És feminista la dansa oriental? Transferències culturals entre l'empoderament femení i l'imaginari orientalista
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.8Paraules clau:
dansa oriental, feminisme, orientalisme, Egipte, violència, empoderament.Resum
La dansa oriental és un dels símbols més importants de la identitat d'Egipte com a atracció turística, i la seua pràctica s'ha estés per tot el món des de les últimes dècades del segle xx. No obstant això, aquesta dansa ha tingut diferents recepcions depenent del període històric i dels públics. Amb un origen encara incert, la popularització de la dansa oriental va arribar amb el colonialisme, per representar-se després en les pel·lícules de l'era daurada de Hollywood, construïda com una fantasia
oriental. Durant el segle xx i fins hui, mentre els mons de l'art egipcis neguen la inclusió de la dansa oriental en el concepte d'art, la disciplina segueix ensenyant-se per tot el món i ha evolucionat en noves disciplines, com l'ATS o la Tribal Fusion. Aquesta primera contradicció entre la recepció egípcia i l'estrangera és crucial, especialment per a les artistes de dansa oriental en el món àrab. Però una altra ambigüitat estableix una altra qüestió global sobre el gènere: mentre que els ballarins consideren la dansa oriental com una expressió feminista d'empoderament i alliberament, el públic d'Occident percep els espectacles com a objectificació de la dona. És la dansa oriental una disciplina que ha de ser experimentada per a exercir el feminisme? Quines són les condicions que permeten la recepció de la dansa oriental com a empoderadora per a les dones? És la recepció ambigua de la dansa una conseqüència de les diferents explicacions sobre els seus orígens i un imaginari particular d'Orient?
Descàrregues
Referències
Apprill, C., Djakouane, A. i Nicolas-Daniel, M. (2013). L’enseignement des danses du monde et des danses traditionnelles. París: L’Harmattan.
Suriol, B. (26 d’agost de 2013). The Original ‘Little Egypt’. [Vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=xLgk3Lsp6g8&list=PL9YW2ILM5wI2Zj90PmwN0HSrU2_vWq-c1&index=2
Boldrin, B. (2015). Le voile dans la danse orientale ou les codes du dévoilement de l’intime. Recherches en Danse, 4. DOI: 10.4000/danse.1110
Boukobza, J. (2009). Danser l’Orient: Touristes et pratiquantes transnationales de la danse orientale au Caire. Cahiers d’études africaines, 193-194, 203-226. DOI: 10.4000/etudesafricaines.18692
Burnam, A. R. (2012). Bellydance in America: Strategies for Seeking Personal Transformation. (Tesi doctoral, University of California, Los Ángeles, EE.UU).
Deagon, A. (2018). The Golden Mask : Tipping the Belly Dancer in America. Feminist Studies, 39(1), 71-97. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/23719295
Dox, D. (2006). Dancing around Orientalism. TDR/ The Drama Review, 50(4), 52-71. DOI: 10.1162/dram.2006.50.4.52
Duncan, I. (1999). Ma vie. París: Gallimard.
Farid, S. (1973). Naissance et développement du cinéma égyptien (1922-1970). Ecran, 15, 21-33. Recuperat de http://collections.cinematheque.qc.ca/wp-content/uploads/2013/06/DCQ_1984_13_p21-33w.pdf
Frühauf, T. (2009). Raqs Gothique: Decolonizing Belly Dance. TDR, 53(3), 117-138. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/25599497
Fuller, L. (2016). Quinze ans de ma vie. París: Mercure de France.
Garrec, A. L. (2013). Danse indienne vs danse orientale. Divergence des danses extra-occidentales en France. Corps,1(11), 315-322.
Henni-Chebra, D. i Poché, C. (1996). Les danses dans le monde arabe, ou l’héritage des almées. París: L’Harmattan.
Hooi, M. (2015). Oriental Fantasy: A Postcolonial Discourse Analysis of Western Belly Dancers’ Imaginations of Egypt and Dance Festivals in Egypt. Linköpings universitet.
Marquié, H. (2008). Engagements chorégraphiques: Danse, féminisme et politique. Femmes, création, politique, Aug2008. França: Cerisy-La-Salle.
Marquié, H. (2016). Non, la danse n’est pas un truc de filles! Essai sur le genre en danse. Tolosa: Éditions de l’Attribut.
McDonald, C. (2010). Bellydance and Glocalisation: Constructing Gender and on the Global Stage. (Tesi doctoral, University of Exeter, Regne Unit).
Mernissi, F. (2000). Le harem et l’Occident. París: Albin Michel.
Nericcio, C. (3 de juny de 2019). About American Tribal Style. Recuperat de https://fcbd.com/about/about-ats/
Reis, A. C. i Zanella, A. V. (2010). A constituição do sujeito na atividade estética da dança do ventre. Psicologia & Sociedade, 22(1), 149-156. DOI: 10.1590/s0102-71822010000100018
Said, E. W. (1978). L’orientalisme. L’Orient créé par l’Occident. París: Éditions du Seuil.
Shay, A. i Sellers-Young, B. (2012). Belly Dance: Orientalism: Exoticism: Self-Exoticism. Dance Research Journal, 35(1), 13-37.
Watson, S. (20 de febrer de 2013). Little Egypt (Fatima Djemille) 1896 Edison. [Vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=LObvE8C5dGI&list=PL9YW2ILM5wI2Zj90PmwN0HSrU2_vWq-c1&index=4
Tena Medialdea, M. D. (2015). Danza oriental, género y políticas coloniales: Del cabaret
moderno al mercado global de la cultura. Universitat de València. (Tesi doctoral, Universitat de València, València). DOI: 10.13140/RG.2.2.33662.18241
Thorin, E. (2017). Dancing Interventions: A Feminist New Materialist Engagement in Three Dance Stories. (Tesi doctoral, Universiteit Utrecht, Països Baixos).
Uffreduzzi, E. (2018). Danse et orientalisme dans le cinéma muet italien. Danse & cinéma, la recherche en mouvement, 1. Recuperat de https://imagessecondes.fr/index.php/2018/06/28/danse-et-orientalisme-dans-le-cinema-muet-italien/
Van Nieuwerk, K. (1995). A Trade like any Others : Female Singers and Dancers in Egypt. Texas: University of Texas Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
