Gender disparities in the performing arts labour market

Autors/ores

Resum

This article aims to analyse gender inequalities in the performing arts sector in Spain, and more specifically,
the disparities evident in relation to remuneration. Based on a sample of 800 professionals, our results revealed
that the employment situation in Spain is worse for women, who continued to be paid less than their male
counterparts. This held true even when women performed the same duties, had a higher level of training, held
the same positions, or had been working in the sector for the same number of years as men. An understanding
of these inequalities, and especially of their multidimensional character, could help both government agencies
and private sector organisations to develop and implement measures that promote gender equality, which now
forms the basis for cultural diversity in the performing arts.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Tino Carreño, Universitat de Barcelona

Doctor en “Gestió de la cultura i del patrimoni” per la Universitat de Barcelona. Postgraduat en “Producció i gestió de l’espectacle en viu” per la Universitat de Barcelona. Llicenciat en “Ciències econòmiques i empresarials” per la Universitat de València i en “Art dramàtic” per l’ESAD de València.

Actualment, al camp de la docència, a més de professor al Conservatori Superior de Música de Castelló de l’assignatura “Gestió musical”, és docent de la Facultat d’Economia i empresa de la Universitat de Barcelona vinculat al Màster universitari en Gestió cultural. Durant els últims anys, ha impartit classes en diverses universitats i escoles públiques i privades al voltant de la gestió i producció de l’espectacle en viu, dels festivals artístics i del perfil del gestor cultural.

A l’àmbit de la investigació, és autor d’articles, de capítols de llibre i de diversos estudis per a organitzacions públiques i privades sobre el perfil dels treballadors de la cultura i de gestió de festivals artístics i de fires d’arts escèniques i música. Assenyalar també que per la seva tesi doctoral “La gestión de festivales en tiempos de crisis” va rebre el Premi extraordinari de Programa de doctorat de la Universitat de Barcelona i va guanyar el Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’estudis de gestió cultural.

Anna Villarroya, Universitat de Barcelona

Villarroya has a PhD in public sector economics from the University of Barcelona and is an associate professor in the Department of Economics at the same university. She is president of the European Association of Cultural Researchers, director of the Centre for Research in Information, Communication, and Culture (Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura or CRICC) at the University of Barcelona, and is the coordinator of the interuniversity doctoral programme, Gender Studies: Cultures, Societies, and Politics. In addition, she is the author of numerous articles, book chapters, and scientific publications on different topics related to economics and cultural policy.

Referències

Aldaz Odriozola, L., y Eguía Peña, B. (2016). Segregación ocupacional por género y nacionalidad en el mercado

laboral español. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 156, 3-20. https://doi:10.5477/cis/reis.156.3

Banks, M., y Milestone, K. (2011). Individualization, Gender and Cultural Work. Gender, Work and Organization,

(1), 73-89. https://doi.Org/10.1111/j.1468-0432.2010.00535.x

Becker, G. (1983). Inversión en capital humano e ingresos. En L. Toharia (ed.), El mercado de trabajo: teoría y

aplicaciones. Madrid: Alianza.

Benhamou, F. (1997). La economía de la cultura. Montevideo: Ediciones Trilce.

Cabañés, F. (dir.) et al. (2011). Aproximación a la situación profesional de la gestión cultural en la Comunidad Valenciana.

València: Unitat d’Economia de Cultura - Universitat de València.

Cabañés Martínez, F. (2017). La profesión de gestor cultural. Apuntes sobre la situación actual. Culturas. Revista

de Gestión Cultural, 4(1), 32-43.

Cabó, A., y Sánchez, J. M. (2017). Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des

d’una perspectiva de gènere. Barcelona: Departament de Transversalitat de Gènere Gerència de Recursos de

l’Ajuntament de Barcelona.

Carreño, T. (2010). Camins creuats. El perfil actual del gestor cultural a Catalunya. En L. Bonet (coord.), Perfil i

reptes del gestor cultural. Barcelona: Gescènic.

