L’efecte modernitzador de l’estada a Nord-amèrica en l’emigració valenciana

Resumen

El 1906 arriba a Montreal la primera expedició de jornalers valencians a Nord-Amèrica, 10 homes d’Orba que viatjaren farts del caciquisme imperant a la Marina i els voltants i de la misèria i els abusos generalitzats que produïa el sistema, i desfaenats alhora per l’avanç de la fil·loxera, que matava tota la vinya. L’enorme esclat migratori així provocat s’emportà moltíssimes persones a les destinacions tradicionals (Algèria, Cuba, l’Argentina...) i ara també a Nord-amèrica. Darrere dels Deu d’Orba, una investigació pròpia xifrà en 15.768 els emigrants valencians arribats al Canadà i els EUA fins el 1920, quan Washington tancà la frontera per als pobles mediterranis. L’èxit sobtat de l’opció nord-americana vingué d’unes diferències salarials impensables. Als que més temps treballaren i visqueren a Nova York o Connecticut, els capgirà la percepció del món, la mentalitat i la vida sencera. En tornar, eren persones diferents, més obertes i més lliures i sense els prejudicis i les pors ancestrals. Foren alcaldes de la República als seus pobles i esdevingueren models de modernitat. I educaren els fills i les filles d’una manera més igualitària, espentant-los a estudiar carreres per a ser persones de profit.