Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-138-1.8

Resum

En la modernitat tardana està reconfigurant-se la manera de transmetre i comunicar la crisi climàtica. El concepte de risc, entés com una contingència, hi té una rellevància central per a entendre-la. No n’hi ha prou amb definir el risc científicament, també cal definir-lo socialment (el que és assumible o el que no); això genera un escenari d’incertesa en què els subjectes es veuen obligats a prendre decisions. En aquest context, les xarxes socials adquireixen una preeminència important a l’hora de comunicar i transmetre aquesta incertesa a través de les pàgines web, Internet, xats… Es configura un nou espai relacional: missatges breus, ús intensiu d’imatges emocionals, desancoratge (ruptura de l’espaitemps). D’altra banda, aquesta contingència, marca una relació nova entre ciència i política. La necessitat de reduir la incertesa social redefineix les relacions entre tots dos àmbits: la política necessita la ciència per a justificar-ne les decisions i la ciència cada vegada es veu més involucrada en les decisions polítiques. En un moment en què els processos d’individualització caracteritzen les societats avançades, cal reconstruir els vincles socials per a respondre a la crisi ecològica. Aquesta reconstrucció passa per generar nous llaços a partir de la identitat entre iguals, no des de l’acció col·lectiva. Aquesta nova situació ha donat origen a un nou comunitarisme. La tesi que es defensa ací és que assistim a un escenari en què s’està redissenyant l’espai relacional a l’hora de transmetre i comunicar la crisi climàtica, un fet que afecta la manera de construir els vincles socials en la modernitat tardana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

José Enrique Antolín Iria, Universitat del País Basc

Doctor en Sociologia per la Universitat del País Vasc (1995). Professor titular del Departament de Sociologia i Treball Social de la Facultat Ciències Socials i de la Comunicació (UPV/EHU). Les seues línies d’investigació més rellevants són: segregació residencial, moviments ambientalistes i ecologistes i urbanisme. Membre de l’equip d’investigació consolidat, Civersity, finançat per la UPV/EHU (GIU20/47). 

Referències

Alier, J. M. (2020). Una experiencia de cartografía colaborativa. El atlas de justicia ambiental. Nueva Sociedad, 286. Recuperat el 13 de febrer de 2023 de: https://nuso.org/articulo/una-experiencia-de-cartografi-colaborativa/

Alfie, C. (2017). Riesgo ambiental: La aportación de Ulrich Beck. Acta de Sociología 73, maig-agost, 171-194. Recuperat el 17 de gener de 2023 de: http: //doi.org/ 10.1016/j.acso.2017.08.006

Amondarain, A., Barranquero, A., i Arrilucea, A. (2022). La construcción mediática de los movimientos juveniles frente al cambio climático. Fridays for Future y Extinction Rebellion en la prensa de referencia en España. Estudio sobre el mensaje periodístico, 497-509. Recuperat el 15 de gener de 2023 de: https://dx.doi.org/10.5209/esmp.80710

Baudrillard, J. (2009). Sociedad de consumo. Sus mitos y estructuras. Madrid: Siglo XXI.

Bauman, Z. (2003). La modernidad liquida. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidos.

Beck, U. (1998). La democracia y sus enemigos. Barcelona: Paidós-Studio.

Beck, U. (2000). Retorno a la teoría de la «Sociedad del riesgo». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 30, 9-20.

Behall, R. N. (1989). Hábitos del corazón. Madrid: Alianza Editorial.

Beltrán, M. (1999). Sobre la confianza en una ciencia secularizada. En R. Ramos i F. García (coords.), Globalización, riesgo, reflexividad. Tres temas de la teoría social contemporánea, 293-310. Madrid: CIS (Centro Investigaciones Científicas).

Bericat, E. (2012): Emociones. Sociopedia.isa, 1-13. Recuperat el 9 de juny de 2022 de: https://doi.org/10.1177/205684601361

Bunge, M. (1972). La ciencia, su método y su filosofía. Buenos Aires: Siglo XXI.

Bunge, M. (2000). La relación entre la sociología y la filosofía. Buenos Aires: Edad Ensayo.

Callejo, J. (2021). El discurso ausente: el caso del cambio climático. Papers, 106(2), 279-301. Recuperat el 23 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.5565/rev/ papers.2802

Camps, V. (2011). El gobierno de las emociones. Barcelona: Herder.

Castells, M. (2016). De la crisis económica a la crisis política. Barcelona: La Vanguardia Ediciones.

Cohen, G. A. (2001). Si eres igualitario, ¿cómo eres tan rico? Barcelona: Paidós.

Emirbayer, M., i Goldberg, C. A. (2005). Pragmatism, Bourdieu, and Collective Emotions in Contentious Politics. Theory and Society, 34, 469-518.

Funtowicz, O. S., i Ravetz, J. R. (2000). La ciencia posnormal. Barcelona: Icaria.

