El sector cultural davant el canvi cultural en l’àmbit local a Europa
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-1.5Resum
El canvi cultural, que sol produir-se en l’esfera social, no sempre es trasllada immediatament ni adequadament a l’esfera de la cultura: és a dir, al sector cultural. Aquesta situació genera tensions que acostumen a manifestar-se en forma de crisi. En aquest text es construeix un marc teòric per a entendre com el sector cultural pot transformar el canvi cultural en accions o en polítiques culturals. Després d’analitzar els models i els paradigmes vigents de polítiques públiques en el nostre entorn europeu, l’autor proposa un model dinàmic al voltant de quatre vectors amb els quals abordar el canvi cultural. Sense adoptar aquest model ni aquest enfocament com a definitius, l’objectiu de l’article cerca d’oferir marges de canvi per a l’acció cultural i opta per l’escala local com l’àmbit territorial i administratiu òptim per a la implementació d’aquest. Al capdavall, aquest model dona peu a analitzar i a valorar alguns dels arguments que poden reforçar-ne l’adopció a escala local.
Descàrregues
Referències
Arts Council England. (2020). Equality, Diversity and the Creative Case. A data report.
Autissier, A. M. (2008). Pour une réorientation fondamentale dones politiques culturelles. Questions de Communication,
239-250.
Baltà, J., i Dragi evic, M. (2017). Los derechos culturales y su contribución al desarrollo sostenible: implicaciones
para la política cultural. Revista Internacional de Política Cultural, 23:2. 159-173.
Bardieri, N. (2021). The right to participate in urban cultural life: from inequalities to equity. GOLD VI Working
Paper Series #06.
Bonet, Ll. (2016). La dimensión sectorial de las políticas culturales en España. Balance, límites y perspectivas.
Treinta años de políticas culturales en España (p. 23-45). València: PUV.
Bonet, Ll., i Négrier E. (2019). La participación cultural en la tensión dialéctica entre democratización y democracia
cultural. El desarrollo de audiencias en España. Documentos de Estudios de Ocio, núm. 64.
Cultural Leadership Programme, D. A. (2009). Governance now: the hidden challenge of leadership.
www.culturalleadership.org.uk
Dubois, V. (2016). El «modelo francés» y su «crisis»: ambiciones, ambigüedades y retos de una política cultural.
Revista Debats, vol. 130:2, 33-52.
Dubois, V., et al. (2017). Le politique, l’artiste et le gestionnaire. Edítions du croquant, Vulaines-sud-Seine.
Eagleton, T. (2017). Cultura. Ed. Taurus: Barcelona.
Fernández Rodríguez, C. J., i Heikkila, R. (2011). El debate sobre el omnivorismo cultural. Revista Internacional de
Sociología, vol. 69:3, 585-606.
Figes, O. (2020). Els europeus. Ed. Taurus: Barcelona.
González-Piñero, M. (2021). Claves de la innovación en el sector cultural: origen, evolución y revolución. La
innovación en la gestión de la cultura (p. 17-63). Barcelona: Editorial Universitat Barcelona.
Gray C. (2007). Commodification and instrumentality in cultural policy. International Journal of Cultural Policy,
:2, 203-215.
IETM (2020). IDEA, Inclusion, Diversity, Equality and Accessibility. https://www.ietm.org/en/publications
Jancovich, L., i Stevenson, D. (2021). Cultural Participation. Conjunctions, vol. 7, núm. 2. 1-8.
KEA, European Affairs, Deloitte. (2021). Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe.
Lechelt, E. i Cunningham, M. (2021). The Politics of Participation in Cultural Policy Making. Conjunctions, vol. 7,
núm. 2. 1-12.
Márquez Martín de la Leona, D. (2018). El patronato como mejora en la gobernanza de las instituciones públicas
culturales. Estudios de progreso. Madrid: Fundación Alternativas.
Menger, P.-M. (2016). Arte, politización y acción pública. Revista Debats, vol. 130:2, 73-98.
Mangset, P. (2020). ¿El fin de la política cultural? 1, Revista Internacional de Política Cultural, 26:3, 398-411.
Rubio-Arostegui, J. A., i Rius-Ulldemolins, J. (2015). Cultura y políticas públicas después del diluvio. Las ciencias
sociales y la refundación de la política cultural. Política y Sociedad, vol. 52, núm. 1: 27-52.
Rubio-Arostegui, J. A., i Rius-Ulldemolins, J. (2018). Cultural policies in the South of Europe after the global
economic crisis: is there a Southern model within the framework of European convergence?, International
Journal of Cultural Policy.
Rubio-Arostegui, J. A., i Rius-Ulldemolins, J. (2020). Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global:
su impacto en la participación cultural. Revista Española de Sociología, 29(1), 33-48.
Rius-Ulldemolins, J. (2016). El sistema de la política cultural en el Estado Español desde la recuperación de la
democracia. Treinta años de políticas culturales en España. PUV, València. 123-161.
Rius-Ulldemolins, J. (2020). Cambio social y cambio artístico: autonomía de la esfera artística e influencia de la
estructura en la sociología de las artes. Política y Sociedad, 57(1), 217-239.
Rius-Ulldemolins, J., Pecourt, J., i Rubio-Arostegui, J. A. (2019). Contribución al análisis sociológico de la creatividad
y la digitalización del campo cultural: creación, intermediación y crisis. Arbor, 195(791): a491.
Yúdice, G. (2002). El recurs de la cultura. Usos de la cultura en l’era global. Barcelona: Ed. Gedisa.
Zimmer, A., i Toepler, S. (1996). Cultural Policies and the Welfare State: The Cases of Sweden, Germany, and the
United States, The Journal of Arts Management, Law and Society, 26, 3: 167-193.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
