Culture and gender perspective in the city of Barcelona

Authors

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.5

Keywords:

Culture, Gender, Inequalities, Local Cultural Policies

Abstract

In recent years, many countries and local governments have paid special attention to the circumstances and needs of women as creators and producers of diverse artistic expressions. The inclusion of gender equality in the political agenda has emerged, in many cities, from the hand of feminist movements and the activism of professionals in the cultural sector. This article aims to explore the role of Barcelona as a laboratory city for good practices in the field of culture and gender. Based on a previous diagnosis of gender inequalities in the field of arts and culture in the city of Barcelona and an original research focused on a qualitative methodology, based on a series of semi-structured interviews with leading professionals in the sector in the field of culture and gender, different cases of innovative experiences in the cultural field located in different neighborhoods of the city are analyzed. The article concludes that, although the feminist movements and the cultural sector of Barcelona have worked to place gender equality on the political-institutional agenda, there is still a long way to go in implementing programmatic actions able to transform our society.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Anna Villarroya, University of Barcelona

Llicenciada en Dret i en Economia i doctora en Economia del Sector Públic per la Universitat de Barcelona. Professora agregada del Departament d'Economia de la UB. Presidenta de l'European Association of Cultural Researchers i, des de 2006, autora del perfil per a Espanya inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends. Coordinadora acadèmica del Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques i directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB.

Marta Casals-Balaguer, University of Barcelona

Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona. És professora lectora de la Facultat d’Educació de la mateixa universitat. Investiga sobre música i educació, cultura i gènere, i professions artístiques. És autora de diversos articles publicats en revistes acadèmiques nacionals i internacionals i de capítols de llibre. És membre investigadora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona. És coordinadora del Grup d’Innovació Docent en Educació Musical (UB).

References

Ajuntament de Barcelona (2016). Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 (Barcelona). Barcelona: Regidoria de Feminismes i LGTBI,

Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/11703/114211Alexanian, A., y Tejón, C. (2017). Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere al treball del Centre Cívic Sagrada Família. Barcelona: Centre Cívic Sagrada Família. http://igualtatigenere.com/wp-content/uploads/2015/10/Guia-destil-igualtat-i-genere.pdf

Baltà, J., y Grimaldi, R. (2011). Cultura per la inclusió social a Barcelona: mapatge d’experiències 1.0. Barcelona: Consell de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Barrios, M., y Villarroya, A. (2022). What is needed to promote gender equality in the cultural sector? Responses from cultural professionals in Catalonia. Journal of Orthopaedic Surgery, 25(4), https://doi.org/10.1177/2309499020959158

Baygual, J., Brugat, R., y Cabré, M. A. (2016). Exposicions de dones als centres d’art de Barcelona. Barcelona: Quart Informe de l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de MAV (Mujeres en las Artes Visuales). http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe4.pdf

Bou, M., Cabré, M. A., y Porté, M. (2014). Directores, productores i guionistes al cinema català recent. Barcelona: Segon Informe de l’Observatori Cultural de Gènere.http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe2.pdf

Cabó, A., y Sánchez, J. M. (2017). Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Barcelona: Departament de Transversalitat de Gènere i Gerència de Recursos, Ajuntament de Barcelona.

Cabré, M. A. (2017). Dones als festivals musicals de Catalunya. Barcelona: Cinquè Informe de l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de MIM (Mujeres de la Industria de la Música).http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe5.pdf

Cabré, M. A., y Alvarado, H. (2015). El gènere als nostres premis literaris. Barcelona: Tercer Informe de l’Observatori Cultural de Gènere.http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe3.pdf

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe3.pdf

Canclini García, N., y Moneta, C.J. (coord.). (1999). Las industrias culturales en la integración latinoamericana. Buenos Aires: Eudeba.

Ciudades y Gobiernos Locales Unidos, CGLU. (2015). Cultura 21: Acciones. http://agenda21culture.net/sites/default/files/files/culture21-actions/c21_015_spa.pdf

Ciudades y Gobiernos Locales Unidos, CGLU - Comisión de cultura. (2004). Agenda 21 de la cultura. http://www.agenda21culture.net/sites/default/files/files/documents/multi/ag21_es_ok.pdf

Culture Action Europe and Agenda 21 for Culture – UCLG. (2016). Culture, Cities and Identity in Europe. European Union.

ICUB. (2020). Informe Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. https://barcelonadadescultura.bcn.cat/wp-content/uploads/2020/02/EnqCultura2019_Informe_CA.pdf

Joseph, A. (2015). Women as creators: gender equality. En UNESCO (Eds.), Re/shaping cultural policies. A Decade Promoting the Diversity of Cultural Expressions for Development (pp. 173-187). UNESCO Publishing.

