La gran migració del segle XIII vers les terres valencianes

The great migration of the 13th century towards the valencian land

Abstract

Durant els segles XII i XIII es produí l’expansió territorial dels regnes cristians de la
Península Ibèrica sobre al-Àndalus. La Corona d’Aragó en el Dos-cents protagonitzà
la conquesta de les illes Balears i del territori que el 1240 el rei Jaume I constituí
com a regne medieval de València, i en aquests dos nous regnes es va produir la
construcció de la societat feudal en tots els seus aspectes: institucionals, de poder,
econòmics, religiosos, culturals i també socials. Això va provocar una gran migració
des de Catalunya i Aragó a Mallorca i a València, que substituí bona part de la
societat andalusina local expulsada a la força, i s’ocupà l’espai rural i el món urbà.
Aquest estudi explica com va tractar-se d’una migració de llarga durada en el
temps; també, com s’ha pogut identificar a través de l’estudi de l’antroponímia
medieval la procedència estadística d’aquelles famílies de colons pobladors,
majoritàriament procedents de Catalunya a la majoria de les comarques
valencianes; la quantificació aproximada del volum de persones que migraren en
aquell primer segle; la diferent distribució comarcal que protagonitzaren, i,
finalment, la diversitat de classes i grups socials que en participaren.
Paraules clau: colonització feudal; repoblament; Regne de València medieval;
Corona d’Aragó medieval