjans tradicionals, d'altres han sigut creades ad hoc per a la difusió per les xarxes. A partir d’aquestes categories, comprovem quines són les més emprades i quines són les pautes de difusió dels candidats. També hi analitzem si hi ha diferències en aquests usos en l’eix dicotòmic de partits d’esquerra/dreta. Els resultats n'apunten un ús discrecional i una inexistent estratègia de comunicació en la utilització dels arxius audiovisuals per part dels candidats

##plugins.generic.usageStats.downloads##

##plugins.generic.usageStats.noStats##

Autor Biografies

Sebastián Sánchez Castillo, Universitat de València

Doctor en Comunicació Audiovisual (2008) i professor titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de
València. Les seues investigacions se centren en l'anàlisi dels efectes dels mitjans i, en particular, la teoria dels mitjans d'entreteniment, la persuasió narrativa, l'anàlisi dels efectes sociocognitius dels marcs de notícies (Framing) i la comunicació de la salut (malalties rares o minoritàries). A través de la seua col·laboració científica amb el grup d'investigació Mediaflows de la Universitat de València — «Flujos de comunicación en los procesos de movilización política», CSO2016-77331-C2-1-R (2017-2020)—, ha abordat estudis sobre comunicació electoral, mitjans de comunicació i formació de l'opinió pública, els fluxos de circulació dels missatges en els processos de comunicació política i l'impacte de les noves tecnologies en la formació de corrents d'opinió.

Benjamín Marín Pérez, Universitat de València

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Politècnica de València (CEU S. Pablo, 1991) i doctor en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid (2000). Té un Màster Executive en Direcció d'Empreses i Màrqueting (EMBA) per l’ESIC (2015) i un Màster Universitari en Comunicació Social de la Investigació Científica per la Universidad Internacional de Valencia (2018). És professor associat des de 2003 del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. Ha sigut professor de comunicació de postgrau a la Universitat de València; de màrqueting i comunicació de grau i postgrau a l’ESIC i de postgrau a la Universidad Internacional de Valencia i CEU Cardenal Herrera. És també director de Comunicació i Màrqueting a À Punt Mèdia. La seua línia d’investigació se centra en la televisió, la comunicació política i la comunicació digital externa i interna de les empreses i organitzacions.

