Migrar per a créixer: aportacions positives de la migració
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-139.7Palabras clave:
migració, integració, Comunitat Valenciana, convivènciaResumen
La migració ha sigut una constant històrica a la Comunitat Valenciana, amb transformacions segons els contextos socials, econòmics i polítics. Al llarg dels segles xix i xx, la migració valenciana va tindre com a destinacions el sud de França, Algèria i Amèrica. Les crisis agrícoles foren un dels principals factors que impulsaren aquests desplaçaments. A partir del segle xx, la regió també va rebre migració interna d’Andalusia i Múrcia, i a partir de les dècades del 1960 i el 1970, immigrants internacionals, especialment d’Europa i el nord d’Àfrica. Als anys 2000, amb el creixement econòmic espanyol, arribà una onada important de població estrangera, que es va integrar plenament en l’estructura social i laboral valenciana. Les dades del 2023 indiquen que el País Valencià tenia més de 5,3 milions d’habitants, dels quals un 17,5% eren estrangers, majoritàriament europeus (romanesos, britànics i ucraïnesos). Els impactes de la migració són nombrosos, en l’àmbit demogràfic, econòmic i serveis públics. L’impacte sociocultural ha enriquit la convivència. L’article defensa que la migració no és una amenaça, sinó una oportunitat per a enfortir l’estat del benestar, sempre que es garantisquen els drets, la igualtat i la convivència.
Descargas
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 52 de la Ley 22/1987 de 11 de noviembre de Propiedad Intelectual, BOE del 17 de noviembre de 1987, y conforme al mismo, los autores o autoras ceden a título gratuito sus derechos de edición, publicación, distribución y venta sobre el artículo, para que sea publicado en Debats. Revista de cultura, poder y sociedad.
Debats. Revista de cultura, poder y sociedad se publica bajo el sistema de licencias Creative Commons según la modalidad «Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales».
Así, cuando el autor o autora envía su colaboración, acepta explícitamente esta cesión de derechos de edición y de publicación. Igualmente autoriza a Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, la inclusión de su trabajo en un fascículo de la revista para que se pueda distribuir y vender.





