Les desigualtats de gènere en el mercat laboral de les arts escèniques

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.1

Resum

Aquest article té com a objectiu l’anàlisi de les desigualtats de gènere en el sector de les arts escèniques a Espanya i, en concret, les desigualtats que es manifesten en l’àmbit remuneratiu. A partir d’una mostra de vuit-cents professionals del sector, els resultats revelen una pitjor situació laboral de les dones, les retribucions salarials de les quals continuen sent inferiors a les dels homes, fins i tot quan exerceixen les mateixes funcions, tenen un nivell superior de formació, ocupen els mateixos càrrecs i porten els mateixos anys treballant en el sector. El coneixement d’aquestes desigualtats i, sobretot, el caràcter multidimensional d’aquestes poden ajudar les administracions públiques, però també el sector privat, en el desenvolupament i l’aplicació de mesures d’impuls
de la igualtat de gènere en el sector, base de la diversitat de les expressions culturals.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Tino Carreño, Universitat de Barcelona

Doctor en Gestió de la Cultura i del Patrimoni per la Universitat de Barcelona. És professor en diversos centres públics i privats, en els quals imparteix matèries vinculades amb la gestió i la producció d’espectacles i de festivals. Així mateix, és autor d’estudis, articles i capítols de llibre sobre el perfil dels i les professionals de la cultura i de la gestió de festivals artístics

Anna Villarroya, Universitat de Barcelona

Doctora en Economia del Sector Públic per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament d’Economia de la mateixa universitat. És presidenta de la European Association of Cultural Researchers, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i coordinadora del Programa Interuniversitari de Doctorat en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. És autora de nombrosos articles, capítols de llibre i publicacions científiques sobre diferents temes relacionats amb l’economia i la política cultural.

