El paradís perdut: el populisme explicat com a resposta a la naturalesa fragmentària del temps, l'espai i la rapidesa de l'avanç tecnològic

Resum

Les societats i les tecnologies contemporànies estan evolucionant a un ritme cada vegada més ràpid. Els avanços en el camp de la realitat augmentada (RA) i en la informàtica en general han conduït a jocs que ens permeten submergir-nos en mons plens de zombis, robots o pokémons. La globalització està fent que el món estiga cada vegada més interconnectat. Al mateix temps, el desenvolupament de diverses plataformes de xarxes socials està canviant la forma en què les persones s'impliquen diàriament en la política i la cultura. Es pot dir que el temps i l'espai mai han sigut més líquids, fragmentaris i comprimits.
Davant d'aquest conjunt d’evolucions, les idees postmodernes sobre la fragmentació del temps i l'espai, la ruptura de les narratives d'identitat personal i nacional, així com el concepte d'utopia, poden proporcionar eines teòriques sobre la reacció de diversos agents davant del ritme ràpid del canvi tecnològic (com la tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC) i la digitalització),
i les posteriors alteracions en la percepció humana del temps i l'espai.
Aquest document reconstrueix els principis clau del pensament postmodern sobre els fenòmens culturals i mostra com l'experiència canviant del temps i l'espai (induïda per la globalització i els avanços tecnològics) influeix en els èxits recents dels partits populistes a Europa i altres llocs. A més, el document situa la narrativa dels populistes i el dol nostàlgic per un passat ideal en un continuum més llarg de pensament utòpic i distòpic. Això s'interpreta com un intent de construir una visió d'un espai homeostàtic que, una vegada conceptualitzat com a eina retòrica, serveix per a crear llaços entre «persones (bones)».