L’extremisme violent: un repte per al feminisme pacifista

Autors/ores

  • Carmen Magallón Portolés Fundación SIP (Seminario de Investigación para la Paz)

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.2

Paraules clau:

extremisme violent, pau, feminisme pacifista

Resum

Seguint els passos de les iniciatives i el pensament antibel·licistes de pensadores i grups de dones molt diversos que van arrancar fa més d’un segle i constitueixen una tradició de feminisme pacifista, el dret de les dones a participar en els processos de pau va ser finalment reconegut i impulsat per la comunitat internacional en la Resolució 1325/2000 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L’impacte positiu d’aquesta participació es tradueix en diversos èxits: l’inici de la negociació o la represa després de l’estancament, la duració de l’acord, l’ampliació dels temes abordats en la negociació i el fet que es tinga en compte el gènere en els assumptes abordats. En les últimes dècades, la violència armada contra la població ha adquirit noves característiques: la majoria dels conflictes armats actius en el món són interns i l’extremisme violent (EV) afecta tant el Nord com el Sud Globals. L’article aborda el canvi que suposa per al feminisme pacifista la irrupció de l’EV, els reptes que planteja i els nuclis de debat, estratègies i acció que creixen en un escenari de ciberactivisme globalitzat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Carmen Magallón Portolés, Fundación SIP (Seminario de Investigación para la Paz)

Doctora en Física i postgrau en Filosofia, habilitada com a professora titular d'universitat de l’àrea d'Humanitats. Catedràtica d'institut i professora associada a la Universidad de Zaragoza, on va cofundar el Seminari Interdisciplinari d'Estudis de la Dona. És presidenta de la Fundació SIP (Seminari d’Investigació per la Pau) i pertany a la xarxa acadèmica de WILPF (Women’s Internacional League for Peace and Freedom) i a WILPF Espanya. El seu últim llibre, coescrit amb Sandra Blasco i amb pròleg d'Elena Grau, es titula Feministas por la paz. La Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (WILPF) en América Latina y España, Barcelona: Icaria, 2020. Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Magallón

Referències

Abu-Nimer, M. (2018). Alternative Approaches to Transforming Violent Extremism. The Case of Islamic Peace and

Interreligious Peacebuilding. En B. Austin i H. J. Giessmann (ed.), Transformative Approaches to Violent Extremism. Berghof Handbook Dialogue, 13. Berlín: Berghof Foundation.

Anderlini, S. N. (2018). Challenging Conventional Wisdom, Transforming Current Practices: A Gendered Lens on

PVE, Transforming Current Practices. En B. Austin i H. J. Giessmann (ed.), Transformative Approaches to Violent

Extremism. Berghof Handbook Dialogue, 13. Berlín: Berghof Foundation.

Aoláin, F. N. (2016). The ‘war on terror’ and extremism: Assessing the Relevance of the Women, Peace and SecurityAgenda. International Affairs, 92(2), 275-291.

Blanchard, E. M. (2003). Gender, International Relations, and the Development of Feminist Security Theory. Signs:

Journal of Women in Culture and Society, 28(4).

Carter, B. (2013). Women and Violent Extremism (GSDRC Helpdesk Research Report 898). Birmingham: GSDRC,

University of Birmingham.

Clausewitz, C. (1999). De la guerra. Madrid: Ministeri de Defensa.

Cohn, C. (2013). Maternal Thinking and the Concept of “Vulnerability” in Security Paradigms, Policies and Practices. Journal of International Political Theory, 10(1) 46-49. DOI: 10.1177/1755088213507186.

Cohn, C. i Enloe, C. (2003). A Conversation with Cynthia Enloe: Feminists Look at Masculinity and the Men Who

Wage War. Signs, 28(4), 1.187-1.207. DOI: https://doi.org/10.1086/368326

Cohn, C. i Ruddick, S. (2004). A Feminist Ethical Perspective on Weapons of Mass Destruction. En S. Lee i S. Hashmi

(ed.), Ethics and Weapons of Mass Destruction. Cambridge: Cambridge University Press, 405-435. DOI: 10.1017/

CBO9780511606861

Chikodiri, N. i Ezeibe, Ch. (2019). Femininity is not Inferiority: Women-led Civil Society Organizations and

“Countering Violent Extremism” in Nigeria. International Feminist Journal of Politics, 21(2), 168-193. DOI:

1080/14616742.2018.1554410

De Leede, S., Haupfleisch, R., Korolkova, K. i Natter, M. (2017). Radicalisation and Violent Extremism – Focus on

Women: How Women Become Radicalised, and How to Empower them to Prevent Radicalisation (Study). Departament

Temàtic de Drets dels Ciutadans i Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu a petició de la Comissió

de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere.

Finemann, M. A. (2008). The Vulnerable Subject: Anchoring Equality in the Human Condition. Yale Journal of Law

and Feminism, 20(1), 8-40.

Galtung, J. (1996). Peace by Peaceful Means: Peace and Conflict, Development and Civilization. Londres: Sage

Publications. [Tota, T. (trad.) (2003). Paz por medios pacíficos: paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz.]

