Incorporating an intersectional perspective into local community cultural facilities: identifying priority areas
Resum
The integration of an intersectional perspective in the analysis and response to inequality and discrimination has become frequent in recent years because of the need to develop more complex approaches in these areas. This article aimed to present some initial reflections and approaches to the transfer of this perspective to the practice of local cultural facilities (e.g., community centres). To this end, we provide a definition of the intersectional perspective and its implications and apply it to the practice of local cultural management, including the identification of a range of conceptual and practical challenges. The work concludes by distinguishing a set of priority areas for the mainstreaming of intersectionality as part of the management of local cultural facilities: baseline analysis, training, consultation and participation spaces, programming, mediation, and evaluation and learning processes. Despite the complexity involved in implementing these tasks, we suggest that intersectionality should be understood as a progressive learning process that may take advantage of existing initiatives and knowledge in areas including cultural rights, gender, and diversity management.
Descàrregues
Referències
Alexanian Meacci, A., y Centro Cívico Sagrada Familia. (2019). Recomanacions per a la incorporació de la perspectiva de
gènere en els centres cívics, a partir de l’experiència del Centre Cívic Sagrada Família del Districte de l’Eixample. Barcelona:
Ayuntamiento de Barcelona - Distrito del Ensanche. Recuperado el 25 de febrero de 2022 de https://ajuntament.
barcelona.cat/centrescivics/sites/default/files/guialila2019.pdf
Ayuntamiento de Barcelona. (2021). Fem Cultura: Pla de Drets Culturals de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de
Barcelona. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/
pla drets culturals mesura pautes v19.pdf
Barbieri, N., y Salazar, Y. (2019). L’equitat en les polítiques culturals. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa.
Barcelona: Diputación de Barcelona. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://llibreria.diba.cat/cat/libro/lequitat-
en-les-politiques-culturals-estudi-de-casos-amb-metodologia-de-recerca-participativa- 61960
Budapest Observatory (2003). Socio-cultural Activities and their Institutions in Europe: The rationale of a projected
International research (en línea). Recuperado el 25 de febrero de 2022 de http://budobs.org/other-projects/sociocultural-
institutions.html
Castilla, K. (2020). Datos para la identificación de interseccionalidades en el Estado español: ¿una misión imposible hoy?.
Barcelona: Institut de Drets Humans de Catalunya. Recuperado el 6 de agosto de 2021 de https://www.idhc.org/
ca/recerca/publicacions/discriminacio-intolerancia-i-odi/dades-per-a-la-identificacio-d-interseccionalitats-a-l-estatespanyol-
una-missio-impossible-avui.php
CGLU [Ciudades y Gobiernos Locales Unidos]. (2015). Cultura 21: Accions. Compromisos sobre el paper de la cultura a
les ciutats sostenibles. Barcelona: CGLU. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://agenda21culture.net/sites/
default/files/files/documents/multi/c21 2015web cat.pdf
Christensen-Redzepovic, E. (ed.) (2020). Gender Equality: Gender Balance in the Cultural and Creative Sectors. Brainstorming
Report Reflecting Group Discussions During Voices of Culture Session, Prague, 4-5 September 2019. Voices of Culture.
Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://voicesofculture.eu/2020/02/25/brainstorming-report-gender-balancein-
the-cultural-and-creative-sectors/
Coll-Planas, G., y Solà-Morales, R. (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Igualtats
Connectades: Interseccionalitat a les polítiques públiques locals. Terrassa: Ayuntamiento de Terrassa, Universidad de
Vic y CEPS Proyectos Sociales. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://igualtatsconnect.cat/wp-content/
uploads/2019/06/Publicacion-Igualtats-Connectades.pdf
Coll-Planas, G., Solà-Morales, R., y García-Romeral, G. (2021). Aplicació de la interseccionalitat en les polítiques i serveis
d’igualtat i no discriminació: reflexions crítiques i recomanacions. Barcelona: Institut de Drets Humans de Catalunya.
