La incorporació d’una perspectiva interseccional als equipaments culturals de proximitat: identificació d’àmbits prioritaris
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.4Paraules clau:
interseccionalitat, diversitat, gestió cultural, drets culturals, equipaments culturalsResum
La incorporació d’una perspectiva interseccional en l’anàlisi i la resposta a les desigualtats i discriminacions ha guanyat presència en els darrers anys, a partir de la constatació que calen aproximacions més complexes en aquests àmbits. Aquest article vol oferir una reflexió i aproximació inicial per tal de traslladar aquestes reflexions a la pràctica dels equipaments culturals de proximitat (centres cívics, ateneus, etc.). Per tal de fer-ho, el text defineix la perspectiva interseccional i les seves implicacions, l’apropa a la realitat de la gestió cultural de proximitat, tot identificant-hi els principals reptes conceptuals i operatius, i conclou amb la identificació dels aspectes de la gestió dels equipaments culturals de proximitat als quals caldria incorporar la interseccionalitat de manera prioritària: diagnosi del context, formació, mecanismes de consulta i participació, programació, mediació i processos d’avaluació i aprenentatge. Malgrat la complexitat del procés, l’article suggereix entendre la interseccionalitat com un procés d’aprenentatge progressiu, que pot treure profit d’iniciatives i coneixements ja existents, en àmbits com els drets culturals, la perspectiva de gènere o la gestió de la diversitat.
Descàrregues
Referències
Ajuntament de Barcelona. (2021). Fem Cultura: Pla de Drets Culturals de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/pla_drets_culturals_mesura_pautes_v19.pdf, accés 5 d’agost de 2021
Alexanian Meacci, A., i Centre Cívic Sagrada Família. (2019). Recomanacions per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els centres cívics, a partir de l’experiència del Centre Cívic Sagrada Família del Districte de l’Eixample. Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Districte de l’Eixample. https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/sites/default/files/guialila2019.pdf , accés 25 de febrer de 2022
Barbieri, N., i Salazar, Y. (2019). L’equitat en les polítiques culturals. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa. Barcelona: Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/libro/l-equitat-en-les-politiques-culturals-estudi-de-casos-amb-metodologia-de-recerca-participativa-_61960, accés 5 d’agost de 2021
Budapest Observatory (2003). Socio-cultural Activities and their Institutions in Europe: The rationale of a projected International research (en línia). http://budobs.org/other-projects/socio-cultural-institutions.html, accés 25 de febrer de 2022.
Castilla, K. (2020). Datos para la identificación de interseccionalidades en el Estado espanyol: ¿una misión impossible hoy? Barcelona: Institut de Drets Humans de Catalunya. https://www.idhc.org/ca/recerca/publicacions/discriminacio-intolerancia-i-odi/dades-per-a-la-identificacio-d-interseccionalitats-a-l-estat-espanyol-una-missio-impossible-avui.php, accés 6 d’agost de 2021
CGLU [Ciutats i Governs Locals Units]. (2015). Cultura 21: Accions. Compromisos sobre el paper de la cultura a les ciutats sostenibles. Barcelona: CGLU. https://agenda21culture.net/sites/default/files/files/documents/multi/c21_2015web_cat.pdf, accés 5 d’agost de 2021
Christensen-Redzepovic, E. (ed.) (2020). Gender Equality: Gender Balance in the Cultural and Creative Sectors. Brainstorming Report Reflecting Group Discussions During Voices of Culture Session, Prague, 4-5 September 2019. Voices of Culture. https://voicesofculture.eu/2020/02/25/brainstorming-report-gender-balance-in-the-cultural-and-creative-sectors/, accés 5 d’agost de 2021
Coll-Planas, G., i Solà-Morales, R. (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Igualtats Connectades: Interseccionalitat a les polítiques públiques locals. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, Universitat de Vic i CEPS Projectes Socials. https://igualtatsconnect.cat/wp-content/uploads/2019/06/Publicacion-Igualtats-Connectades.pdf, accés 5 d’agost de 2021
Coll-Planas, G., Solà-Morales, R., i García-Romeral, G. (2021). Aplicació de la interseccionalitat en les polítiques i serveis d’igualtat i no discriminació: reflexions crítiques i recomanacions. Barcelona: Institut de Drets Humans de Catalunya. https://www.idhc.org/arxius/recerca/Intsersec-cat-1.pdf, accés 6 d’agost de 2021
Conor, B. (2021). Género & Creatividad: Progresos al borde del precipicio. París: UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000375713, accés 6 d’agost de 2021
Consell d’Europa. (2017). New paradigm Intercultural Cities: Bridging the equality, diversity and inclusion agendas / Nuevo paradigma Ciudades Interculturales: Conectando las agendes de igualdad, diversidad e inclusión. Estrasburg: Consell d’Europa. https://rm.coe.int/new-paradigm-intercultural-cities-bridging-the-equality-diversity-and-/1680969356, accés 5 d’agost de 2021
de Montfort, J.S. (2021, 26 d’abril). Remedios Zafra: “El entramado sobre el que construimos nuestras vides requiere de una compleja articulación social que no podemos dar por sentada”. https://theobjective.com/further/remedios-zafra-fragiles-cel-entramado-sobre-el-que-construimos-nuestras-vidas-requiere-de-una-compleja-articulacion-social, accés 30 d’agost de 2021.