Harding, S. (1986). The Science Question in Feminism. Ithaca: Cornell University Press.

Holmes, M. (2017). Preventing Violent Extremism through Peacebuilding: Current Perspectives from the Field,

Journal of Peacebuilding and Development, 12(2), 85-89. DOI: 10.1080/15423166.2017.1336111

Institute for Economics & Peace (novembre de 2018). Global Terrorism Index 2018: Measuring the Impact of Terrorism.

Disponible en http://visionofhumanity.org/reports, accés 28 d'agost de 2019.

Kaldor, M. (2001). Les noves guerres: Violència organitzada en l’era global. Barcelona: Tusquets.

Khan, S. (2018). An Approach to Prevention and Countering Terrorism and Violent Extremism?

https://www.wilpf.org/a-women-peace-and-security-appr-prevention oach-to -and-countering-terrorismand-

violent-extremism/, accés 18 d’agost de 2019.

Kruglanski, A., Gelfand, M. J., Bélanger, J. J., Sheveland, A., Hetiarachchi M. i Gunaratna, R. (2014). The

Psychology of Radicalization and Deradicalization: How Significance Quest Impacts Violent Extremism.

Advances in Political Psychology, 35, 69-93. DOI: 10.1111/pops.12163

Magallón, C. (2005). Epistemología y violencia: Aproximación a una visión integral sobre la violencia hacia

las mujeres. Feminismo/s, 6, 33-47.

Magallón, C. (2006). Mujeres en pie de paz. Madrid: Siglo XXI.

Magallón, C. (2012). Contar en el mundo: Una mirada sobre las relaciones internacionales desde las vidas de las

mujeres. Cuadernos inacabados, 64. Madrid: Horas y horas.

Magallón, C. (2015). Más allá de la vulnerabilidad de las mujeres. En F. Arlettaz i M. T. Palacios Sanabria

(coord.), Reflexiones en torno a derechos humanos y grupos vulnerables (p. 189-214). Bogotá: Universitat

del Rosario i Universitat de Saragossa.

Magallón, C. i Blasco, S. (2015). Mujeres contra la Primera Guerra Mundial: El Comité Internacional de

Mujeres por una Paz Permanente (La Haya, 1915). En Y. Gamarra Chopo i C. R. Fernández Liesa (coord.),

Los orígenes del derecho internacional contemporáneo: Estudios conmemorativos del centenario de

la I Guerra Mundial (p. 157-180). Saragossa: Institución Fernando el Católico.

Mesa, M. (2011). Las mujeres cuentan: Informe de seguimiento sobre la aplicación de la resolución 1325 en

España. Documentos de trabajo, 9. Madrid: CEIPAZ, Fundació Cultura de Paz.

Moura, T. (2010). Novíssimas guerras. Espaços, espirais e identidades da violência armada. Coïmbra: Almedina.

O’Reilly M., Ó Súilleabháin A. i Paffenholz, T. (2015). Reimagining Peacemaking: Women’s Rols in Peace Processes. Nova York: International Peace Institute. Recuperat de http://www.ipinst.org/wp-content/uploads/2015/06/IPI-E-pub-Reimagining-Peacemaking.pdf

Ruddick, S. (1989). Maternal Thinking: Towards a Politics of Peace. Boston: Beacon Press.

Rupp, L. J. (1997). Worlds of Women. The Making of an International Women’s Movement. Princeton, Nova Jersey:

Princeton University Press.

Saeedi, N. i Fransen, R. (2018). Violent Extremism Reopens the Conversation about Women and Peace, http://www.

undp.org/content/undp/en/home/blog/2018/violent-extremism-reopens-the-conversation-about-women-andpeace.

html, accés 9 de juliol de 2019.

Santos, R. (2014). Gendered ‘gunwars’ in Brazil: Gendered Representations of Armed Violence, Self-defence and

(in)Security. Article presentat en Resisting war in the 20th century. Lisboa: Instituto de História Contemporânea

- Faculdade de Ciências Sociais e Humanas da Universidade Nova, 27 de febrer – 1 de març.

Schwoebel, M. H. (2017). Peacebuilding Approaches to Preventing and Transforming Violent Extremism. Journal of

Peacebuilding & Development, 12(2). DOI: 10.1080/15423166.2017.1338860

Segato, R. L. (2016). La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de Sueños.

Tickner, J. A. (1992). Gender in International Relations. Nova York: Columbia University Press.

Villellas, M. (2015). 15 anys de la resolució 1325: Una avaluació de l’agenda sobre dones, pau i seguretat. Barcelona: ICIP.

Women’s Alliance for Security Leadership, WASL (2016). Uncomfortable Truths, Unconventional Wisdoms: Women’s

Perspectives on Violent Extremism & Security Interventions. A Brief on Policy and Practice for Mitigating Extremism

and Advancing Sustainable Development.

Publicades

2020-11-30

Com citar

Magallón Portolés, C. (2020) “L’extremisme violent: un repte per al feminisme pacifista”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(2), pp. 15–28. doi: 10.28939/iam.debats.134-2.2.

Número

Secció

QUADERN