Devocions oposades? Creació i cures en el precariat cultural

Creación y cultura en el precariado cultural

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.6

Paraules clau:

trabajo creativo, trabajo de cuidados, trabajo grauito, precariedad

Resum

En aquest article abordarem la lògica específica de la precarietat cultural, incidint en els factors de gènere que situen les dones treballadores en posicions de debilitat estructural. Es tracta d’un fenomen complex i multidimensional. En la nostra anàlisi ens
hem centrat en la relació entre treball creatiu i treball de cures com a espais socials diferenciats. Entenem el treball de cures
com la gestió del benestar de les persones, imprescindible per a la sostenibilitat de la vida i la reproducció de la força de treball. D’altra banda, el treball creatiu és la dimensió més visible de l’activitat artística i implica la producció d’obres que obtenen una valoració social i són reconegudes com a artístiques. Inclou, sobretot arran dels processos recents de precarització, un important component de treball gratuït, el treball de fons individual orientat a proveir les condicions adequades per a la creació i que avui se centra en la construcció i el manteniment de les xarxes socials i d’una reputació digital. En definitiva, mentre que el treball
creatiu constitueix la part visible i socialment reconeguda de la pràctica artística, el treball gratuït i el treball de cures formen la part oculta d’aquesta, sense reconeixement social, però que determinen en gran manera els èxits individuals, més enllà de les concepcions romàntiques del geni centrades en l’àmbit estrictament creatiu. En aquest article reflexionem al voltant de la relació entre ambdós treballs, la construcció de les lògiques constitutives, generalment incompatibles entre si, i n’identifiquem les principals contradiccions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Juan Pecourt, Universitat de València

Doctor en Sociologia per la Universitat de Cambridge i professor titular de la Universitat de València. Membre del grup de recerca Centre d'estudis sobre cultura, poder i identitats (CECPI). Investiga sobre cultura, mitjans de comunicació i esfera pública.

 

Sandra Obiol, Universitat de València

Doctora en Sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona y profesora titular en el Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Miembro de los grupos de investigación IPRODES (Universidad de Valencia) y Copolis (Universidad de Barcelona). Investiga sobre familias, cuidados, educación y precariedad.

