From Cultural Facilities to The Cultural City Model. Key lessons from Valencia’s Faller Art City [CAF] project

Autors/ores

Resum

This paper reviews the idea of cultural facilities with a view to broadening our grasp of the role culture plays in today’s cities. In developing our argument, we first give a brief overview of the management and governance of major cities in Spain since the restoration of democracy, stressing
the role played by cultural facilities. We then reflect on cultural facilities, situating them within the framework of the Cultural Democratisation Model — a public policy paradigm whose major limitations and shortcomings need to be addressed. Our proposed alternative is ‘The Cultural City’ framework, which provides conceptual tools for reorienting and reconnecting cultural and urban policies. This framework recognises the city as an artefact with three basic functions: Repository, Interface, and Stage, and puts citizens’ cultural rights and needs first. The paper takes the case of the Strategic Plan for the Fallas Art City [CAF] to exemplify the scope offered by The Cultural City model. The case studied reveals a cultural strategy for fostering urban transformation, and a productive environment based on The Arts, creativity, and innovation. To this end, the project stresses cultural access, a collaborative locus of experience, encounter, and collaboration. The final goal of this approach to greatly broaden citizens’ cultural rights.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Barbieri, N. (2014). Cultura, políticas públicas y bienes comunes: Hacia unas políticas de lo cultural. Ágora, I (1), 101–119.

Belfiore, E., & Bennett, O. (2008). The social impact of the arts: An intellectual history. Palgrave Macmillan.

Bianchini, F. (1993). Remaking European cities: the role of cultural policies. In F. Bianchini & M. Parkinson (Eds.),

Cultural policy and urban regeneration: The West European experience. Manchester University Press.

Boix, Rausell, P., & Abeledo, R. (2016). The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity. European

Planning Studies, 1–19. https://doi.org/10.1080/09654313.2016.1257570

Borja, J. (2000). Ciudadanía y espacio público. Abya-Yala, 9–34.

Borja, J. (2003). La ciudad conquistada. Alianza Editorial.

Borja, J. (2012). La ecuación virtuosa e imposible o las trampas del lenguaje. Carajillo de La

Ciudad, 12.

Bouzada, X. (2001). Los espacios del consumo cultural colectivo. Reis: Revista Española de

Investigaciones Sociológicas, 91,

–70.

Buhigas, M. (2014). Torna la indústria: Estan preparades les ciutats?

Cucó i Giner, J. (Ed.). (2013). La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global.

Anthropos.

Curran, W. (2010). In defense of old industrial spaces: Manufacturing, creativity and innovation in

Williamsburg, Brooklyn. International Journal of Urban and Regional Research, 34(4), 871–885.

https://doi.org/10.1111/j.1468- 2427.2010.00915.x

Delgado, M. (2016). Sobre la arquitecturización del espacio público. El Cor de les Aparences.

Esmaeilpoorarabi, N., Yigitcanlar, T., & Guaralda, M. (2018). Place quality in innovation clusters:

An empirical analysis of global best practices from Singapore, Helsinki, New York and Sydney.

Cities, 74, 156–168.

Evans, G. (2001). Cultural Planning... An urban renaissance? Routledge.

Ferilli, G., Sacco, P. L., Tavano Blessi, G., & Forbici, S. (2017). Power to the people: When

culture works as a social catalyst in urban regeneration processes (and when it does not). European

Planning Studies, 25(2), 241–258. https:// doi.org/10.1080/09654313.2016.1259397

Florida, R. (2002). The rise of the creative class. Hachette UK.

Florida, R., Adler, P., & Mellander, C. (2017). The city as innovation machine. Regional Studies,

(1), 86–96. https:// doi.org/10.1080/00343404.2016.1255324

Gaja, F. (2015). Urbanismo concesional: Modernización, privatización y cambio de hegemonía en la

acción urbana.

Ciudades, 18(18), 103. https://doi.org/10.24197/ciudades.18.2015.103-126

Giner, J. C. (2013). Poniendo Valencia en el mapa global. Políticas, desarrollos urbanos y

narrativas sobre la ciudad.

In Metamorfosis urbanas: ciudades españolas en la dinámica global / (pp. 157–180). Icaria.