Referències

Alcat, E. (2011). Influye!: Claves para dominar el arte de la persuasión. Madrid: Alienta Editorial. DOI: 10.22478/
ufpb.1809-4783.2018v28n3.42534
Arias Maldonado, M. (2016). La digitalización de la conversación pública: Redes sociales, afectividad política y
democracia. Revista de Estudios Políticos, 173, 27-54. DOI: 10.18042/cepc/rep.173.01.
Barberá González, R. y Cuesta Cambra, U. (2018). Información política y redes sociales en Estados Unidos: De Obama
a Trump. Informação & Sociedade, 28(3). DOI: 10.22478/ufpb.1809-4783.2018v28n3.42534
Baviera, T., García Ull, F. y Cano Orón, L. (2017). Twitter: ¿protagonismo vicario? En G. López García y L. Valera
Ordaz (coor.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015. Barcelona:
Editorial UOC.
Benkler, Y., Faris, R. y Roberts, H. (2018). Network propaganda. Nueva York: Oxford University Press.
Bennett, W. L. (2012). The Personalization of Politics: Political Identity, Social Media, and Changing
Patterns of Participation. The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 644(1), 20-39.
DOI: 10.1177/0002716212451428
Bernal, A. I. (2015). Tecnología, redes sociales, política y periodismo. ¿pluralidad informativa o efecto bumerán?
Cuadernos.info, (36), 191-205. doi:10.7764/cdi.36.647
Caldevilla Dominguez, D. (2009). Democracia 2.0: La política se introduce en las redes sociales. Pensar la Publicidad.
Revista Internacional de Investigaciones Publicitarias, 12(2), 31.
Campos Domínguez, E. y Calvo, D. (2017). La campaña electoral en Internet: Planificación, repercusión y viralización
en Twitter durante las elecciones españolas de 2015. Comunicación y Sociedad, 29, 93-116. DOI: https://doi.org/
10.32870/cys.v0i29.6423
Cartes Barroso, M. J. (2018). El uso de Instagram por los partidos políticos catalanes durante el referéndum del
1/O; Revista de Comunicación de la SEECI, 17. DOI: 10.15198/seeci.2018.0.17-36
Castells, M. (2001). La Galaxia Internet. Barcelona: Plaza & Janés.
Cocker, H. L. y Cronin, J. (2017). Charismatic Authority and the YouTuber: Unpacking the New Cults of Personality.
Marketing Theory, 17(4), 455-472. DOI: 10.1177/1470593117692022
Crilley, R. y Gillespie, M. (2019). What to Do about Social Media? Politics, Populism and Journalism. Journalism, 20(1),
173-176. DOI: 10.1177/1464884918807344
Dader García, J. L. y Campos, E. (2006). Internet parlamentario en España (1999-2005). Zer: Revista de estudios de
comunicación, 20. Recuperado de http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2238674
Del Moral, J. A. (2006). Los principios de la política 2.0. Recuperado de https://blogs.alianzo.com/
redessociales/2006/02/21/los-principios-de-la-politica-2-0/
Dent, S. (2017). Food Dominates Facebook Video Views, Study Shows. Recuperado de https://bit.ly/31R31rN
Doyle, G. (2015). Multi-platform Media and the Miracle of the Loaves and Fishes. Journal of Media Business
Studies, 12(1), 49-65. DOI: 10.1080/16522354.2015.1027113
Driessens, O. (2013). The Celebritization of Society and Culture: Understanding the Structural Dynamics of Celebrity
Culture. International Journal of Cultural Studies, 16(6), 641-657. DOI: 10.1177/1367877912459140
Eco, U. (1968). Apocalípticos e integrados. Madrid: Lumen.
Elorriaga Illera, A. y Monge Benito, S. (2018). La profesionalización de los youtubers: El caso de Verdeliss y las
marcas. Revista Latina de Comunicacion Social, 2018 (73), 37-54. DOI: 10.4185/RLCS-2018-1244
Filimonov, K., Russmann, U. y Svensson, J. (2016). Picturing the Party: Instagram and Party Campaigning in the 2014
Swedish Elections. Social Media + Society, 2(3), 1-11. DOI: 10.1177/2056305116662179
Guterres Ludwig, F. A. (2009). La campaña online de Barack Obama en 2008. Cuadernos de H Ideas, 3. Recuperado de
http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=4650000
Habermas, J. (1989). The Public Sphere. En Steven Seidman (ed.), Jürgen Habermas on Society and Politics: A reader
(p. 231-236). Boston: Beacon Press.
IAB (Interactive Advertising Bureau), (2018). Estudio anual de redes sociales 2018. Recuperado de https://iabspain.
es/investigacion
Jenkins, H. (2006). Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Nueva York: NYU Press. Recuperado
de https://www.jstor.org/stable/j.ctt9qffwr
Jenkins, H. (2017). How Young Activists Use Social Media for Social Change: A Transnational Perspective.
Recuperado de http://henryjenkins.org/blog/2017/9/26/how-young-activists-use-social-media-for-socialchange-
a-transnational-perspective
Kompare, D. (mayo 2002). Flow To Files: Conceiving 21st Century Media. Ponencia presentada en Media In Transition
2, Cambridge, MA. Resumen recuperado de: https://cmsw.mit.edu/mit2/Abstracts/DerekKompare.pdf
Lago Vázquez, D., Direito Rebollal, S., Rodríguez Vázquez, A. y López García, X. (2016). El consumo millennial de
información política en televisión y redes sociales: Análisis de la campaña Elecciones Generales en España 2015. Revista Latina de Comunicacion Social, 71, 1.151-1.169. DOI: 10.4185/RLCS-2016-1139
Lalancette, M. y Raynauld, V. (2017). The Power of Political Image: Justin Trudeau, Instagram, and Celebrity Politics.
American Behavioral Scientist, 63(7), 888–924. DOI: 10.1177/0002764217744838
Langer, A. I. (2010). The Politicization of Private Persona: Exceptional Leaders or the New Rule? The Case
