Les desigualtats de gènere en la indústria de la música a Espanya. Un estudi de metodologia mixta

Un estudio de metodología mixta.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.3

Paraules clau:

Injusticia epistémica, Desigualdad de género, Métodos mixtos, Industria musical

Resum

En l’actualitat de la indústria musical, moltes dones treballadores viuen experiències d’injustícia i desigualtat que, percebudes o no, estan causades per i afecten simultàniament el sistema de relacions de producció i la vida quotidiana. I aquestes experiències ja es fan evidents des de l’estat de desconeixement que comporta la inexistència de bases de dades i registres de les activitats econòmiques per gènere en aquesta indústria. S’intenta respondre així a una pregunta: com podem investigar les possibles experiències d’injustícies i desigualtats de gènere quan no hi ha registres oficials que ens aclarisquen les estructures bàsiques que ordenen les relacions de producció que afecten la vida quotidiana? Més encara quan avui hi ha evidències de sobra de la desigualtat històrica de les dones enfront dels homes en el terreny laboral. La metodologia mixta respon, per tant, a la situació d’injustícia i ignorància epistèmica que subjau en la present estructura de relacions laborals i conciliació familiar, i permet fer una anàlisi exploratòria i descriptiva de la seua situació des de tal premissa inicial. L’objectiu d’aquest article naix de la necessitat de presentar i justificar l’ús i els procediments d’una metodologia mixta de caràcter qualitatiu i quantitatiu com a eina necessària per a abordar la recerca sobre la situació de la dona treballadora de la indústria musical a Espanya.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Miguel Angel Escribano, Universidad Carlos III de Madrid

Es licenciado en Sociología por la UCM y doctorado en Humanidades por la UC3M, con una tesis sobre música, política y cambio social en el tardofranquismo y la transición. Actualmente, es profesor e investigador del Departamento de Humanidades: Filosofía, Lenguaje y Literatura de la UC3M. Está especializado en el estudio de la relación entre cultura popular y movimientos sociales y políticos históricos y presentes.

Dafne Muntanyola, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia.

És doctora en Sociologia i investigadora i docent del Departament de Sociologia de la UAB. La seua labor se centra a entendre el treball creatiu mitjançant l’anàlisi de vídeo, el desenvolupament d’eines de recerca i models interdisciplinaris basats en la cognició distribuïda i encarnada. També treballa la problemàtica del gènere en la vida quotidiana, en la ciència i en les arts.

J. Ignacio Gallego, Universidad Carlos III de Madrid

És professor i investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid. La seua especialitat és l’estudi de la comunicació sonora, la ràdio i la cultura musical. Va fer la seua tesi doctoral, el 2010, sobre podcasting com a mitjà de distribució de continguts sonors. Gallego codirigeix el màster en Indústria Musical i Estudis Sonors de la UC3M i ha col·laborat amb No es un día cualquiera de Ràdio Nacional d’Espanya.

Referències

Agoff, C., i Herrera, C. (2019). Entrevistas narrativas y grupos de discusión en el estudio de la violencia de pareja.

Estudios Sociológicos de El Colegio de México, 37(110). Recuperat de https://doi.org/10.24201/es.2019v37n110.1636

Aldana, B. U., i Quintero, M. A. (2008). Un estudio comparativo de tres métodos de muestreo para poblaciones ocultas

o de difícil acceso. Pensamiento Psicológico, 4(10).

Alicante, F. de. (2002). Elementos para una educación no sexista: Guía didáctica de la coeducación. Alacant: Biblioteca Virtual

Miguel de Cervantes. Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcqf8q5

Baltar, F., i Gorjup, M. T. (2012). Muestreo mixto online: Una aplicación en poblaciones ocultas. Intangible Capital,

(1), 123-149.

Barberá, T., Dema, C. M., Estellés, S., i Devece, C. (2011). Las (des)igualdad entre hombres y mujeres en el mercado laboral:

La segregación vertical y horizontal, 986-995.

Bezunartea-Valencia, O., Caro-González, F. J., i García Gordillo, M. del M. (2014). La metodología mixta de investigación

aplicada a la perspectiva de género en la prensa escrita. Palabra Clave, 17(3), 828-853. Recuperat de https://doi.

org/10.5294/pacla.2014.17.3.11

Bourdieu, P., Chamboredon, J.-C., i Passeron, J. C. (2002). El oficio de sociólogo: Presupuestos epistemológicos. Siglo

Veintiuno Editores Argentina.

Castoriadis, C. (2007). La institución imaginaria de la sociedad. Buenos Aires: Tusquets Editores.

Castro, J. M. C., i Yáñez, S. E. Y. (2012). Nuevas formas de muestreo para minorías y poblaciones ocultas: Muestras por

encuestado conducido en una población de inmigrantes sudamericanos. Universitas Psychologica, 11(2), 571-578.

Clark Blickenstaff, J. (2005). Women and science careers: Leaky pipeline or gender filter? Gender and education, 17(4),

-386.

Cotter, D. A., Hermsen, J. M., Ovadia, S., i Vanneman, R. (2001). The glass ceiling effect. Social forces, 80(2), 655-681.

Creswell, J. W., i Plano Clark, V. L. (2007). Designing and conducting mixed methods research. Thousand Oaks: Sage

Publications.

Dueñas Fernández, D., Iglesias Fernández, C., i Llorente Heras, R. (2014). Descomposición del GAP salarial por género

en el mercado de trabajo español. En V Congreso Universitario Internacional Investigación y Género, (p. 703-722).