Glaeser, E. (2011). El triunfo de las ciudades: Cómo nuestra gran creación nos hace más ricos, más

listos, más sostenibles, más sanos y más felices.

Grodach, C., O’Connor, J., & Gibson, C. (2017). Manufacturing and cultural production: Towards a

progressive policy agenda for the cultural economy. City, Culture and Society, 10 (April), 17–25.

https://doi.org/10.1016/j.ccs.2017.04.003 Harvey, D. (1989). From managerialism to

entrepreneurialism: The transformation in urban governance in late

capitalism. Geografiska Annaler. Series B, Human Geography, 71(1), 3–17.

Hernández, G.-M., & Rius-Ulldemolins, J. (2016). La política cultural en las grandes ciudades: Giro

emprendedor, globalización y espectacularización en la modernidad avanzada. In J. A.

Rius-Ulldemolins, Joaquim; Rubio Arostegui (Ed.), Treinta años de políticas culturales en España:

participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales (pp. 45–87). Publicacions de

la Universitat de València.

Hutter, M. (1997). From public to private rights in the art sector. Boekmancahier, 9(32), 170–176.

Iglesias, M., Martí-Costa, M., Subirats, J., & Tomàs, M. (2011). Políticas urbanas en España:

Grandes ciudades, actores y gobiernos locales. In Políticas Urbanas en España. Grandes ciudades,

actores y gobiernos locales. Icaria.

Inglehart, R., & Welzel, C. (2005). Modernization, Cultural Change, and Democracy The Human

Development Sequence. In Cambridge University Press.

Jacobs, J. (1961). The death and life of great American cities. Vintage Books.

Jacobs, J. (1986). Las ciudades y la riqueza de las naciones: principios de la vida económica (Vol.

. Ariel. Landry, C. (2000). The creative city: A tool-kit for urban innovators. Earthscan.

Marrades, R., Collin, P., Catanzaro, M., & Mussi, E. (2021). Planning from failure: Transforming a

waterfront through experimentation in a placemaking living lab. Urban Planning, 6(1), 221–234.

https://doi.org/10.17645/up.v6i1.3586 Martínez Illa, S. (2015). La pertinència de la planificació

cultural com a mètode preventiu de la proliferació d’elefants

blancs: El cas del PECCat 2010-20. Arxius de Sociologia, 33, 71–86.

Martínez, R. (2016). Cultura viva o todo lo que pasa a pesar de las políticas culturales. Jornadas

Cultura Viva.

Menger, P.-M. (2010). Cultural policies in Europe: From a state to a city-centered perspective on

cultural generativity (No. 10–28;

GRIPS Discussion Paper).

Négrier, E. (2003). Las políticas culturales en Francia y España. Una aproximación nacional y local

comparada (No. 226; WP ).

Oldenburg, R. (2006). The character of third places. In S. Tiesdell & M. Carmona (Eds.), Urban

Design Reader (p. 384).

Routledge.

Pascual, J. (2012). Tots som Hamlet. Interacció. Sostenibilitat i Cultura.

Pascual, J. M. (2001). De la planificación a la gestión estratégica de las ciudades. Elements de

Debat Territorial, 13.

Peterson, C., Park, N., & Seligman, M. E. P. (2005). Orientations to happiness and life

satisfaction: The full life versus the empty life. Journal of Happiness Studies, 6(1), 25–41.

https://doi.org/10.1007/s10902-004-1278-z

Pratt, A. C. (2014). Cities: The cultural dimension. Global City Challenges.

https://doi.org/10.1057/9781137286871.0012 Precedo, A., & Míguez, A. (2014). Una radiografía de las

ciudades españolas: Una evaluación del modelo postindustrial. In R. C. Lois & Á. Miramontes (Eds.),

Reflexiones sobre las ciudades y el sistema urbano en tiempos de crisis (pp. 15–69).

Universidad de Santiago de Compostela.

Ramos-Murphy, T. (2021). Análisis de la función de los espacios culturales en la redefinición de

las políticas culturales de las ciudades: Un estudio de los casos de las áreas metropolitanas de

Las Palmas de Gran Canaria y Santa Cruz de Tenerife- San Cristóbal de la Laguna. Universitat de

València.