Galindo J. (2015). El concepto de riesgo en las teorías de Ulrich Beck y Niklas Luhmann. Acta Sociológica, 67, 141-164. UNAM (Universidad Autónoma de México). Recuperat el 27 de desembre de 2023 de: https://doi.org/10.1016/j.acso.2015.04.006

García, E. (2021). Ecología e igualdad. València: Tirant Humanidades.

García, E. (2004). Medio ambiente y sociedad. La civilización industrial y los límites del planeta. Madrid: Alianza Editorial.

García, E. (2008). ¿Por qué andamos siempre a la greña con la naturaleza si nos pasamos la vida jurándole amor eterno? En J. Riechmann (coord.), ¿En qué estamos fallando? Cambio social para ecologizar el mundo. Barcelona: Icaria

Giddens, A. (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza.

Giddens, A. (2010). La política del cambio climático. Madrid: Alianza.

Ignazi, I. (2021). Partidos y democracia. El desigual camino a la legitimación de los partidos. Madrid: Alianza Editorial.

Illouz, E. (2007). Intimidades congeladas. Las emociones en el capitalismo. Buenos Aires: Katz Editores.

IPPC (2021). Sexto Informe sobre el Cambio Climático. Nacions Unides.

Isbet, R. (1975). Introducción a la sociología. El vínculo social. Barcelona: Vicens Universidad.

Jasanoff, S. (2010). A new climate for society. Theory, Culture & Society, 27 (2-3). Recuperat el 23 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.1177/0263276409361497

Jasper, J. M. (2003). Las emociones y los movimientos sociales: veinte años de teoría y de investigación. Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpo, Emociones y Sociedad, 10(4), 46-66.

Joffe, H. (2003). Risk: From perception to social representation. British Jorunal of Social Psychology 42, 55-73.

Lawler, E. J. (1999). Bringing emotions into social Exchange theory. Annual Review of Sociology, 25, 217-244.

Lipovetsky, G. (2006). La era del vacío. Barcelona: Anagrama.

Lorenzoni, I., i Pidgeon, N. F. (2006). Public Views on Climate Change: European and USA Perspectives. Climatic Change, 77(1-2), 73-95.

Luhmann, N. (1992). Sociología del riesgo. Guadalajara: UIA, UDEG.

Norgaard, K. (2011). Living in Denial. Climate Change, Emotions, and Everyday Life. Cambridge: MIT Press.

O’Neill, S. J., Boykoff, M., Niemeyer, S., i Day, S. A. (2013). On the use of imagery for climate change engagement. Global Environmental Change, 23(2), 413-421. Recuperat el 20 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2012.11.006

Ramos, R. (2021). El futuro climático y el IPCC: una aproximación sociológica. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 176, 102-117.

Ramos, R., i Callejo, J. (2022). La preocupación social por el cambio climático en España: una aproximación cualitativa. Política y Sociedad, 59(3), 74131. Recuperat el 28 de desembre de 2022 de: https://dx.doi.org/10.5209/poso.74131

Reichmann, J. (1994). Límites, inconsistencias y bloqueos: notas sobre algunas dimensiones psíquicas de la crisis ecológica. Revista Mientras Tanto, 56, 37-64.

Rendueles, C. (2013). Sociofobia. Madrid: Capitán Swing.

Rheingold, H. R. (2004). Multitudes inteligentes: la próxima revolución industrial. Barcelona: Gedisa.

Robles, J. M. (2017). ¿Por qué la brecha digital es un problema social? Revista Panorama Social, 25, 9-16.

Rodríguez, R., i Ureña, D. (2011). Diez razones para el uso de Twitter como herramienta para la comunicación política y electoral. Comunicación y Pluralismo, 10, 89-116. Recuperat el 20 de gener de 2023 de: https://doi.org/10.36576/summa.30573 Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials DEBATS · Volum 138/1 · 2024 — 129

San Cornelio, G., Ardèvol, E., i Martorell, S. (2020). El estilo de vida como narrativa: análisis de las conexiones entre activismo y consumo en influencers medioambientales en Instagram [conferència]. XII Congreso Internacional Latina de Comunicación Social, Madrid, Espanya.

Searle, J. (1997). La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Paidós.

Sloman, S., i Fernbach, P. (2017). Knowledge Illusion. Nova York: Penguin Books.

Sontag, S. (2014). Sobre la fotografía. Madrid: Bolsillo.

Vallespín, F. (2021). La sociedad de la intolerancia. Barcelona: Galaxia de Guntenberg.

Vallespín, F. (2015). Políticas y nuevas redes. Revista Telos, 100. Recuperat el 22 de juny de 2022 de: https://telos. fundaciontelefonica.com/archivo/numero100/politica-y-nuevas-redes/

Worldwatch Institute (2004). State of the World, The consumer society. Nova York: W. Norton & Company.

Publicades

2024-05-30 — Actualitzat el 2025-03-21

Com citar

Antolín Iria, J. E. (2025) “Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 138(1). doi: 10.28939/iam.debats-138-1.8.