Sevilla: SIEMUS (Seminario Interdisciplinar de Estudios de las Mujeres de la Universidad de Sevilla). Recuperat de

https://idus.us.es/handle/11441/40954

Faniko, K., Ellemers, N., Derks, B., i Lorenzi-Cioldi, F. (2017). Nothing changes, really: Why women who break through

the glass ceiling end up reinforcing it. Personality and Social Psychology Bulletin, 43(5), 638-651.

Fraser, N. (1990). Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing Democracy. Social

Text, 25/26, 56-80. Recuperat de https://doi.org/10.2307/466240

Fricker, M. (2007). Epistemic Injustice: Power and the Ethics of Knowing. Oxford University Press.

Gómez Escarda, M., Hormigos Ruiz, J., i Pérez Redondo, R. J. (2016). Familia y suelo pegajoso en las fuerzas armadas

españolas. Revista mexicana de sociología, 78(2), 203-228.

Gonem, F. R. (2012). Estudios feministas y medios de comunicación: Avances teóricos y periodísticos en España y

Argentina. F@ro: revista teórica del Departamento de Ciencias de la Comunicación, 1(16), 14-27.

Greene, J. C. (2008). Is Mixed Methods Social Inquiry a Distinctive Methodology? Journal of Mixed Methods Research,

(1), 7-22. Recuperat de https://doi.org/10.1177/1558689807309969

Greene, J. C., Caracelli, V. J., i Graham, W. F. (1989). Toward a conceptual framework for mixed-method evaluation

designs. Educational evaluation and policy analysis, 11(3), 255-274.

Ibáñez, M. (2017). Mujeres en mundos de hombres: La segregación ocupacional a través del estudio de casos (Vol. 303).

Madrid: CIS-Centre d’Investigacions Sociològiques.

Jiménez, R. G.-P., i Fernández, C. J. (2016). La brecha de género en la educación tecnológica. Ensaio: Avaliação e Políticas

Públicas em Educação, 24, 743-771.

Johnson, R. B., Meeker, K. M., Loomis, E. J., i Onwuegbuzie, A. J. (2004). Development of the philosophical and

methodological beliefs inventory. En Annual meeting of the American Educational Research Association. San Diego, CA.

Johnson, R. B., i Onwuegbuzie, A. J. (2004). Mixed methods research: A research paradigm whose time has come.

Educational researcher, 33(7), 14-26.

Medina, J. (2013). The Epistemology of Resistance: Gender and Racial Oppression, Epistemic Injustice, and the Social

Imagination. Oxford University Press.

Mendizábal, N. (2018). La osadía en la investigación: El uso de los métodos mixtos en las ciencias sociales. Espacio

abierto, 27(2), 5-20.

Morse, J. M. (2003). Principles of mixed and multi-method research design. En Abbas Tashakkori, A., i Teddlie, C. (ed.).

Handbook of mixed methods in social & behavioral research. Thousand Oaks, CA: Sage.

Otero, L. M. R. (2018). Bullying homofóbico en México a nivel de secundaria: El contexto de Nuevo León. Revista de

psicología (Lima, Perú), 36(2), 631-659.

Pintos, J. L. (1995). Los imaginarios sociales: La nueva construcción de la realidad social. Maliaño: Editorial Sal Terrae.

Pole, K. (2009). Mixed methods designs. A review of strategies for blending quantitative and qualitative methodologies.

Renglones, 60, 37-42. https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/252/katrhryn_pole.pdf?sequence=2&isAllowed=y

Rodríguez, G. S. (2008). Violencia machista y medios de comunicación. El tratamiento informativo de los delitos

relacionados con el maltrato a mujeres. Comunicación y hombre, 4, 3-15.

Sarrió, M., Barberá, E., Ramos, A., i Candela, C. (2002). El techo de cristal en la promoción profesional de las mujeres.

Revista de psicología social, 17(2), 167-182.

Tashakkori, A., i Teddlie, C. (ed.). (2003). Handbook of mixed methods in social & behavioral research. Thousand Oaks,

CA: Sage.

Taylor, C. (2006). Imaginarios sociales modernos. Barcelona: Paidós Ibérica.

Ureta, A. (2005). La Red al servicio de las mujeres. Aproximación a la relación mujer y medios de comunicación en

Internet. Estudios sobre el mensaje periodístico, 11, 375-392.

Vázquez-Cupeiro, S. (2015). Ciencia, estereotipos y género: Una revisión de los marcos explicativos. Convergencia,

(68), 177-202.

Verd, J. M. i Lozares, C. (2016). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Síntesis.

Weick, K. E. (2007). The Generative Properties of Richness. Academy of Management Journal, 50(1), 14-19. Recuperat

de https://doi.org/10.5465/amj.2007.24160637

Yap, M., i Konrad, A. M. (2009). Gender and racial differentials in promotions: Is there a sticky floor, a mid-level

bottleneck, or a glass ceiling? Relations Industrielles/Industrial Relations, 64(4), 593-619.

Yin, R. K. (1984). Case study research: Design and methods. Thousand Oaks, CA: Sage.

Young, I. M. (1990). La justicia y la política de la diferencia. València: Cátedra, Institut de la Dona, Universitat de València.

Publicades

2022-11-14

Com citar

Escribano, M. A., Muntanyola, D. and Gallego, J. I. (2022) “ Un estudi de metodologia mixta: Un estudio de metodología mixta”., Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(2), pp. 43–60. doi: 10.28939/iam.debats-136-2.3.