Carreño, T., y Villarroya, A. (2020). L’ocupació cultural en l’àmbit públic. Perfil i condicions laborals dels professionals

de la cultura als ajuntaments. Barcelona: CERC - Diputació de Barcelona.

Conor, B., Gill, R., y Taylor, S. (2015). Gender and creative labour. Sociological Review, 63(S1), 1-22. https://doi.

org/10.1111/1467-954X.12237

Dean, D. (2008). Age, Gender and Performer Employment in Europe. The International Federation of Actors.

Dillman, D. A., Smyth, J. D., y Christian, L. M. (2014). Internet, mail, and mixed-mode surveys: the tailored design

method. Nueva Jersey: Wiley Publishing.

Doistua Nebreda, J. (2016). Las ferias de artes escénicas en el estado español. Propuesta de mejora del estudio del impacto

inducido en el sector (Tesis doctoral defendida). Universidad de Deusto, País Vasco.

Eikhof, D. R., y Warhurst, C. (2013). The promised land? Why social inequalities are systemic in the creative

industries. Employee Relations, 35(5), 495-508. https://doi.org/10.1108/ER-08-2012-0061

Eikhof, D. R., Newsinger, J., Luchinskaya, D., y Aidley, D. (2019). And... action? Gender, knowledge and inequalities

in the UK screen industries. Gender, Work and Organization, 26(6), 840-859. https://doi.org/10.1111/gwao.12318

European Institute for Gender Equality (EIGE). (2016). Gender in culture. Luxemburgo: Publications Office of the

European Union.

European Union. (2019). Culture statistics. 2019 edition. Statistical books, Eurostat. Luxemburgo: Publications Office

of the European Union.

Fernández, I. (2016). Estudio de género en las programaciones de COFAE y en los equipos organizativos de las ferias.

Madrid: COFAE.

Freestone, E. (2012). Women in theatre: how the ‘2:1 problem’ breaks down. Pentabus Theatre.

Fundación Aisge. (2016). Situación sociolaboral del colectivo de artistas y bailarines en España. Madrid: Fundación AISGE.

Fundación SGAE. (2021). Autoras en el audiovisual, la música y las artes escénicas. Un estudio sobre el desarrollo

profesional desde una perspectiva de género. Madrid: Fundación SGAE.

Gallego, J. I., Muntanyola-Saura, D., y Gil Escribano, M. A. (2020). Estudio de género en la industria de la música

en España. Proyecto financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte de España-INAEM, encargado por la

Asociación de Mujeres de la Industria de la Música (MIM).

González Ramos, A. M., Vergés Bosch, N., y Martínez García, J. S. (2017). Women in the Technology Labour

Market. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 159, 73-90.

Gouyon, M. (2014). Les femmes dans la création audiovisuelle et de spectacle vivant. Les auteurs de la SACD

percevant des droits en 2011. Culture Chiffres, 4, 1-16.

Guerra, D. (2009). Evaluación del impacto de la formación en gestión cultural de la Universidad de Barcelona (Tesis sin

publicar). Universidad de Barcelona, Cataluña.

Hennekam, S., y Bennett, D. (2017). Sexual Harassment in the Creative Industries: Tolerance, Culture and the

Need for Change. Gender, Work and Organization, 24(4), 418-434. https://doi.org/10.1111/gwao.12176

Hesmondhalgh, D., y Baker, S. (2015). Sex, gender and work segregation in the cultural industries. Sociological

Review, 63(S1), 23-36. https://doi.org/10.1111/1467-954X.12238

Instituto Nacional de Estadística (INE). (2019). Encuesta Anual de Estructura Salarial. Año 2017. Nota de prensa.

