El metal a l’Argentina: disputes espaciotemporals d’una escena musical
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-138-1.5Paraules clau:
metal; Argentina; escena musical; retromania; federalisme; masculinitatResum
El metal és un gènere musical que ha generat les seues pròpies escenes en aquells països per on ha
circulat. A Llatinoamèrica es pot veure una forta interacció d’aquestes amb la cultura local.
Aquest treball aborda l’escena argentina, que es conforma de manera heterogènia a través de les
relacions socials dels seus integrants i de les disputes que són el resultat d’aquestes interac-
cions. Per a això, s’hi analitzen les tensions que es produeixen de manera espacial i temporal,
tenint-hi en compte que l’escena s’organitza entorn d’un paradigma d’autenticitat que, a més
d’exaltar la cultura marginal, underground i autogestionada, valora de manera positiva el passat
(la «retromania»), el federalisme i la masculinitat heteronormativa. D’aquesta manera, malgrat les
particularitats del context sociopolític argentí i que el metal es presenta com un gènere musical
blanc, occidental i característic de la globalització, s’hi veu una tendència forta a construir
l’escena mitjançant valors propis del tradicionalisme i l’heteropatriarcat. Sota aquests paràmetres
es reconeixen i consagren determinades produccions, mitjans de comunicació, artistes i aficionats.
Aquesta proposta es basa en el cas particular de la ciutat capital (Ciutat Autònoma de Buenos
Aires) i la província de Buenos Aires entre els anys 2011 i 2017, llocs que permeten abordar la
noció de «doble perifèria» i funcionen com a exemple de l’escena
argentina a major escala.
Descàrregues
Referències
Arenillas Meléndez, S. (2021). Negociaciones de la masculinidad en el heavy español de los ochenta. Feminismo/s 38, 261-279. https://doi.org/10.14198/fem.2021.38.10
Auslander, P. (1999). Tryin’ to make it real: live performance, simulation, and the discourse of authenticity in rock cultura. Liveness: performance in a mediatized culture, 73-127.
Bourdieu, P. (2005). Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario. Barcelona: Editorial Anagrama, 1995.
Bennett, A., y Peterson, R. A. (2004). Music scenes. Local, translocal and virtual. Nashville: Vanderbilt Univresity Press.
Bennett, A., y Hodkinson, P. (eds.) (2012). Ageing and Youth Cultures: Music, Style and Identity. Londres: Bloomsbury Publishing.
Bennett, A., y Rogers, I. (2016). Popular Music Scenes and Cultural Memory. Londres: Palgrave Macmillan.
Calvo, M. B. (2019). La escena bonaerense de la música metal: estudio en torno a Hermética como centro de sentidos y disputas (tesis doctoral). La Plata: Facultad de Periodismo y Comunicación Social, Universidad Nacional de La Plata.
Calvo, M. B. (2020). Masculinidades y feminidades en la música metal. Con X, (6), e035. https://doi.org/10.24215/24690333e035
Cancino, H. (2003). Modernidad y tradición en el pensamiento latinoamericano en los siglos xix y xx. Sociedad y Discurso, 3. https://doi.org/10.5278/ojs.v0i3.764
Castillo Bernal, S. (2016). «Posers» y «Trues». Jóvenes, autenticidad y poder en la escena metalera mexicana. Cuicuilco Revista de Ciencias Antropológicas 23(67), 99-126. Recuperado el 4 de abril de 2022 de https://www.redalyc.org/journal/351/35149890006/html/
Clifford-Napoleone, A. R. (2015). Queerness in Heavy Metal Music: Metal Bent. Londres: Routledge.
Frith, S., y McRobbie, A. (1978). Rock and Sexuality. Screen Education, 29, 3-19.
Galicia Poblet, F. (2015). El Heavy Metal en España, 1978-1985: fases de formación, cristalización y crecimiento. Tesis doctoral. Departamento de Musicología. Faculta de Historia y Geografía. Universidad Complutense de Madrid.
Hill, R. L. (2013). Representations and Experiences of Women Hard Rock and Metal Fans in the Imaginary Community. Tesis doctoral. Estudios de las mujeres. Universidad de York.