Referències

Abbing, H. (2002). Why are artists poor?: the exceptional economy of the arts. Amsterdam: Amsterdam University Press.
Aguado, A. (1998). Treball, gènere i identitat femenina a la societat valenciana contemporània. Cuadernos de Geografía, 64,.325-337.
Ahlberg, J.; Roman, C.; Duncan, S. (2008). Actualizing the 'Democratic Family'? Swedish Policy Rhetoric versus Family Practices. Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 15 (1), 79-100. https://doi.org/10.1093/sp/jxn003.
Andrejevic, M. (2009). Exploiting Youtube: contradictions of user-generated labour. En Snickars, P. y Vonderau, P. (eds.). The Youtube reader. Estocolmo: National Library of Sweden (pp. 406-22).
Anllo Vento, F. (dir). (2020). I Informe sobre la aplicación de la Ley de Igualdad en el ámbito de la cultura dentro del marco competencial del Ministerio de Cultura y Deporte: avance de la publicación. Observatorio de Igualdad de Género en la Cultura. Acceso: http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/mc/espacio-de-igualdad/observatorio-igualdad-genero-cultura/informes.html
Arthur, M.B. y Rousseau, D.M. (eds.) (1996). The boundaryless career. Nueva York y Oxford: OUP.
Asociación de Mujeres de la Industria de la Música (2020). Estudio de género en la industria de la música en España. Recuperado de: https://asociacionmim.com/el-primer-estudio-de-genero-de-la-industria-musical-en-espana-arroja-datos-desesperanzadores-para-las-mujeres-del-sector/ (Consulta: marzo 2021).
Babiano, J. (1993). Las peculiaridades del fordismo español. Cuadernos de Relaciones Laborales, 3, 77-94.
Badinter, E. (1991). ¿Existe el instinto maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX Barcelona: Ediciones Paidós.
Bain, A. y McLean, H. (2013). “The artistic precariat”. Cambridge Journal of regions, economy and society, 6, 93-111.
Balbo, L. (1979). La doppia presenza. Inchiesta, 32,.3-6.
Banks, M. (2007). The politics of cultural work. Basingstoke: Palgrave MacMillan
Banks, M., y Milestone, K. (2011). Individualization, Gender and Cultural Work. Gender, Work & Organization, 18(1), 73-89. https://doi.org/10.1111/j.1468-0432.2010.00535.x
Barbican (2018). In focus. Part of panic It’s an arts emergency. Londres, Barbican Center.
Beauvoir, S. de (2020) [1954]. Los mandarines. Barcelona: Edhasa.
Beck, U. y Beck-Gernsheim, E. (2003). La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas. Barcelona: Paidós.
Bee, S.; Schor, M.; Chernick, M.; Shottenkirk, D.; Snyder, J.; Solomon, E.; Wilson, M.; Zucker, B. (2020). Sobre la maternidad, el arte y la tarta de manzana (1992). Davey, M. (ed.) Maternidad y creación. Lecturas esenciales (pp. 253-268). Barcelona: Alba Editorial.
Bolufer, M. (1995). La construcción de la identidad femenina: Reformismo e Ilustración. Estudis: Revista de historia moderna, 249-265.
Bolufer, M. (2010). Madres, maternidad: Nuevas miradas desde la historiografía. Franco Rubio, G. (ed.) Debates sobre la maternidad desde una perspectiva histórica (siglos XVI-XX) (pp. 51-81). Icaria.
Bolufer, M. (2013). Ciencia y moral. En los orígenes de la maternidad totalizante. Mètode. Popular Science Journal, 0(76), 70-75. https://doi.org/10.7203/metode.76.2067
Bourdieu, P. (1995). Las reglas del arte: genesis y estructura del campo literario. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. (1999). La miseria del mundo. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Bourdieu, P. (2000). La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. (2013). Manet, une révolution symbolique. cours au collège de france (1998-2000) suivis d'un manuscrit inachevé de pierre et marie-claire bourdieu. Paris: Seuil.
Bridges, L. E. (2018). Flexible as freedom? The dynamics of creative industry work and the case study of the editor in publishing. New Media and Society, 20(4), 1303-1319. https://doi.org/10.1177/1461444816688920
Caballé, A. y Rolón, I. (2019). Carmen Laforet. Una mujer en fuga. Barcelona: RBA.
Caves, R. (2002). Creative industries. Cambridge (MA): Harvard University Press.
Carrasco, C.; Borderías, C.; Torns, T.(eds) (2011). El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. Madrid.Los libros de la Catarata.
Carrasco, C.; Recio, A. (2014). Del tiempo medido a los tiempos vividos. Revista de economía crítica, 17, 82-97.
Collins, R. (1998). The sociology of philosophies. A global theory of intellectual change. Cambridge (Mass): The Belknap Press.
Comunian, R. y England, L. (2020). Creative and cultural work without filters: COVID19 and exposed precarity in the creative economy. Cultural trends, 29 (2), 112-128. https://doi.org/10.1080/09548963.2020.1770577
Conor, B., Gill, R., & Taylor, S. (2015). Gender and creative labour. The Sociological Review, 63(S1), 1.
Crompton, R. (2006). Employment and the family: the reconfiguration of work and family life in contemporary societies. New York: Cambridge University Press.