Joseph, A. (2018). Gender equality: missing in action. En UNESCO (Eds.), Re/shaping cultural policies. Advancing creativity for Development (pp. 189-207). UNESCO Publishing,

Ley 22/1998, de 30 de diciembre, de la Carta Municipal de Barcelona. Boletín oficial del estado, Madrid, España, 2 de febrero de 1999 (Última modificación: 30 de diciembre de 2014). https://www.boe.es/buscar/pdf/1999/BOE-A-1999-2518-consolidado.pdf

Ley 1/2006, de 13 de marzo, por la que se regula el Régimen Especial del municipio de Barcelona. Boletín oficial del estado, Madrid, España, 14 de marzo de 2006. https://www.boe.es/buscar/pdf/2006/BOE-A-2006-4583-consolidado.pdf

MacNeill, K., Coles, A., y Vincent, J. B. (2018). Promoting gender equality through the arts and creative industries: a review of case studies and evidence. Victorian Health Promotion Foundation (VicHealth).

https://www.vichealth.vic.gov.au/-/media/ResourceCentre/PublicationsandResources/GenderEqualityArts/Promoting-gender-equality-through-the-arts-and-creative-industries-report.pdf?la=enyhash=B9B3C1EE14262A6661A37F807FB08583E1732614

O’Brien, D., Allen, K., Friedman, S., y Saha, A. (2017). Producing and Consuming Inequality: A Cultural Sociology of the Cultural Industries. Cultural Sociology, 11(3), 271-282. https://doi.org/10.1177/1749975517712465

Perpinyà i Morera, R. (2020). El legado documental desde la perspectiva de género: igualdad, diversidad e inclusión. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 44 (juny). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.18

Pujar, S. (2016). Gender Inequalities in the cultural sector. Culture Action Europe. https://cultureactioneurope.org/files/2016/05/Gender-Inequalities-in-the-Cultural-Sector.pdf

Rius-Ulldemolins, J., y Gisbert, V. (2018). ¿Por qué las políticas culturales locales no cambian? Constricciones del modelo urbano, inercia en la gestión y batallas culturales en los «gobiernos del cambio» en Madrid y Barcelona (2015-2018). Revista Española de Ciencia Política, 47, 93-122. https://doi.org/10.21308/recp.47.04

Romainville, C. (2015). Defining the right to participate in cultural life as a human right. Quarterly of Human Rights, 33(4), 405–436.

Rubio-Arostegui, J., y Rius-Ulldemolins, J. (2016). El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica. Arte, Individuo Y Sociedad, 28(1), 41-57. https://doi.org/10.5209/rev_ARIS.2016.v28.n1.46909

Soley-Beltran, P. (2019). Quaderns metodològics feministes. Bones pràctiques per a una programació cultural paritària. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/quadern_politica_cultura2_baja.pdf

Subirats, J. (2018). Notes on city, culture, and (cultural) policy. Barcelona, Leading City of the Agenda 21 for Culture United Cities and Local Governments (UCLG). Barcelona: Culture 21, UCLG y Ajuntament de Barcelona.

http://www.agenda21culture.net/sites/default/files/files/cities/content/informe_2018_j.subirats-eng.pdf

UNESCO. (2005). Convención de 2005 de la UNESCO sobre la protección y la promoción de la diversidad de las expresiones culturales. Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. http://www.unesco.org/new/es/culture/themes/cultural-diversity/cultural-expressions/the-convention/convention-text

UNESCO. (2014). UNESCO’s promise: gender equality, a global priority. Division for Gender Equality, UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000226923

Villarroya, A. (2012). Cultural policies and national identity in Catalonia. International Journal of Cultural Policy, 18(1), 31-45.Villarroya, A. (2016). Mujeres y políticas culturales. En Estado de la Cultura y las Artes 04_2016. Nexos y divergencias en la cultura política,71-79. Informe anual del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts - CoNCA). https://conca.gencat.cat/web/.content/Enllac/publicacions/informes_anuals_estat_cultura/INFORME_2016_CAST.pdf

Villarroya, A. (2017). L’ocupació en el sector de la cultura des d’una perspectiva de gènere. DeCultura, 50(novembre), 1-59.

Villarroya, A., y Barrios, M. (2019). «Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya», Informes CoNCA, IC17 (2019). Generalitat de Catalunya, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts – CoNCA.

Yúdice, G. (2002). El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global. México: Editorial Gedisa.

Páginas web consultadas

Ajuntament de Barcelona. (s.f.a): Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte (en línea). http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsagradafamilia/ca, acceso 27 de agosto de 2020

Ajuntament de Barcelona. (s.f.a): Centre cívic Sagrada Família (en línea). www.ccsagradafamilia.net, acceso 20 de octubre de 2020

Ca la Dona. (s.f.): Ca la Dona. Un espai d’acció feminista (en línea). https://caladona.org, acceso 27 de agosto de 2020

CCCB. (s.f.). Afrofeminismos. Raíces, experiencias, resistencias. Curso a cargo de Karo Moret (en línea). www.cccb.org/es/actividades/ficha/afrofeminismos/228762, acceso 20 de octubre de 2020

Creadores de Gràcia. (s.f.). Creadores de Gràcia. Projecte Minerva (en línea). https://creadoresdegracia.cat, acceso 1 de septiembre de 2020

El Graner. (s.f.). El Graner. Centro de creación de danza y artes vivas (en línea). https://granerbcn.cat, acceso 15 de septiembre de 2020

La Bonne. (s.f.). La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (en línea). https://labonne.org, acceso 15 de noviembre de 2020

La Tremenda. (s.f.). La Tremenda (en línea). https://latremenda.coop/ca/, acceso 15 de noviembre de 2020

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. (s.f.). Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (en línea). https://www.mostrafilmsdones.cat, acceso 15 de noviembre de 2020

No es país para negras. (s.f.). No es país para negras (en línea). https://noespaisparanegras.es, acceso 10 de octubre de 2020

Published

2022-11-14

How to Cite

Villarroya, A. and Casals-Balaguer, M. (2022) “Culture and gender perspective in the city of Barcelona”, Debats. Journal on culture, power and society, 136(2), pp. 77–94. doi: 10.28939/iam.debats-136-2.5.