Rausell-Köster, P. (2010). Valencia desde la huerta al ocio. In J. Sorribes (Ed.), Valencia,

-2007. De la riada a la Copa del América. Publicacions de la Universitat de València.

Rausell-Köster, P. (2013). Ciudad, cultura e innovación. In J. Sorribes (Ed.), La Ciudad. Economía,

Espacio, Sociedad y Medio Ambiente. Tirant lo Blanch.

Rausell-Köster, P., Abeledo, R., Carrasco, S., & Martinez-Tormo, J. (2007). Cultura: Estrategia

para el desarrollo local.

In Pau Rausell Kóster (dir.). http://ceeialcoi.emprenemjunts.es/descargas/1634_descarga.pdf

Rius-Ulldemolins, J., Hernàndez I Martí, G.-M., & Torres, F. (2016). Urban Development and Cultural

Policy “White Elephants”: Barcelona and Valencia. European Planning Studies, 24(1), 61–75.

https://doi.org/10.1080/09654313

.2015.1075965

Rius-Ulldemolins, J., & Rubio-Arostegui, J. A. (2016). Política cultural y grandes equipamientos

culturales en el Estado español: Los retos de gestión y gobernanza en el contexto internacional. In

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e

industrias culturales. Publicacions de la Universitat de València.

Rius-Ulldemolins, J., & Rubio Aróstegui, J. A. (2016). Política cultural y grandes equipamientos

culturales en el Estado español. Los retos de gestión y gobernanza en el contexto internacional. In

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e

industrias culturales. Universitat de Vàlencia.

Rowan, J. (2016). Cultura libre de Estado. Traficantes de Sueños.

Santamarina Campos, B. (2014). La Ciudad suplantada. Percepciones sobre los nuevos imaginarios

(turísticos) de la ciudad de Valencia. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 12(4),

–718. http://www.pasosonline.org/

articulos/723-la-ciudad-suplantada-percepciones-sobre-los-nuevos-imaginarios-turisticos-de-la-ciudad

-de-valencia

Santamarina Campos, B., & Moncusí, A. (2013). D’hortes i barraques a galàxies faraòniques.

Percepcions socials sobre la mutació de la ciutat de València. Papers: Revista de Sociologia,

(2), 365–391. http://www.raco.cat/index.php/ Papers/article/view/263709

Savini, F., & Dembski, S. (2016). Manufacturing the creative city: Symbols and politics of

Amsterdam North. Cities, 55,

–147. https://doi.org/10.1016/j.cities.2016.02.013

Schedler, K., & Proeller, I. (2005). The new public management: A perspective from mainland Europe.

In New Public Management (pp. 175–192). Routledge.

Schuster, J. M. (1998). Neither public nor private: The hybridization of museums. In Journal of

Cultural Economics (Vol. 22). Scott, A. J. (2000). The cultural economy of cities. Sage.

Scott, A. J. (2006). Creative cities: Conceptual issues and policy questions. Journal of Urban

Affairs, 28(1), 1–17. https:// doi.org/10.1111/j.0735-2166.2006.00256.x

Segovia, C. (2019). Cultura en clave urbana: Marco conceptual y orientaciones para la elaboración

de estrategias y proyectos.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC). http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/101466

Segovia, C., Marrades, R., Rausell-Köster, P., & Abeledo, R. (2015). Espacios para la innovación,

la creatividad y la cultura.

PUV.

http://www.econcult.eu/es/publicaciones/espacios-para-la-innovacion-la-creatividad-y-la-cultura/

Sen, A. (1999). Development as freedom. Oxford University Press.

Sennett, R. (2014). L’espai públic: Un sistema obert, un procés inacabat. Arcadia.

Descàrregues

Publicades

2023-12-13

Com citar

Ramos Murphy, T., Rausell-Köster, P. and Segovia Collado, C. (2023) “From Cultural Facilities to The Cultural City Model. Key lessons from Valencia’s Faller Art City [CAF] project”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 2023(8). Available at: https://revistadebats.net/article/view/6420 (Accessed: 27 April 2024).

Número

Secció

SPECIAL ISSUE 1