Crompton, R.; Brockmann, M; Lyonette, C. (2005). Attitudes, women’s employment and the domestic division of labour: a cross-national analysis in two waves. Work, employment and society, vol. 19(2), 213–233.
Cubells, I. (2010). Los guionistas en la Comunidad Valenciana. Madrid: Fundación autor. Recuperado: http://ivac.gva.es/banco/archivos/guionistas_valencia_pdf.pdf
Cuenca, S. (2020) LA REPRESENTATIVIDAD DE LAS MUJERES EN EL SECTOR CINEMATOGRÁFICO DEL LARGOMETRAJE ESPAÑOL: 2019 CIMA. Recuperado: https://cimamujerescineastas.es/wp-content/uploads/2020/11/INFORME_ANUAL_CIMA_2019.pdf
Daly, M. (2021). The concept of care: Insights, challenges and research avenues in COVID-19 times. Journal of European Social Policy, 31(1), 108-118. https://doi.org/10.1177/0958928720973923
Daly, M.; Lewis, J. (2000). The concept of social care and the analysis of contemporary welfare states. The British Journal of Sociology, 51(2), 281-298. https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2000.00281.x
Darnton, R. (2003). Edición y subversión. Literatura clandestina en el Antiguo Regimen. México: Buenos Aires.
De Peuter, G. (2014). Beyond the model worker: surveying a creative precariat. Culture Unbound, 6, 263-284.
Dent, T. (2020). Devalued women, valued men: Motherhood, class and neoliberal feminism in the creative media industries. Media, Culture & Society, 42(4), 537-553. https://doi.org/10.1177/0163443719876537
Deuze, M. (2007). Media work. Cambridge: Polity Press.
Durán Heras, M.A. (1988). De puertas adentro. Madrid: Instituto de la Mujer.
Durán Heras, M.A. (2018). La riqueza invisible del cuidado. València: Universitat de València.
Elliott, S., Powell, R., & Brenton, J. (2015). Being a Good Mom: Low-Income, Black Single Mothers Negotiate Intensive Mothering. Journal of Family Issues, 36(3), 351-370. https://doi.org/10.1177/0192513X13490279
Fabre, D. (1999). Le corps pathétique de l’écrivain. Gradhiva, 25, p. 1-13.
Florida, R. L. (2002). The rise of the creative class: And how it's transforming work, leisure, community and everyday life. New York: Basic Books.
Folbre, N. (2011). Medir los cuidados: género, empoderamiento y la economía de los cuidados Carrasco, C.; Borderías, C.; Torns, T. (eds) (2011): El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. Los libros de la Catarata. Madrid.
Gálvez, L. (2013). Una lectura feminista del austericidio. Revista de economía crítica, 15, 80-110.
Gálvez, L.; Rodríguez-Modroño, P. (2016). Una crítica desde la economía feminista a la salida austericida de la crisis. Atlánticas. Revista Internacional de Estudios Feministas, 1 (1), 8-33. doi: http://dx.doi.org/10.17979/arief.2016.1.1.1346
Gladwell, M. (2000). The tipping point: how small things can make a big difference. Nueva York: Little, Brown and Company.
Gill, R. (2014). Unspeakable Inequalities: Post Feminism, Entrepreneurial Subjectivity, and the Repudiation of Sexism among Cultural Workers. Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 21(4), 509-528. https://doi.org/10.1093/sp/jxu016
González, M. J.; Jurado, T. (eds.). (2015). Padres y madres corresponsables. Una utopía real. Madrid: Los libros de la Catarata.
Handy, C. (1989). The age of unreason. Londres: Random House.
Harvey, A., & Shepherd, T. (2016). When passion isn’t enough: Gender, affect and credibility in digital games design. International Journal of Cultural Studies, 20(5), 492-508. https://doi.org/10.1177/1367877916636140
Hays, S. (1998). Las contradicciones culturales de la maternidad. Paidós.
Heinich, N. (1992). La gloire de van gogh. essai d'anthropologie de l'admiration. Paris: Éditions de Minuit.
Heinich, N. (2003). “Femmes écrivains”. En Racine, N. y Trebitch, M., Intellectuelles. Du genre en histoire des intellectuels. Bruselas: Complexe.
Heinich, N. (2005). L’élite artiste. Excellence et singularité en regime démocratique. Paris: Éditions Gallimard.
Heinich, N. (2018). États de femme: L’identité féminine dans la fiction occidentale. Paris: Éditions Gallimard
Hesmondhalgh D. y Baker, S. (2011). A very complicated version of freedom: conditions and experiences of creative labour in three cultural industries. Poetics, 38, 4-20. https://doi.org/10.1016/j.poetic.2009.10.001
Hesmondhalgh, D., Baker, S. (2015). Sex, Gender and Work Segregation in the Cultural Industries. The Sociological Review, 63(1_suppl), 23-36. https://doi.org/10.1111/1467-954X.12238
Iglesias de Ussel, J.; Meil, G. (2001) La política familiar en España. Barcelona: Ariel Ed.
Jones, D., & Pringle, J. K. (2015). Unmanageable Inequalities: Sexism in the Film Industry. The Sociological Review, 63(1_suppl), 37-49. https://doi.org/10.1111/1467-954X.12239
Johnson, J. (1983). Minor characters: a beat memoir. Boston: Houghton Mifflin.
