Noves consideracions sobre Performing Rites

Resum

Performing Rites. On the Value of Popular Music es va publicar fa vint-i-cinc anys. L’objectiu del llibre era abordar qüestions de valor musical i demostrar que els arguments que qualificaven la música de bona o dolenta eren tan necessaris per a la cultura musical popular com per a l’art culte. Aquest article examina els canvis en les pràctiques i estudis de la música popular durant l’últim quart de segle i reflexiona sobre els efectes d’aquests canvis en el discurs de valor. Els canvis que m’interessen són la transformació digital de la comunicació musical, que origina formes noves de crear, consumir i compartir música; les forces demogràfiques que han remodelat tant la geografia com l’ecosistema del mercat musical, i l’aparició de la música electrònica de ball en una nova economia de la música «en viu». Què significa, des d’un enfocament sociològic de l’estètica, que la gent ja no es veja obligada a escoltar música que no li agrada? Que els algorismes hagen minat un sistema d’autoritat musical (ràdio musical i premsa musical) que fa un temps es donava per descomptat? Que ballar siga una manera tan important d’escoltar? Què és un «músic» en l’era digital? A l’hora d’abordar aquestes qüestions, també reconec que, de la mateixa manera que les possibilitats històriques i discursives configuren els qui creen i escolten música popular, aquestes possibilitats també configuren els qui l’estudien. Tenim la llibertat d’estudiar el que ens agrada i de la manera que ens agrada, però només en les circumstàncies en les quals ens trobem. Com han canviat aquestes circumstàncies des de 1996?