Cultura i perspectiva de gènere a la ciutat de Barcelona

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-2.5

Paraules clau:

Cultura, Gènere, Desigualtats, Polítiques culturals locals

Resum

En els últims anys, molts països i governs locals han prestat especial atenció a les circumstàncies i necessitats de les dones com a creadores i productores d'expressions artístiques diverses. La inclusió de la igualtat de gènere a l'agenda política ha emergit, en moltes ciutats, de la mà de moviments feministes i de l'activisme de professionals del sector cultural. Aquest article té com a objectiu explorar el paper de Barcelona com a ciutat laboratori de bones pràctiques en el camp de la cultura i el gènere. A partir d'un diagnòstic previ sobre les desigualtats de gènere en l'àmbit de les arts i la cultura a la ciutat de Barcelona i una recerca original enfocada des d'una metodologia qualitativa, basada en una sèrie d'entrevistes semi-estructurades amb professionals del sector referents dins l'àmbit de la cultura i el gènere, s'analitzen diferents casos d'experiències innovadores en el camp cultural localitzades en diversos barris de la ciutat. L'article conclou que, si bé els moviments feministes i el sector cultural de Barcelona han treballat per situar la igualtat de gènere a l'agenda política i institucional, encara queda un llarg camí per recórrer en la implementació d'accions programàtiques transformadores de la societat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Anna Villarroya, Universitat de Barcelona

Llicenciada en Dret i en Economia i doctora en Economia del Sector Públic per la Universitat de Barcelona. Professora agregada del Departament d'Economia de la UB. Presidenta de l'European Association of Cultural Researchers i, des de 2006, autora del perfil per a Espanya inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends. Coordinadora acadèmica del Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques i directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB.

Marta Casals-Balaguer, Universitat de Barcelona

Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona. És professora associada de la Facultat d'Educació de la UB, professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya. Així mateix, és coordinadora del Màster en Management i Producció Musical de l'ESMUC. Membre investigadora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB.

Referències

Ajuntament de Barcelona. (2016). Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 (Barcelona). Barcelona: Regidoria de Feminismes i LGTBI, Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/11703/114211

Alexanian, A., y Tejón, C. (2017). Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere al treball del Centre Cívic Sagrada Família. Barcelona: Centre Cívic Sagrada Família. http://igualtatigenere.com/wp-content/uploads/2015/10/Guia-destil-igualtat-i-genere.pdf

//anonimizado//. (2012).

//anonimizado//. (2016).

//anonimizado//. (2017).

//anonimizado//. (2019).

//anonimizado//. (2020).

Baltà, J., y Grimaldi, R. (2011). Cultura per la inclusió social a Barcelona: mapatge d’experiències 1.0. Barcelona: Consell de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Baygual, J., Brugat, R., y Cabré, M.A. (2016). Exposicions de dones als centres d’art de Barcelona. Barcelona: Quart Informe de l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de MAV (Mujeres en las Artes Visuales). http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe4.pdf

Bou, M., Cabré, M.A., y Porté, M. (2014). Directores, productores i guionistes al cinema català recent. Barcelona: Segon Informe de l’Observatori Cultural de Gènere.

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe2.pdf

Cabó, A., y Sánchez, J.M. (2018). Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Barcelona: Departamento de Transversalidad de Género y Gerencia de Recursos, Ajuntament de Barcelona.

Cabré, M.A. (2017). Dones als festivals musicals de Catalunya. Barcelona: Cinquè Informe de l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de MIM (Mujeres de la Industria de la Música).

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe5.pdf

Cabré, M.A., y Alvarado, H. (2015). El gènere als nostres premis literaris. Barcelona: Tercer Informe de l’Observatori Cultural de Gènere.

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe3.pdf

Canclini García, N., y Moneta, C.J. (coord.). (1999). Las industrias culturales en la integración latinoamericana. Buenos Aires: Eudeba.

Ciudades y Gobiernos Locales Unidos, CGLU. (2015). Cultura 21: Acciones. http://agenda21culture.net/sites/default/files/files/culture21-actions/c21_015_spa.pdf

Ciudades y Gobiernos Locales Unidos, CGLU - Comisión de cultura. (2004). Agenda 21 de la cultura. http://www.agenda21culture.net/sites/default/files/files/documents/multi/ag21_es_ok.pdf

Culture Action Europe and Agenda 21 for Culture – UCLG. (2016). Culture, Cities and Identity in Europe. European Union.

ICUB. (2020). Informe Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. https://barcelonadadescultura.bcn.cat/wp-content/uploads/2020/02/EnqCultura2019_Informe_CA.pdf

Joseph, A. (2015). Women as creators: gender equality. En UNESCO (Eds.), Re/shaping cultural policies. A Decade Promoting the Diversity of Cultural Expressions for Development (pp. 173-187). UNESCO Publishing.