of the United Kingdom and the Blair Effect. The International Journal of Press/Politics, 15(1), 60-76.
DOI: 10.1177/1940161209351003
Larsson, A. O. (2017). Skiing All the Way to the Polls. Convergence: The International Journal of Research into New
Media Technologies. DOI: 10.1177/1354856517741132
Larsson, A. O. (2018). The News User on Social Media. Journalism Studies, 19(15), 2.225-2.242.
DOI: 10.1080/1461670X.2017.1332957
Liebhart, K. y Bernhardt, P. (2017). Political Storytelling on Instagram: Key Aspects of Alexander Van der Bellen’s
Successful 2016 Presidential Election Campaign. Media and Communication, 5(4), 15. DOI: 10.17645/mac.
v5i4.1062
Livingstone, S. M. (2009). Children and the Internet. Cambridge: Polity. Recuperado de https://bit.ly/2WUHE51
Loader, B. D. y Mercea, D. (2011). Networking Democracy?: Social Media Innovations and Participatory Politics.
Information, Communication & Society, 14(6), 757-769. DOI: 10.1080/1369118X.2011.592648
López García, G. (2016). “Nuevos” y “viejos” liderazgos: La campaña de las elecciones generales españolas de 2015
en Twitter. Comunicación y Sociedad, 29(3) 149-167. DOI: 10.15581/003.29.3
López Olano, C. y Fenoll, V. (2020). La polarización mediática en el proceso de independencia en Cataluña: Estudio
comparativo del tratamiento en RT. Mediterranean Journal of Communication, 11(1), 261-272. DOI: 10.14198/
MEDCOM2020.11.1.22
López Rabadán, P. y Doménech Fabregat, H. (2018). Instagram y la espectacularización de las crisis políticas: Las 5W
de la imagen digital en el proceso independentista de Cataluña. El Profesional de la Información, 27(5), 1013-1029.
DOI: 10.3145/epi.2018.sep.06
May, A. L. (2010). Who Tube? How YouTube’s News and Politics Space is going Mainstream. The International Journal
of Press/Politics, 15(4), 499-511. DOI: 10.1177/1940161210382861
Marwick, A. y Boyd, D. (2011). To See and Be Seen: Celebrity Practice on Twitter. Convergence: The International Journal
of Research into New Media Technologies, 17(2), 139-158. DOI: 10.1177/1354856510394539
Miquel Segarra, S., Alonso Muñoz. L. y Marcos García, S. (2017). Buscando la interacción: Partidos y candidatos en Twitter
durante las elecciones generales de 2015. Prisma Social, 18, 34-54. Recuperado de http://revistaprismasocial.es/
article/view/1353
Muñoz, C. L. y Towner, T. L. (2017). The Image is the Message: Instagram Marketing and the 2016 Presidential
Primary Season. Journal of Political Marketing, 16(3-4), 290-318. DOI: 10.1080/15377857.2017.1334254
Pariser, E. (2011). The Filter Bubble. Londres: Viking.
Pérez Torres, V., Pastor Ruiz, Y. y Abarrou Ben Boubaker S. (2018). Los youtubers y la construcción de la identidad
adolescente. Comunicar, 26(55), 61-70. DOI: 10.3916/C55-2018-06
Prado, E. (2013). La televisió: un univers en mutació. L›Espill, 43, 129-150.
Quevedo Redondo, R. y Portalés Oliva, M. (2017). Imagen y comunicación política en Instagram: Celebrificación
de los candidatos a la presidencia del gobierno. El Profesional de la Información, 26(5), 916-927. DOI: 10.3145/
epi.2017.sep.13
Raby, R., Caron, C., Théwissen LeBlanc, S., Prioletta, J. y Mitchell, C. (2018). Vlogging on YouTube: The Online,
Political Engagement of Young Canadians Advocating for Social Change. Journal of Youth Studies, 21(4), 495-512.
DOI: 10.1080/13676261.2017.1394995
Sampietro, A y Sánchez Castillo, S. (2020). La promoción de la imagen política en Instagram: Un estudio del perfil
personal de Santiago Abascal (Vox) en 2018. Communication & Society, 33(1), 169-184. DOI: 10.15581/003.33.1.169-
184
Scolari, C. A. y Fraticelli, D. (2017). The Case of the Top Spanish YouTubers: Emerging Media Subjects and Discourse
Practices in the New Media Ecology. Convergence. DOI: 10.1177/1354856517721807
Selva Ruiz, D. y Caro Castaño, L. (2017). Uso de Instagram como medio de comunicación política por parte de
los diputados españoles: La estrategia de humanización en la “vieja” y la “nueva” política. El Profesional de la
Información, 26(5), 903. DOI: 10.3145/epi.2017.sep.12
Storsul, T. (2014). Deliberation or Self-presentation?: Young People, Politics and Social Media. Nordicom Review, 35(2),
17-28. DOI: 10.2478/nor-2014-0012
Street, J. (2004). Celebrity Politicians: Popular Culture and Political Representation. The British Journal of Politics and
International Relations, 6(4), 435-452. DOI: 10.1111/j.1467-856X.2004.00149.x
Trump, D. y Zanker, B. (2008). Think Big and Kick Ass in Business and Life. Nueva York: Collins.
Túñez, M. y Sixto, J. (2011). Redes sociales, política y compromiso 2.0: La comunicación de los diputados españoles
en Facebook. Revista Latina de Comunicación Social, 66, 210-234. Recuperado de https://bit.ly/2ZD410I
Valera, L., Sampietro, A. y Fenoll, V. (2017). El debate ciudadano en redes sociales: ¿Libertad o intimidación?. Pantallas
electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015. Barcelona: Editorial UOC.
Van Zoonen, L. (2006). The Personal, the Political and the Popular. European Journal of Cultural Studies, 9(3), 287-
301. DOI: 10.1177/1367549406066074
Publicades
2020-05-30
Com citar
Olano, C. L., Sánchez Castillo, S., & Marín Pérez, B. (2020). L’ús del vídeo en les xarxes socials dels candidats a la Generalitat Valenciana 2019. Debats. Revista De Cultura, Poder I Societat, 134(1), 117-132. https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.7
Secció
QUADERN