Referències

Aldaz Odriozola, Leire y Eguía Peña, Begoña (2016). “Segregación ocupacional por género y nacionalidad en el mercado laboral español”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 156: 3-20. https://doi:10.5477/cis/reis.156.3
Banks, Mark. y Milestone, Katie (2011). “Individualization, Gender and Cultural Work. Gender”. Work and Organization, 18(1): 73–89. https://doi.org/10.1111/j.1468-0432.2010.00535.x
Becker, Gary (1983). “Inversión en capital humano e ingresos”. Toharia, L. (ed.). El mercado de trabajo: teoría y aplicaciones. Madrid: Alianza.
Benhamou, Françoise (1997). La economía de la cultura. Montevideo: Ediciones Trilce.
Cabañés, Francesc (dir) et al. (2011). Aproximación a la situación profesional de la gestión cultural en la Comunidad Valenciana. València: Unitat d’Economia de Cultura - Universitat de València.
Cabañés Martínez, Francesc (2017). “La profesión de gestor cultural Apuntes sobre la situación actual”. Culturas. Revista de Gestión Cultural, 4(1): 32-43.
Cabó, Anna y Sánchez, Joan Manuel (2017). Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Barcelona: Departament de Transversalitat de Gènere Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona.
Carreño, Tino (2010). “Camins creuats. El perfil actual del gestor cultural a Catalunya”. Bonet, L. (Coord.), Perfil i reptes del gestor cultural. Barcelona: Gescènic.
Carreño, Tino y Villarroya, Anna (2020). L’ocupació cultural en l’àmbit públic. Perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Barcelona: CERC – Diputació de Barcelona.
Charhon, Pascale (2016). Of Boxes and Ceilings. Fresh Perspectives on Arts and Gender. Brussels: International Network for Contemporary Performing Arts, IETM
Conor, Bridget; Gill, Rosalind y Taylor, Stephanie (2015). “Gender and creative labour”. Sociological Review, 63(S1): 1-22. https://doi.org/10.1111/1467-954X.12237
Dean, Deborah (2008). Age, Gender and Performer Employment in Europe. Informe de investigación para el International Federation of Actors’ (FIA) project.
Dillman, Don. A.; Smyth, Jolene D. y Christian, Leah Melani (2014). Internet, mail, and mixed-mode surveys: the tailored design method. New Jersey: Wiley Publishing.
Eikhof, Doris Ruth y Warhurst, Chris (2013). “The promised land? Why social inequalities are systemic in the creative industries”. Employee Relations, 35(5): 495-508. https://doi.org/10.1108/ER-08-2012-0061
Eikhof, Doris Ruth; Newsinger, Jack; Luchinskaya, Daria y Aidley, Daniela (2019). “And … action? Gender, knowledge and inequalities in the UK screen industries”. Gender, Work and Organization, 26(6): 840–859. https://doi.org/10.1111/gwao.12318
European Institute for Gender Equality [EIGE] (2016) Gender in culture. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
European Union (2019) Culture statistics. 2019 edition. Statistical books, Eurostat. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
Fernández, Isabel (2016). Estudio de género en las programaciones de COFAE y en los equipos organizativos de las ferias. Madrid: COFAE.
Freestone, Elizabeth (2012). Women in theatre: how the ‘2:1 problem’ breaks down. Pentabus Theatre.
Fundación Aisge (2016). Situación sociolaboral del colectivo de artistes y bailarines en España. Madrid: Fundación AISGE.
Gouyon, Marie (2014). “Les femmes dans la création audiovisuelle et de spectacle vivant. Les auteurs de la SACD percevant des droits en 2011”, Culture Chiffres. Ministère de la Culture et de la Communication, Département des études, de la prospective et des statistiques, 4: 1-18.
Gouyon, Marie (2015). “Les non-salariés dans les activités culturelles”. En Omalek, L. y Rioux L. (Cord.) Emploi et revenues des indépendents, 59-73. Institut national de la statistique et des études économiques.
Guerra, Diana (2009). Evaluación del impacto de la formación en gestión cultural de la
Universidad de Barcelona. Barcelona: Universidad de Barcelona. Tesina sin publicar.
Hennekam, Sophie y Bennett, Dawn (2017). “Sexual Harassment in the Creative Industries: Tolerance, Culture and the Need for Change”. Gender, Work and Organization, 24(4): 418–434. https://doi.org/10.1111/gwao.12176
Hesmondhalgh, David y Baker, Sarah (2015). “Sex, gender and work segregation in the cultural industries”. Sociological Review, 63(S1): 23–36. https://doi.org/10.1111/1467-954X.12238
Joseph, Ammu. (2016) “Women as creators: gender equality”. En: Re/shaping cultural policies. A Decade Promoting the Diversity of Cultural Expressions for Development. Paris: UNESCO Publishing, 173-187.
Joseph, Ammu. (2018) “Gender equality: missing in action”. En: Re/shaping cultural policies. Advancing creativity for Development. París: UNESCO Publishing.
Kerbel, Lucy (2012). Swimming in the shallow end. Opportunities for girls in youth drama, focusing on the quantity and quality of roles available to them. A Tonic Theatre Research Project, en colaboración con Company of Angels, the National Youth Theatre of Great Britain y Zendeh.
Lena, Jennifer C. y Lindemann, Danielle J. (2014) “Who is an artist? New data for an old question”. Poetics, 43: 70-85. https://doi.org/10.1016/j.poetic.2014.01.001
Muro, Robert (Dir.) (2019) Informe sobre las artes escénicas en España, su financiación y situación laboral (2018). Madrid: Observatorio de la Academia, Academia de las Artes Escénicas de España.
Pastor Eixarch, Pilar (2015). Análisis de las diferencias de género en la Programación aragonesa del año 2014. Síntesis del informe. Madrid: Clásicas y Modernas, Asociación para la igualdad de género en la cultura.
Pujar, Sandrine (2016) Gender Inequalities in the cultural sector. Culture Action Europe.
Ramón-Borja Berenguer, Margarita y Pastor Eixarch, Pilar (2017). ¿Dónde están las mujeres?, Temporada 2015-16. Primera edición. Madrid: Clásicas y Modernas, Asociación para la igualdad de género en la cultura.
Steiner, Lasse y Schneider, Lucian (2013). “The happy artist: an empirical application of the work-preference model”. Journal of Cultural Economics, 37 (2): 225-246. https://doi.org/10.1007/s10824-012-9179-1
TBR (2008). Women in leadership in the creative and cultural sector. Cultural Leadership Programme.
Unesco (2019). Cultura y condiciones laborales de los artistas. Aplicar la Recomendación de 1980 relativa a la Condición del Artista. París: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura.
Veiga Barrio, Isabel (2016). Informe de igualdad en las artes escénicas: análisis de la programación y equipos directivos del CDN. Temporada 2013-2014. Madrid: Clásicas y modernas - Asociación para la igualdad de género en la cultura.
Villarroya, Anna y Barrios, Maite (2019). Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya. Informes CoNCA, IC17 (2019).
Villarroya, Anna (2017). “L’ocupació en el sector de la cultura des d’una perspectiva de gènere”. DeCultura, 50, nov. 2017, 1-59.
Wade Steketee, Martha y Binus, Judith (2015). Women Count: Women Hired Off-Broadway 2010-2015. New York: League of Professional Theatre Women.

Publicades

2022-05-24

Com citar

Carreño, T. . and Villarroya, A. (2022) “Les desigualtats de gènere en el mercat laboral de les arts escèniques”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(1), pp. 10–30. doi: 10.28939/iam.debats-136-1.1.

Número

Secció

QUADERN