Revolta social a Xile: una contrahegemonia política que impugna el relat neoliberal?
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-2.5Paraules clau:
neoliberalismo, democracia, movimientos sociales, contra hegemonía, cambio cultural.Resum
El 18 d’octubre de 2019 va començar a Xile la convulsió política i social més gran des d’aquella que va provocar la fi de la dictadura de Pinochet. Aquesta convulsió va donar pas gradualment a un procés d’impugnació de les institucions tradicionals de l’Estat. En aquest marc, aquest article aborda la dimensió política de la revolta social i els seus abastos en l’itinerari constituent que es va acordar el 15 novembre de 2019. Es busca respondre a l’interrogant de si potser el gran moviment de masses va ser l’expressió d’una contrahegemonia política impugnadora del sentit comú neoliberal. En aquest sentit, es recorre als principals corrents teòrics que qüestionen l’encaix entre democràcia i neoliberalisme, especialment la proposta agonista del moment populista de Chantal Mouffe. En termes pràctics, s’analitza, a partir del comportament polític i electoral passat, dos cleavages que es podrien identificar amb l’emergència del moment populista, el d’elits/poble i partits/independents. A partir de l’anàlisi de les dades electorals dels últims trenta anys, i posades en relació amb els resultats de l’elecció de l’any 2021 dels membres de la Convenció Constituent, es conclou que l’expressió de cansament s’expressa fidelment en els dos cleavages que defineixen el moment populista. A més, es constata un enfortiment de les diferents forces polítiques que es conceben com a antineolibera
Descàrregues
Referències
Alvarado Espina, E. (2017). La calidad de la democracia en España y Chile. Un estudio a partir de la desigualdad social y el elitismo político. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
Alvarado Espina, E. (2018). Una aproximación crítico-contextual al declive de la democracia en la era neoliberal. Revista Española de Ciencia Política (47): 69-91.
Alvarado Espina, E., Rivera Vargas, P., y Morales Olivares, R. (2019). Radicalizar la democracia desde los movimientos sociales. Los casos comparados de Podemos en España y el Frente Amplio en Chile. Izquierdas (47): 87-105. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-50492019000400087
Bauman, Z. (2014). ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos? Barcelona: Paidós.
Boas, T. C., & Gans-Morse, J. (2009). Neoliberalism: From new liberal philosophy to anti-liberal slogan. Studies in comparative international development, 44(2), 137-161. https://doi.org/10.1007/s12116-009-9040-5
Dahl, R. (1997). Poliarquía. Participación y Oposición. Madrid: Alianza.
Dahl, R. (2012). La democracia. Barcelona: Ariel.
Deutsch, K. (1966). The Nerves of Government: Models of Political Communication and Control. New York: Free Press.
Foucault, M. (2012). El poder, una bestia magnífica . Buenos Aires: Siglo veintiuno.
Garretón, M. A. (2021). Del “Estallido” al Proceso Refundacional. El Nuevo Escenario de la Sociedad Chilena. Asian Journal of Latin American Studies, 34(2), 39-62.
Garretón, M. A. (2012). Las relaciones entre política y sociedad: Hacia una refundación. Mensaje, 61(611), 6-10.
Garrido-Vergara, L. (2020). Political, Social, and Cultural Capital in the Chilean Political Elite, 1990–2010. Latin American Politics and Society, 62(1), 121-141.
Harvey, D. (2007). Breve historia del neoliberalismo. Ediciones Akal.
Hayek, F. (1993). La desnacionalización del dinero. Madrid: Unión Editorial.
Hermet, G. (2008). El invierno de la democracia. Barcelona: Los libros del Lince
Huneeus, C., Lagos, M. y Díaz A. (2015). Los dos Chiles. Santiago de Chile: Catalonia.
Jörke, D. (2008). Post-democracia en Europa y América Latina. Revista de Sociología, (22). 141-156. https://doi.org/10.5354/0719-529X.2008.14488
Keane, J. (1992). Democracia y sociedad civil. Alianza Editorial.
Leiva, B. A. (2020). Estallido social en Chile: la persistencia de la Constitución neoliberal como problema. DPCE Online, 42(1), 2037-6677.
Madariaga, A. (2020). Neoliberal Resilience: Lessons in Democracy and Development from Latin America and Eastern Europe. Princeton: Princeton University Press.
Mayol, A. (2019). Big bang. Estallido social 2019: Modelo derrumbado-sociedad rota-política inútil. Editorial Catalonia.
Mouffe, C. (1999). Deliberative democracy or agonistic pluralism? Social research, 66(3), 745-758.
Mouffe, Ch. (2012). La paradoja democrática. El peligro del consenso en la política contemporánea. Barcelona: Gedisa.
Mouffe, Ch. (16 de junio, 2016). El momento populista. Véase en https://elpais.com/elpais/2016/06/06/opinion/1465228236_594864.html.
Mouffe, Ch. (2018). Por un populismo de izquierda. Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores.
Nun, J. (2003). Democracy: Government of the People or Government of the Politicians? Rowman & Littlefield.
Offe, C. (2014). The Europolis experiment and its lessons for deliberation on Europe. European Union Politics, 15(3), 430-441. https://doi.org/10.1177/1465116514532557
Schmitter, P. C. (2015). Crisis and transition, but not decline. Journal of Democracy, 26(1), 32-44. doi:10.1353/jod.2015.0004.
Stiglitz, J. E. (2011). Rethinking macroeconomics: What failed, and how to repair it. Journal of the European Economic Association, 9(4), 591-645. https://doi.org/10.1111/j.1542-4774.2011.01030.x
Parsons, T. (2013). The social system. Routledge.
Piketty, T. (2015). The economics of inequality. Harvard University Press.
Streeck, W. (2011). The Crisis of Democratic Capitalism, New Left Review, 71: 5-29.
Therborn, G. (1996). Child politics: Dimensions and perspectives. Childhood, 3(1), 29-44. https://doi.org/10.1177/0907568296003001003
Wolin, S. (2008). Democracy Incorporated. Managed Democracy and the Specter of Inverted Totalitarianism. New Jersey: Princeton University Press.
Wagner, P. (2012). Modernity: Understanding the Present. Cambridge: Polity Press.
Welzel, C., Inglehart, R., & Kligemann, H. D. (2003). The theory of human development: A cross‐cultural analysis. European Journal of Political Research, 42(3), 341-379.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