Recuperado el 6 de agosto de 2021 de https://www.idhc.org/arxius/recerca/Intsersec-cat-1.pdf
Conor, B. (2021). Género & Creatividad: Progresos al borde del precipicio. París: UNESCO. Recuperado el 6 de agosto de
de https://unesdoc.unesco.org/arfc/48223/pf0000375713
Consell d’Europa. (2017). New paradigm Intercultural Cities: Bridging the equality, diversity and inclusion agendas / Nuevo
paradigma Ciudades Interculturales: Conectando las agendes de igualdad, diversidad e inclusión. Estrasburgo: Consejo
de Europa. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://rm.coe.int/new-paradigm-intercultural-cities-bridgingthe-
equahty-diversity-and-/1680969356
De Montfort, J.S. (26 de abril de 2021). Remedios Zafra: “El entramado sobre el que construimos nuestras vidas requiere
de una compleja articulación social que no podemos dar por sentada”. The Objective. Recuperado el 30 de agosto
vidas-requiere-de-una-compleja-articulacion-social
Domènech, M., y Partal, A. (2020). Enquesta de participació i hàbits culturals: Informe i proposta d’enquesta. Barcelona:
Centre d’Estudis i Recursos Culturals. Recuperado el 25 de febrero de 2022 de https://cercles.diba.cat/cgi-bin/
koha/opac-retrieve-file.pl?id=ccad703ab7e6bc933401f494ccb34ed5
Fundació Interarts. (2005). Centres Culturals Polivalents: conceptes i models a Europa. Barcelona: Centre d’Estudis i
Recursos Culturals. Recuperado el 25 de febrero de 2022 de https://www.diba.cat/documents/326398/11033687/
Centres+culturals+polivalents%2C%20conceptes+i+models+a+Europa +2005.pdf/95aa6b2b-f96e-4210-8d80-0ec97200e339
Gall, O. (2014). Interseccionalidad e interdisciplina para entender y combatir el racismo. Inter Disciplina, 2(4), 9-34.
Institut de Cultura de Barcelona. (2020). Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona: Procés d’elaboració i
anàlisi de resultats. Barcelona: ICUB. Recuperado el 25 de febrero de 2022 de https://barcelonadadescultura.bcn.
cat/wp-content/uploads/2020/02/EnqCultura2019 Informe CA.pdf
Jancovich, L. (2017). The participation myth. International Journal of Cultural Policy, 23(1), 107-121. doi:
1080/10286632.2015.1027698
La Diversa. (2018). Escenari de Dones: I Jornada sobre la situació de les dones en el sector cultural. Resumen. Documento PDF.
Martínez i Illa, S. (2010). Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020. Barcelona: Departamento de Cultura y
Medios de Comunicación. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://cultura.gencat.cat/webAcontent/ dgcc/08
Serveis/Publicacions/documents/arxiu/pec 26 01 11.pdf
Miller, A. (2020). Slump in disabled audiences’ confidence presents major problem for the arts sector. Recuperado el 6 de
agosto de 2021 de https://www.indigo-ltd.com/blog/act-2-confidence-of-disabled-audiences
Miralles, E., y Saboya, M. (2000). Aproximaciones a la proximidad: tipologías y trayectorias de los equipamientos en Europa
y en España. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de http://www.laxarxa.cat/altres/noticia/b-aproximaciones-a-laproximidad-
tipo]ogias-y-trayeçtorias-de-loszequjpamientos-en-europa-y-en-espana-b-l·-part
O’Brien, D. (2019). The cultural policy puzzle: Is cultural policy a problem or a solution for social inequality?. IPPR Progressive Review, 26(2), 135-143. https://doi.org/10.1111/newe.12159
OMC (Open Method of Coordination) Working Group of Member States’ Experts. (2021). Towards Gender Equality in
the Cultural and Creative Sectors. Luxemburgo: UE. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://op.europa.eu/es/
publication-detail/-/publication/36e9028b-c73b-11eb-a925-01aa75ed71a1
Ramos Cebrián, S. (2021). Espacios activos y derechos pasivos: Una historia no resuelta en las políticas culturales de proximidad
(tesis doctoral en red). Universidad de Vic-Universidad Central de Cataluña, Cataluña. Recuperado el 25 de febrero
de 2022 de https://www.tdx.cat/handle/10803/672418#page=1
Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat: Desigualtats, llocs i emocions. Manresa: Tigre de Paper.
Stevenson, D. (2019). The cultural non-participant: critical logics and discursive subject identities. Arts and the Market,
(1), 50-64. doi: 10.1108/AAM-01-2019-0002.
Trànsit Projectes. (2020). Pla estratègic dels centres cívics de Vic. Barcelona y Vic: Diputación de Barcelona y
Ayuntamiento de Vic. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de https://www.diba.cat/documents/326398/304055299/
Pla+Centres+Civics+Vic 2020.pdf/40a18d87-1726-1825-491d-cdd96dfcc199?t=1604652770148
UNESCO. (2014). Igualdad de Género. Patrimonio y Creatividad. París: UNESCO. Recuperado el 5 de agosto de 2021 de
http://www.unesco.org/culture/Gender-Equality-and-Culture/flipbook/es/mobile/index.html#p=1
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.