Lewis, J. (2001) The Decline of the Male Breadwinner Model: Implications for Work and Care. Social Politics, 8 (2), 152-169.
Marwick, A. (2013). Status update: celebrity, publicity and branding in the social media age. Londres y New Haven: Yale University Press.
McRobbie, A. (2002). Clubs to companies: notes on the decline of political culture in speeded up creative worlds. Cultural studies, 16, 516-531. https://doi.org/10.1080/09502380210139098
Menger, P. (1991). Marché du travail artistique et socialisation du risque: Le cas des arts du spectacle. Revue Française De Sociologie, 32(1), 61-74. doi:- 10.2307/3322356
Menger, P.M. (2006). Artistic labor markets:contingent work, excess supply and occupational risk management. En Ginsburgh, V.A. y Throsby, D. (eds.), Handbook of economies of Art and Culture. (pp. 765-811).Elsevier.
Miège, B. (1989). The capitalization of cultural production. Nueva York: International General.
Morin, E. (1972). Les stars. Paris: Éditions du Seuil
Naldini, M. (2003). The family in the Mediteranean welfare states. London: Frank Cass.
Nash, M. (1996). Pronatalismo y maternidad en la España franquista. Bock, G. M; Thane, P. (eds.) Maternidad y políticas de género. La mujer en los Estados de Bienestar europeos, 1880-1950. (pp. 279-308). Madrid: Cátedra.
Nash, M. (2010). Maternidad y construcción identitaria: Debates del siglo XX. Franco Rubio, G. (ed.) Debates sobre la maternidad desde una perspectiva histórica (siglos XVI-XX) (pp. 23-50). Barcelona: Icaria.
Neff, G. (2002). Venture Labor: work and the Burden of Risk in Innovative Industries. Cambridge (MA): Cambridge University Press.
Neilson, B. y Coté, M. (2014). “Introduction: are we all cultural workers now?”. Journal of cultural economy, 7 (1), pp. 2-11.
Le Guin, U.K. (1997). Dancing at the Edge of the World: Thoughts on Words, Women, Places. New York: Grove Press.
Lewis, J. (1992). Gender and the Development of Welfare Regimes. Journal of European Social Policy, 2(3), 159-173. https://doi.org/10.1177/095892879200200301
O’Brien, D. (2020). Culture is bad for you: inequality in the cultural and creative industries. Manchester: Manchester University Press.
ANONIMIZADO
Percival, N. (2020). Gendered reasons for leaving a career in the UK TV industry. Media, Culture and Society, 42(3), 414-430. Scopus. https://doi.org/10.1177/0163443719890533
Pérez Ibáñez, M., & López-Aparicio Pérez, I. (2019). Las artistas españolas y su actividad económica: Trabajo precario en tiempos de crisis. Análisis y comparativa a partir de un estudio global. Debate Feminista, 59, 115-138. https://doi.org/10.22201/cieg.2594066xe.2020.59.06
Pérez Orozco, A. (2006). Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico. Revista de economía crítica, 5, 7-37.
Pratt, A. C. (2002). Hot Jobs in Cool Places. The Material Cultures of New Media Product Spaces: The Case of South of the Market, San Francisco. Information, Communication & Society, 5(1), 27-50. https://doi.org/10.1080/13691180110117640
Quemin, A. (2013). Les stars de l'art contemporain. notoriété et consécration artistiques dans les arts visuels. CNRS: Paris.
Ramón-Borja, M., Pastor, P., Sánchez. S., Sausor, M. (dir). (2020). ¿Dónde están las mujeres?: temporada 2018-19. Madrid: Clásicas y Modernas. Recuperado: https://clasicasymodernas.org/2a-edicion-donde-estan-las-mujeres-en-las-artes-escenicas/
ANONIMIZADO
Roueff, O. (2014). La grandeur de manet. La Vie Des Idées, 18/03/2014, http://www.laviedesidees.fr/La-grandeur-de-Manet.html.
Saint Martin, M. (1990). Les femmes écrivains et le champ literaire. Actes de la recherche en sciences sociales, 83.
Saraceno, C. (1995). Familismo ambivalente y clientelismo categórico en el Estado de Bienestar italiano. Sarasa, S.; Moreno, L. (comp.) El Estado del Bienestar en la Europa del Sur. vol 7. (pp.261-88). Madrid: CSIC.
Sennett, Richard (2000) La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama.
Sennett, Richard (2006) The Culture of the New Capitalism. New Haven&London: Yale University Press.
Springora, V. (2020). El consentiment. Barcelona: Editorial Empúries.
Standing, Guy (2013). El precariado. Una nueva clase social. Barcelona: Pasado y Presente.
Trifiletti, Rosana (1999). Southern European Welfare Regimes and the Worsening Position of Women. Journal of European Social Policy, vol.9(1), 49-64. doi:10.1177/095892879900900103
Tasset, C et al. (2013). Livres ou prolétarisés? Les travailleurs intellectuels précaires en Ile-deFrance. Paris: Centre D’Etudes de l’Emploi.
Terranova, T. (2004). Network culture. Londres: Pluto Press.
Zafra, Remedios (2017). El entusiasmo. Barcelona: Anagrama.

Publicades

2022-11-14

Com citar

Pecourt, J. and Obiol, S. (2022) “Devocions oposades? Creació i cures en el precariat cultural: Creación y cultura en el precariado cultural”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(2), pp. 95–109. doi: 10.28939/iam.debats-136-2.6.