Cap a un nou radar. Art urbà i identitats de barri a la ciutat de Buenos Aires
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-1.4Resum
En els últims anys hem assistit a un desenvolupament exponencial de l’art urbà a escala global. Nombrosos treballs en destaquen la vinculació al màrqueting de ciutats, com a estratègia que se suma a altres en la competència global per atraure inversions. No obstant això, també és possible trobar altres motivacions que responen a qüestions identitàries en termes de marcar un lloc com a propi. Entorn d’aquesta última idea, l’objectiu d’aquest article és analitzar com l’art urbà s’entrellaça amb la identitat local, reorganitzant l’espai del barri i els imaginaris que s’hi associen a la ciutat de Buenos Aires. A partir d’un enfocament antropològic que inclou tant observacions i entrevistes, com l’anàlisi de bibliografia, premsa i xarxes socials, s’indaguen les diverses necessitats, expectatives i estratègies a les quals respon l’elaboració de murals en contextos comunitaris.
Descàrregues
Referències
Alabarces, P., Garriga Zucal, J., i Moreira, M. V. (2008). El «aguante» y las hinchadas argentinas: Una relación violenta.
Horizontes antropológicos, 14(30), 113-136.
Daels, M., i García Dopazo, N. (2017). El barrio de los murales. En A. Traba (Ed.), Siete murales. Buenos Aires: Sullair
Argentina.
Dobleg, G., i Indij, G. (2016). Buenos Aires street art. Buenos Aires: La marca editora.
Giglia, A. (2012). El habitar y la cultura: Perspectivas teóricas y de investigación. Mèxic: Anthropos/Universidad Autónoma
Metropolitana-Iztapalapa.
González Bracco, M. (2019). Arte urbano, entre la mercantilización y la resistencia. El caso de La Boca (Buenos Aires).
Cuadernos de Antropología Social, 50, 125-142.
González Redondo, C. (2019). La política de distritos en el sur de la ciudad de Buenos Aires: Modelos internacionales, actores
locales y territorio (2008-2019) (Tesi de doctorat en Ciències Socials). Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.
Gravano, A. (2003). Antropología de lo barrial. Buenos Aires: Espacio.
Guber, R. (2016). La etnografía. Método, campo y reflexividad (4a ed.). Buenos Aires: Siglo XXI.
Hernández, S. (2019). Los «vecinos» y el «patrimonio». Un análisis del proceso de transformación del barrio de Barracas
(Buenos Aires, Argentina, 2003-2013) (Tesi de doctorat en Ciències Socials). Universidad de Buenos Aires-Université
Paris VIII, Buenos Aires.
Indij, G. (2005). Hasta la victoria, stencil! Buenos Aires: La marca editora.
Kozak, C. (2004). Contra la pared. Sobre graffitis, pintadas y otras intervenciones urbanas. Buenos Aires: Libros del Rojas.
Lefebvre, H. (2013). La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.
Lobeto, C. (2018). Intervenciones socioestéticas en el espacio urbano. Legado de arquitectura y diseño, 13(23), 97-106.
Rosler, M. (2017). Clase cultural: Arte y gentrificación. Buenos Aires: Caja Negra.
Saldaña, J. J. (2016). Santos murales: La identidad en las paredes. Buenos Aires: Edició d’autor.
Schacter, R. (2013). The world atlas of street art and graffiti. Sydney: NewSouth Publishing.
Socoloff, I. (2013). Polos, distritos y enclaves en Buenos Aires. De la pedagogía del inversor a la «inflación» de los
precios del suelo. En J. Marín (Ed.), La ciudad empresa. Espacios, ciudadanos y derechos bajo lógica de mercado. Buenos
Aires: Ediciones del CCC.
Thomasz, A. G. (2017). Etnografía de un proceso de resemantización simbólico: Del barrio de La Boca al Distrito de
las Artes. Quid 16, (6), 67-93.
Thomasz, A. G. (2018). Derecho a la cultura y derecho a la vivienda: Un gran conjunto habitacional entre el deterioro
y la estetización. En M. Lacarrieu (Ed.), Ciudades en diálogo entre lo local y lo trasnacional/global (p. 189-202). Buenos
Aires: Imago Mundi.
Valerio, P. (2019). Pintando mi aldea: El arte público en Parque Patricios. Buenos Aires: Edició d’autor.
Yúdice, G. (2002). El recurso de la cultura. Barcelona: Gedisa.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.