Domènech, M., i Partal, A. (2020). Enquesta de participació i hàbits culturals: Informe i proposta d’enquesta. Barcelona: Centre d’Estudis i Recursos Culturals. https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-retrieve-file.pl?id=ccad703ab7e6bc933401f494ccb34ed5, accés 25 de febrer de 2022.
Fundació Interarts. (2005). Centres Culturals Polivalents: conceptes i models a Europa. Barcelona: Centre d’Estudis i Recursos Culturals. https://www.diba.cat/documents/326398/11033687/Centres+culturals+polivalents%2C%20conceptes+i+models+a+Europa_+2005.pdf/95aa6b2b-f96e-4210-8d80-0ec97200e339, accés 25 de febrer de 2022.
Gall, O. (2014). Interseccionalidad e interdisciplina para entender y combatir el racismo. Inter Disciplina, 2(4), 9-34.
Institut de Cultura de Barcelona. (2020). Enquesta de participació i inecessitats culturals de Barcelona: Procés d’elaboració i anàlisi de resultats. Barcelona: ICUB. https://barcelonadadescultura.bcn.cat/wp-content/uploads/2020/02/EnqCultura2019_Informe_CA.pdf, accés 25 de febrer de 2022.
Jancovich, L. (2017). The participation myth. International Journal of Cultural Policy, 23(1), 107-121. DOI: 10.1080/10286632.2015.1027698
La Diversa. (2018). Escenari de Dones: I Jornada sobre la situació de les dones en el sector cultural. Resum. Document PDF.
Martínez i Illa, S. (2010). Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgcc/08_Serveis/Publicacions/documents/arxiu/pec_26_01_11.pdf, accés 5 d’agost de 2021
Miller, A. (2020). Slump in disabled audiences’ confidence presents major problem for the arts sector (en línia). https://www.indigo-ltd.com/blog/act-2-confidence-of-disabled-audiences, accés 6 d’agost de 2021
Miralles, E., i Saboya, M. (2000). Aproximaciones a la proximidad: tipologías y trayectorias de los equipamientos en Europa y en España (en línia). http://www.laxarxa.cat/altres/noticia/b-aproximaciones-a-la-proximidad-tipologias-y-trayectorias-de-los-equipamientos-en-europa-y-en-espana-b-1-part, accés 5 d’agost de 2021
O‘Brien, D. (2019). The cultural policy puzle: Is cultural policy a problema or a solution for social inequality?. IPPR Progressive Review, 26(2), 135-143. https://doi.org/10.1111/newe.12159
OMC (Open Method of Coordination) Working Group of Member States’ Experts. (2021). Towards Gender Equality in the Cultural and Creative Sectors. Luxemburg: UE. https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/36e9028b-c73b-11eb-a925-01aa75ed71a1, accés 5 d’agost de 2021
Ramos Cebrián, S. (2021). Espacios activos y derechos pasivos: Una historia no resuelta en las políticas culturales de proximidad [Tesi doctoral, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya] Tesis doctorals en xarxa. https://www.tdx.cat/handle/10803/672418#page=1, accés 25 de febrer de 2022
Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat: Desigualtats, llocs i emocions. Manresa: Tigre de Paper.
Stevenson, D. (2019). The cultural non-participant: critical logics and discursive subject identities. Arts and the Market, 9(1), 50-64. DOI 10.1108/AAM-01-2019-0002.
Trànsit Projectes. (2020). Pla estratègic dels centres cívics de Vic. Barcelona i Vic: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vic. https://www.diba.cat/documents/326398/304055299/Pla+Centres+Civics+Vic_2020.pdf/40a18d87-1726-1825-491d-cdd96dfcc199?t=1604652770148, accés 5 d’agost de 2021
UNESCO. (2014). Igualdad de Género. Patrimonio y Creatividad. París: UNESCO. http://www.unesco.org/culture/Gender-Equality-and-Culture/flipbook/es/mobile/index.html#p=1, accés 5 d’agost de 2021
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
