Teories de la conspiració, negacionisme de la COVID-19 i moviments en contra de les mesures per a la contenció de la pandèmia
Resum
La present investigació té per objectiu comprovar si es pot emmarcar el discurs dels grups contraris a l’acceptació de les mesures preventives contra la COVID-19 dins de les teories de la conspiració i analitzar quins són els seus arguments. L’estudi s’ha dut a terme amb una metodologia quantitativa, utilitzant la tècnica de l’anàlisi de contingut sobre els missatges del grup de Telegram del col·lectiu negacionista Docentes por la Verdad. El marc temporal d’aquestes dades ha sigut de desembre de 2020 (data en la qual es comença a vacunar contra la COVID-19) a maig de 2021 (data en la qual s’acaba la pauta de vacunació de la majoria del professorat). Sobre els dies de les dates assenyalades, en total 182 dies, s’ha fet un mostreig amb el 95 % de nivell de confiança i un error del 5 %, que ha donat com a resultat una mostra de 124 dies. Per a seleccionar els dies es va utilitzar un mostreig sistemàtic amb la funció K=N/n. La precodificació de l’anàlisi es va basar en la caracterització de les teories de la conspiració de Brotherton (2013) i els arguments negacionistes detectats per la Comissió Central de Deontologia de l’Organització Mèdica Col·legial (2020). Els resultats mostren que aquests col·lectius es poden considerar grups conspiracionistes i confirmen els resultats d’altres investigacions respecte als seus arguments, i n’afig alguns de nous.
Descàrregues
Referències
Alfonso, I., i Fernández, M. (2020). Comportamiento informacional, infodemia y desinformación durante la
pandemia de COVID-19. Anales De La Academia De Ciencias De Cuba, 10(2). http://www.revistaccuba.sld.cu/
index.php/revacc/article/view/882
Andrade, G. (2020). Belief in Conspiracy Theories About covid-19 Amongst Venezuelan Students: A Pilot Study.
Revista Colombiana de Psicología, 30(1). https://doi.org/10.15446/rcp.v30n1.87357
Borrell, F. (2020). COVID-19, una oportunidad para reflexionar sobre la toma de decisiones en la incertidumbre.
Folia Humanística, 2(3), 1-46. http://doi.org/10.30860/0068
Brotherton, R. (2013) Towards a definition of ‘conspiracy theory’. PsyPAG Quarterly, (88), 9-14. http://www.psypag.
co.uk/the-quarterly/quarterly-back-issues/
CCDOMC (2020). Informe sobre las tesis negacionistas a propósito de la pandemia COVID-19 producida por el SARS-CoV-2.
https://www.cgcom.es/coronavirus/comunicados-comision-central-deontologia
Cruz, M., Rodríguez, A., Hortal, J., i Padilla, J. (2019). Reticencia vacunal: análisis del discurso de madres y padres con
rechazo total o parcial a las vacunas. Gaceta Sanitaria, 33(1), 53-59. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2017.07.004
Da Silva, I., i Da Ulysséa, D. (2020). Entre a pandemia e o negacionismo: a comunicação de riscos da Covid-19 pelo
Ministério da Saúde do Brasil. Chasqui, Revista Latinoamericana de Comunicación, (145), 261-280. https://doi.
org/10.16921/chasqui.v1i145.4350
Gallo, A. M. (2019). Teorías de la conspiración: de la paranoia al genocidio. Estudios humanísticos. Filología, (41), 217-
https://doi.org/10.18002/ehf.v0i41.5942
Jolley, D. (2013). The detrimental nature of conspiracy theories. PsyPAG Quarterly, (88), 35-39. http://www.psypag.
co.uk/the- quarterly/quarterly-back-issues/
Kata, A. (2009). A postmodern Pandora’s box: Anti-vaccination misinformation on the Internet. Vaccine, 28, 1709-
https://doi.org/10.1016/j.vaccine.2009.12.022
Lewandowsky, S., Gignac, G., i Oberauer, K. (2013). The Role of Conspiracist Ideation and Worldviews in Predicting
Rejection of Science. PLoS ONE, 8(10), 1-11. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0075637
Lobera, J., Hornsey, M. J., i Díaz, C. (2018). Los factores que influyen en la reticencia a la vacunación en España.
En J. Lobera i C. Torres (Ed.), Percepción social de la ciencia y la tecnología 2018 (p. 13-36). Fundación Española
para la Ciencia y la Tecnología.
MacDonald, N. E. (2015). Vaccine hesitancy: Definition, scope and determinants. Vaccine, 33, 4161-4164. https://
doi.org/10.1016/j.vaccine.2015.04.036
Mancosu, M., Vassallo, S., i Vezzoni, C. (2017). Believing in Conspiracy Theories: Evidence from an Exploratory
Analysis of Italian Survey. Data, South European Society and Politics, 22(3), 327-334. https://doi.org/10.1080/1
2017.1359894
Pérez Hernáiz, H. A. (2011). La sociedad iluminada: las teorías de la conspiración como respuesta secularizada al
problema del mal en el mundo. Intersticios: Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 5(1), 115-122. https://
dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3803329
Rodríguez, I., Gualda, E., Morales, E., i Palacios, M. S. (2021). Is the Use of Digital Social Networks Associated with
Conspiracy Theories? Evidence from Spain’s Andalusian Society. Revista Española de Investigaciones Sociológicas,
(173), 101-120. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.173.101
Romer, D., i Jamieson, K. H. (2020). Conspiracy theories as barriers to controlling the spread of COVID-19 in the
U.S. Social Science & Medicine, 263, 1-8. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2020.113356
Salmerón, J. A. (2017). Oposición a las vacunas en Chile. Análisis de un caso reciente. Revista Chilena de Derecho, 44(2),
-573. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34372017000200563
Santillán, A., i Rosell, I. (2019). Discurso antivacunas en las redes sociales: análisis de los argumentos más frecuentes.
Tiempos de Enfermería y Salud, 1(5), 50-53. https://tiemposdeenfermeriaysalud.es/journal/article/view/15
Sunstein, C., i Vermeule, A. (2009). Conspiracy Theories: Causes and Cures. The Journal of Political Philosophy, 17(2), 202-
http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:10880581
Wood, M., Douglas, K., i Sutton, R. (2012). Dead and Alive: Beliefs in Contradictory Conspiracy Theories. Social
Psychological and Personality Science, 3(6), 767-773. https://doi.org/10.1177%2F1948550611434786
Wood, M. (2013). Has the internet been good for conspiracy theorising? PsyPAG Quarterly, (88), 31-34. http://www.
psypag.co.uk/the-quarterly/quarterly-back-issues/
WHO (2019). Ten threats to global health in 2019 (en línia). https://www.who.int/emergencies/ten-threats-to-globalhealth-
in-2019.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