Joseph, A. (2018). Gender equality: missing in action. En UNESCO (Eds.), Re/shaping cultural policies. Advancing creativity for Development (pp. 189-207). UNESCO Publishing,

Ley 22/1998, de 30 de diciembre, de la Carta Municipal de Barcelona. Boletín oficial del estado, Madrid, España, 2 de febrero de 1999 (Última modificación: 30 de diciembre de 2014). https://www.boe.es/buscar/pdf/1999/BOE-A-1999-2518-consolidado.pdf

Ley 1/2006, de 13 de marzo, por la que se regula el Régimen Especial del municipio de Barcelona. Boletín oficial del estado, Madrid, España, 14 de marzo de 2006. https://www.boe.es/buscar/pdf/2006/BOE-A-2006-4583-consolidado.pdf

MacNeill, K., Coles, A., y Vincent, J. B. (2018). Promoting gender equality through the arts and creative industries: a review of case studies and evidence. Victorian Health Promotion Foundation (VicHealth).

https://www.vichealth.vic.gov.au/-/media/ResourceCentre/PublicationsandResources/GenderEqualityArts/Promoting-gender-equality-through-the-arts-and-creative-industries-report.pdf?la=enyhash=B9B3C1EE14262A6661A37F807FB08583E1732614

O’Brien, D., Allen, K., Friedman, S., y Saha, A. (2017). Producing and Consuming Inequality: A Cultural Sociology of the Cultural Industries. Cultural Sociology, 11(3), 271-282. https://doi.org/10.1177/1749975517712465

Perpinyà i Morera, R. (2020). El legado documental desde la perspectiva de género: igualdad, diversidad e inclusión. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 44 (juny). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.18

Pujar, S. (2016). Gender Inequalities in the cultural sector. Culture Action Europe. https://cultureactioneurope.org/files/2016/05/Gender-Inequalities-in-the-Cultural-Sector.pdf

Rius-Ulldemolins, J., y Gisbert, V. (2018). ¿Por qué las políticas culturales locales no cambian? Constricciones del modelo urbano, inercia en la gestión y batallas culturales en los «gobiernos del cambio» en Madrid y Barcelona (2015-2018). Revista Española de Ciencia Política, 47, 93-122. https://doi.org/10.21308/recp.47.04

Romainville, C. (2015). Defining the right to participate in cultural life as a human right. Quarterly of Human Rights, 33(4), 405–436.

Rubio-Arostegui, J., y Rius-Ulldemolins, J. (2016). El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica. Arte, Individuo Y Sociedad, 28(1), 41-57. https://doi.org/10.5209/rev_ARIS.2016.v28.n1.46909

Soley-Beltran, P. (2019). Quaderns metodològics feministes. Bones pràctiques per a una programació cultural paritària. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/quadern_politica_cultura2_baja.pdf

Subirats, J. (2018). Notes on city, culture, and (cultural) policy. Barcelona, Leading City of the Agenda 21 for Culture United Cities and Local Governments (UCLG). Barcelona: Culture 21, UCLG y Ajuntament de Barcelona.

http://www.agenda21culture.net/sites/default/files/files/cities/content/informe_2018_j.subirats-eng.pdf

UNESCO. (2005). Convención de 2005 de la UNESCO sobre la protección y la promoción de la diversidad de las expresiones culturales. Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. http://www.unesco.org/new/es/culture/themes/cultural-diversity/cultural-expressions/the-convention/convention-text

UNESCO. (2014). UNESCO’s promise: gender equality, a global priority. Division for Gender Equality, UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000226923

Yúdice, G. (2002). El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global. México: Editorial Gedisa.

Páginas web consultadas

Ajuntament de Barcelona. (s.f.a): Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte (en línea). http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsagradafamilia/ca, acceso 27 de agosto de 2020

Ajuntament de Barcelona. (s.f.a): Centre cívic Sagrada Família (en línea). www.ccsagradafamilia.net, acceso 20 de octubre de 2020

Ca la Dona. (s.f.): Ca la Dona. Un espai d’acció feminista (en línea). https://caladona.org, acceso 27 de agosto de 2020

CCCB. (s.f.). Afrofeminismos. Raíces, experiencias, resistencias. Curso a cargo de Karo Moret (en línea). www.cccb.org/es/actividades/ficha/afrofeminismos/228762, acceso 20 de octubre de 2020

Creadores de Gràcia. (s.f.). Creadores de Gràcia. Projecte Minerva (en línea). https://creadoresdegracia.cat, acceso 1 de septiembre de 2020

El Graner. (s.f.). El Graner. Centro de creación de danza y artes vivas (en línea). https://granerbcn.cat, acceso 15 de septiembre de 2020

La Bonne. (s.f.). La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (en línea). https://labonne.org, acceso 15 de noviembre de 2020

La Tremenda. (s.f.). La Tremenda (en línea). https://latremenda.coop/ca/, acceso 15 de noviembre de 2020

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. (s.f.). Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (en línea). https://www.mostrafilmsdones.cat, acceso 15 de noviembre de 2020

No es país para negras. (s.f.). No es país para negras (en línea). https://noespaisparanegras.es, acceso 10 de octubre de 2020

Publicades

2022-11-14

Com citar

Villarroya, A. and Casals-Balaguer, M. (2022) “Cultura i perspectiva de gènere a la ciutat de Barcelona”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 136(2), pp. 77–94. doi: 10.28939/iam.debats-136-2.5.