Teories de la conspiració, negacionisme de la COVID-19 i moviments en contra de les mesures per a la contenció de la pandèmia

Autors/ores

Resum

La present investigació té per objectiu comprovar si es pot emmarcar el discurs dels grups contraris a l’acceptació de les mesures preventives contra la COVID-19 dins de les teories de la conspiració i analitzar quins són els seus arguments. L’estudi s’ha dut a terme amb una metodologia quantitativa, utilitzant la tècnica de l’anàlisi de contingut sobre els missatges del grup de Telegram del col·lectiu negacionista Docentes por la Verdad. El marc temporal d’aquestes dades ha sigut de desembre de 2020 (data en la qual es comença a vacunar contra la COVID-19) a maig de 2021 (data en la qual s’acaba la pauta de vacunació de la majoria del professorat). Sobre els dies de les dates assenyalades, en total 182 dies, s’ha fet un mostreig amb el 95 % de nivell de confiança i un error del 5 %, que ha donat com a resultat una mostra de 124 dies. Per a seleccionar els dies es va utilitzar un mostreig sistemàtic amb la funció K=N/n. La precodificació de l’anàlisi es va basar en la caracterització de les teories de la conspiració de Brotherton (2013) i els arguments negacionistes detectats per la Comissió Central de Deontologia de l’Organització Mèdica Col·legial (2020). Els resultats mostren que aquests col·lectius es poden considerar grups conspiracionistes i confirmen els resultats d’altres investigacions respecte als seus arguments, i n’afig alguns de nous.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Alfonso, I., i Fernández, M. (2020). Comportamiento informacional, infodemia y desinformación durante la

pandemia de COVID-19. Anales De La Academia De Ciencias De Cuba, 10(2). http://www.revistaccuba.sld.cu/

index.php/revacc/article/view/882

Andrade, G. (2020). Belief in Conspiracy Theories About covid-19 Amongst Venezuelan Students: A Pilot Study.

Revista Colombiana de Psicología, 30(1). https://doi.org/10.15446/rcp.v30n1.87357

Borrell, F. (2020). COVID-19, una oportunidad para reflexionar sobre la toma de decisiones en la incertidumbre.

Folia Humanística, 2(3), 1-46. http://doi.org/10.30860/0068

Brotherton, R. (2013) Towards a definition of ‘conspiracy theory’. PsyPAG Quarterly, (88), 9-14. http://www.psypag.

co.uk/the-quarterly/quarterly-back-issues/

CCDOMC (2020). Informe sobre las tesis negacionistas a propósito de la pandemia COVID-19 producida por el SARS-CoV-2.

https://www.cgcom.es/coronavirus/comunicados-comision-central-deontologia

Cruz, M., Rodríguez, A., Hortal, J., i Padilla, J. (2019). Reticencia vacunal: análisis del discurso de madres y padres con

rechazo total o parcial a las vacunas. Gaceta Sanitaria, 33(1), 53-59. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2017.07.004

Da Silva, I., i Da Ulysséa, D. (2020). Entre a pandemia e o negacionismo: a comunicação de riscos da Covid-19 pelo

Ministério da Saúde do Brasil. Chasqui, Revista Latinoamericana de Comunicación, (145), 261-280. https://doi.

org/10.16921/chasqui.v1i145.4350

Gallo, A. M. (2019). Teorías de la conspiración: de la paranoia al genocidio. Estudios humanísticos. Filología, (41), 217-

https://doi.org/10.18002/ehf.v0i41.5942

Jolley, D. (2013). The detrimental nature of conspiracy theories. PsyPAG Quarterly, (88), 35-39. http://www.psypag.

co.uk/the- quarterly/quarterly-back-issues/

Kata, A. (2009). A postmodern Pandora’s box: Anti-vaccination misinformation on the Internet. Vaccine, 28, 1709-

https://doi.org/10.1016/j.vaccine.2009.12.022

Lewandowsky, S., Gignac, G., i Oberauer, K. (2013). The Role of Conspiracist Ideation and Worldviews in Predicting

Rejection of Science. PLoS ONE, 8(10), 1-11. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0075637

Lobera, J., Hornsey, M. J., i Díaz, C. (2018). Los factores que influyen en la reticencia a la vacunación en España.

En J. Lobera i C. Torres (Ed.), Percepción social de la ciencia y la tecnología 2018 (p. 13-36). Fundación Española

para la Ciencia y la Tecnología.

MacDonald, N. E. (2015). Vaccine hesitancy: Definition, scope and determinants. Vaccine, 33, 4161-4164. https://

doi.org/10.1016/j.vaccine.2015.04.036

Mancosu, M., Vassallo, S., i Vezzoni, C. (2017). Believing in Conspiracy Theories: Evidence from an Exploratory

Analysis of Italian Survey. Data, South European Society and Politics, 22(3), 327-334. https://doi.org/10.1080/1

2017.1359894

Pérez Hernáiz, H. A. (2011). La sociedad iluminada: las teorías de la conspiración como respuesta secularizada al

problema del mal en el mundo. Intersticios: Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 5(1), 115-122. https://

dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3803329

Rodríguez, I., Gualda, E., Morales, E., i Palacios, M. S. (2021). Is the Use of Digital Social Networks Associated with

Conspiracy Theories? Evidence from Spain’s Andalusian Society. Revista Española de Investigaciones Sociológicas,

(173), 101-120. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.173.101

Romer, D., i Jamieson, K. H. (2020). Conspiracy theories as barriers to controlling the spread of COVID-19 in the

U.S. Social Science & Medicine, 263, 1-8. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2020.113356

Salmerón, J. A. (2017). Oposición a las vacunas en Chile. Análisis de un caso reciente. Revista Chilena de Derecho, 44(2),

-573. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34372017000200563

Santillán, A., i Rosell, I. (2019). Discurso antivacunas en las redes sociales: análisis de los argumentos más frecuentes.

Tiempos de Enfermería y Salud, 1(5), 50-53. https://tiemposdeenfermeriaysalud.es/journal/article/view/15

Sunstein, C., i Vermeule, A. (2009). Conspiracy Theories: Causes and Cures. The Journal of Political Philosophy, 17(2), 202-

http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:10880581

Wood, M., Douglas, K., i Sutton, R. (2012). Dead and Alive: Beliefs in Contradictory Conspiracy Theories. Social

Psychological and Personality Science, 3(6), 767-773. https://doi.org/10.1177%2F1948550611434786

Wood, M. (2013). Has the internet been good for conspiracy theorising? PsyPAG Quarterly, (88), 31-34. http://www.

psypag.co.uk/the-quarterly/quarterly-back-issues/

WHO (2019). Ten threats to global health in 2019 (en línia). https://www.who.int/emergencies/ten-threats-to-globalhealth-

in-2019.

Publicades

2022-05-24

Com citar

Soler Roca, C. (2022) “Teories de la conspiració, negacionisme de la COVID-19 i moviments en contra de les mesures per a la contenció de la pandèmia”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(1), pp. 118–131. Available at: https://revistadebats.net/article/view/4525 (Accessed: 9 August 2022).

Número

Secció

PUNTS DE VISTA