Consultado el 3 de abril de 2021 en https://www.ine.es/prensa/ees_2017.pdf

Joseph, A. (2015). Women as creators: gender equality. En UNESCO (ed.), Re/shaping cultural policies. A Decade

Promoting the Diversity of Cultural Expressions for Development (p. 173-187). París: UNESCO Publishing.

Joseph, A. (2017). Gender equality: missing in action. En UNESCO (ed.), Re/shaping cultural policies. Advancing

creativity for Development (p. 189-207). París: UNESCO Publishing.

Kerbel, L. (2012). Swimming in the shallow end. Opportunities for girls in youth drama, focusing on the quantity and

quality of roles available to them. Proyecto de investigación de Tonic Theatre, en colaboración con Company

of Angels, National Youth Theatre of Great Britain y Zendeh.

Lena, J. C., y Lindemann, D. J. (2014). Who is an artist? New data for an old question. Poetics, 43: 70-85. https://

doi.org/10.1016/j.poetic.2014.01.001

Llacuna Ortínez, P. (2017). COFAE 2006-2016. Apuntes históricos. Documento electrónico consultado el 3 de abril

de 2021, en https://www.cofae.net/archivos/12691489670164.pdf

Ministerio de Cultura y Deporte (2018). Anuario de Estadísticas Culturales 2018. Documento electrónico consultado

el 3 de abril de 2021, en https://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:eb5b8140-e039-42ab-8e24-500fddc5b2a4/

anuario-de-estadisticas-culturales-2018.pdf

Muro, R. (dir.). (2019). Informe sobre las artes escénicas en España, su financiación y situación laboral (2018). Madrid:

Observatorio de la Academia, Academia de las Artes Escénicas de España.

Pastor Eixarch, P. (2015). Análisis de las diferencias de género en la programación aragonesa del año 2014. Síntesis del

informe. Madrid: Clásicas y Modernas, Asociación para la igualdad de género en la cultura.

Pujar, S. (2016). Gender Inequalities in the cultural sector. Culture Action Europe.

Ramón-Borja Berenguer, M., y Pastor Eixarch, P. (2017). ¿Dónde están las mujeres?, Temporada 2015-16. Primera

edición. Madrid: Clásicas y Modernas, asociación para la igualdad de género en la cultura.

San Salvador del Valle Doistua, R., y Lazcano Quintana, I. [dirs.] (2006). Libro Blanco de las Ferias de Artes Escénicas

del Estado Español. Estudios de Ocio, Universidad de Deusto.

Steiner, L., y Schneider, L., (2013). The happy artist: an empirical application of the work-preference model.Journal

of Cultural Economics, 37(2), 225-246. https://doi.org/10.1007/s10824-012-9179-1

TBR. (2008). Women in leadership in the creative and cultural sector. Cultural Leadership Programme.

Unesco. (2019). Cultura y condiciones laborales de los artistas. Aplicar la Recomendación de 1980 relativa a la Condición

del Artista. París: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura.

Veiga Barrio, I. (2016). Informe de igualdad en las artes escénicas: análisis de la programación y equipos directivos del

CDN. Temporada 2013-2014. Madrid: Clásicas y Modernas, asociación para la igualdad de género en la cultura.

Villarroya, A., y Barrios, M. (2019). Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya. Informes CoNCA,

IC17 (2019).

Villarroya, A. (2017). L’ocupació en el sector de la cultura des d’una perspectiva de gènere. DeCultura, 50, nov.

, 1-59.

Wade Steketee, M., y Binus, J. (2015). Women Count: Women Hired Off-Broadway 2010-2015. Nueva York: League

of Professional Theatre Women.

Zafra, R. (2018). El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital. Barcelona: Editorial Anagrama.

Descàrregues

Publicades

2022-12-31

Com citar

Carreño, T. and Villarroya, A. (2022) “Gender disparities in the performing arts labour market”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 7, pp. 11–30. Available at: https://revistadebats.net/article/view/5503 (Accessed: 20 April 2024).

Número

Secció

SPECIAL ISSUE 1