Edward Said i l’exili: una mirada en contrapunt

Resum

Aquest article analitza el concepte de l’exili en el treball d’Edward Said. La idea principal que té l’autor d’aquest concepte és que, encara que l’exili és inconsistent en el sentit metafòric que Said defensa, és enriquidor per al treball intel·lectual perquè, des d’aquesta perspectiva, proporciona una visió diferent a través de la qual un intel·lectual “exiliat” pot analitzar l’experiència històrica. És a dir, Said creu que fins i tot els autors que no són “exiliats” en sentit estricte i pertanyen completament a les seues societats poden adoptar aquesta mirada. Aquest fet ocorre perquè, entre altres motius, facilita un distanciament que permet, per un costat, que el crític s’òbriga a una visió global que traspasse les fronteres ideològiques i, per un altre costat, que es puguen estudiar els altres i les seues cultures en els seus contextos humanístics respectius. Aquest assaig analitza de forma crítica la interessant, encara que contradictòria, visió de l’exili que Said proposa com a eina dels estudis culturals. En síntesi, aquest article pretén donar a conèixer la gran importància de l’aproximació d’Edward al tema de l’exili. De fet, la seua obra està influenciada principalment per autors que han sigut exiliats per “excel·lència”, els quals, d’una manera o altra, determinaren el tipus de crítica que va dur a terme al llarg de la vida