Janotti Jr., J. (2004). Heavy Metal com Dendê. Rock pesado e mídia em tempos de globalização. Rio de Janeiro: E-Papers.
Kahn-Harris, K. (2007). Extreme Metal. Music and Culture on the Edge. Oxford: Berg.
Keightley, K. (2006). Reconsiderar al rock. En S. Frith, W. Straw y J. Street (eds.), La otra historia del rock, 155-194. Barcelona: Ediciones Robinbook.
Lotman, I. (1996). La semiosfera I. Semiótica de la cultura y el texto. Madrid: Ediciones Cátedra.
Lull, J. (1985). On the communicative properties of music. Communication Research. Sage Journals, 12(3), 363-372. https://doi.org/10.1177/009365085012003008
Manzano, V. (2011). Tiempos de contestación: cultura del rock, masculinidad y política, 1966-1975. En S. Elizalde (coord.) (2011), Jóvenes en cuestión: configuraciones de género y sexualidad en la cultura, 23-57. Buenos Aires: Biblos,
Martínez García, S. (2003). Decibelios y testosterona: una aproximación a las imágenes de género del rock y el heavy. Dossiers Feministes. No me arrepiento de nada: mujeres y música, 7, 101-118. Recuperado el 4 de abril de 2022 de https://raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/102472
Ochoa, A. M. (2002). El desplazamiento de los discursos de autenticidad: Una mirada desde la música. Trans. Revista Transcultural de Música, 6, junio 2002. Recuperado el 27 de diciembre de 2021 de https://www.redalyc.org/articulo. oa?id=82200608
Pasolini, R. (2013). La historia intelectual desde su dimensión regional: algunas reflexiones. Prismas. Revista de historia intelectual, 17, 187-192. Recuperado el 4 de abril de 2022 de https://www.redalyc.org/pdf/3870/387036832007.pdf
Pujol, S. A. (2013). Rock y Dictadura, 3a. ed. Buenos Aires: Booket, 2005.
Regev, M. (2013). Pop-rock music. Gran Bretaña: Polity Press.
Reynolds, S. (2012). Retromanía: la adicción del pop a su propio pasado. Buenos Aires: Caja Negra.
Salerno, D. (2008). La autenticidad al palo: los modos de construcción de las alteridades rockeras. Oficios Terrestres, 23, 128-138. Recuperado el 4 de abril de 2022 http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/45103
Sánchez Mondaca, M. (2007). Thrash metal: del sonido al contenido. Origen y gestación de una contracultura. Tesis de grado. Departamento de Sociología. Facultad de Ciencias Sociales. Universidad de Chile.
Val Ripolles, F. del (2014). Rockeros insurgentes, modernos complacientes: juventud, rock y política en España (1975-1985). Tesis doctoral. Facultad de Ciencias Políticas y Sociología. Departamento de Sociología I. Universidad Complutense de Madrid.
Varas-Díaz, N., Nevárez Araújo, D., y Rivera-Segarra, E. (eds.) (2020). Heavy Metal Music in Latin America. Perspectives from the distorted South. Maryland: Lexington Books.
Wallach, J., y Levine, A. (2013). I want you to support local metal. A theory of metal scene formation. En T. Hjelm, K. Kahn-Harris y M. LeVine (eds.), Heavy metal. Controversies and countercultures, 117-135. Reino Unido: Equinox Publishing Ltd.
Walser R. (2014). Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music. Estados Unidos: Wesleyan University Press, 1993.
Weinstein, D. (2000). Heavy metal. The Music and Its Culture, edición revisada. Estados Unidos: Da Capo Press, 1991.
Weinstein, D. (2009). The empowering masculinity in British heavy metal. En G. Bayer (ed.), Heavy metal music in Britain, 17-31). Ashgate.
Weinstein, D. (2011). The globalization of metal. En J. Wallach et al. (eds.), Metal rules the globe. Heavy metal music around the world, 34-59. Estados Unidos: Duke University Press.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2025-03-20 (5)
- 2024-06-06 (4)
- 2024-06-04 (3)
- 2024-06-04 (2)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.