L’extremisme violent: un repte per al feminisme pacifista
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.2Paraules clau:
extremisme violent, pau, feminisme pacifistaResum
Seguint els passos de les iniciatives i el pensament antibel·licistes de pensadores i grups de dones molt diversos que van arrancar fa més d’un segle i constitueixen una tradició de feminisme pacifista, el dret de les dones a participar en els processos de pau va ser finalment reconegut i impulsat per la comunitat internacional en la Resolució 1325/2000 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L’impacte positiu d’aquesta participació es tradueix en diversos èxits: l’inici de la negociació o la represa després de l’estancament, la duració de l’acord, l’ampliació dels temes abordats en la negociació i el fet que es tinga en compte el gènere en els assumptes abordats. En les últimes dècades, la violència armada contra la població ha adquirit noves característiques: la majoria dels conflictes armats actius en el món són interns i l’extremisme violent (EV) afecta tant el Nord com el Sud Globals. L’article aborda el canvi que suposa per al feminisme pacifista la irrupció de l’EV, els reptes que planteja i els nuclis de debat, estratègies i acció que creixen en un escenari de ciberactivisme globalitzat.
Descàrregues
Referències
Abu-Nimer, M. (2018). Alternative Approaches to Transforming Violent Extremism. The Case of Islamic Peace and
Interreligious Peacebuilding. En B. Austin i H. J. Giessmann (ed.), Transformative Approaches to Violent Extremism. Berghof Handbook Dialogue, 13. Berlín: Berghof Foundation.
Anderlini, S. N. (2018). Challenging Conventional Wisdom, Transforming Current Practices: A Gendered Lens on
PVE, Transforming Current Practices. En B. Austin i H. J. Giessmann (ed.), Transformative Approaches to Violent
Extremism. Berghof Handbook Dialogue, 13. Berlín: Berghof Foundation.
Aoláin, F. N. (2016). The ‘war on terror’ and extremism: Assessing the Relevance of the Women, Peace and SecurityAgenda. International Affairs, 92(2), 275-291.
Blanchard, E. M. (2003). Gender, International Relations, and the Development of Feminist Security Theory. Signs:
Journal of Women in Culture and Society, 28(4).
Carter, B. (2013). Women and Violent Extremism (GSDRC Helpdesk Research Report 898). Birmingham: GSDRC,
University of Birmingham.
Clausewitz, C. (1999). De la guerra. Madrid: Ministeri de Defensa.
Cohn, C. (2013). Maternal Thinking and the Concept of “Vulnerability” in Security Paradigms, Policies and Practices. Journal of International Political Theory, 10(1) 46-49. DOI: 10.1177/1755088213507186.
Cohn, C. i Enloe, C. (2003). A Conversation with Cynthia Enloe: Feminists Look at Masculinity and the Men Who
Wage War. Signs, 28(4), 1.187-1.207. DOI: https://doi.org/10.1086/368326
Cohn, C. i Ruddick, S. (2004). A Feminist Ethical Perspective on Weapons of Mass Destruction. En S. Lee i S. Hashmi
(ed.), Ethics and Weapons of Mass Destruction. Cambridge: Cambridge University Press, 405-435. DOI: 10.1017/
CBO9780511606861
Chikodiri, N. i Ezeibe, Ch. (2019). Femininity is not Inferiority: Women-led Civil Society Organizations and
“Countering Violent Extremism” in Nigeria. International Feminist Journal of Politics, 21(2), 168-193. DOI:
1080/14616742.2018.1554410
De Leede, S., Haupfleisch, R., Korolkova, K. i Natter, M. (2017). Radicalisation and Violent Extremism – Focus on
Women: How Women Become Radicalised, and How to Empower them to Prevent Radicalisation (Study). Departament
Temàtic de Drets dels Ciutadans i Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu a petició de la Comissió
de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere.
Finemann, M. A. (2008). The Vulnerable Subject: Anchoring Equality in the Human Condition. Yale Journal of Law
and Feminism, 20(1), 8-40.
Galtung, J. (1996). Peace by Peaceful Means: Peace and Conflict, Development and Civilization. Londres: Sage
Publications. [Tota, T. (trad.) (2003). Paz por medios pacíficos: paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz.]
Harding, S. (1986). The Science Question in Feminism. Ithaca: Cornell University Press.
Holmes, M. (2017). Preventing Violent Extremism through Peacebuilding: Current Perspectives from the Field,
Journal of Peacebuilding and Development, 12(2), 85-89. DOI: 10.1080/15423166.2017.1336111
Institute for Economics & Peace (novembre de 2018). Global Terrorism Index 2018: Measuring the Impact of Terrorism.
Disponible en http://visionofhumanity.org/reports, accés 28 d'agost de 2019.
Kaldor, M. (2001). Les noves guerres: Violència organitzada en l’era global. Barcelona: Tusquets.
Khan, S. (2018). An Approach to Prevention and Countering Terrorism and Violent Extremism?
https://www.wilpf.org/a-women-peace-and-security-appr-prevention oach-to -and-countering-terrorismand-
violent-extremism/, accés 18 d’agost de 2019.
Kruglanski, A., Gelfand, M. J., Bélanger, J. J., Sheveland, A., Hetiarachchi M. i Gunaratna, R. (2014). The
Psychology of Radicalization and Deradicalization: How Significance Quest Impacts Violent Extremism.
Advances in Political Psychology, 35, 69-93. DOI: 10.1111/pops.12163
Magallón, C. (2005). Epistemología y violencia: Aproximación a una visión integral sobre la violencia hacia
las mujeres. Feminismo/s, 6, 33-47.
Magallón, C. (2006). Mujeres en pie de paz. Madrid: Siglo XXI.
Magallón, C. (2012). Contar en el mundo: Una mirada sobre las relaciones internacionales desde las vidas de las
mujeres. Cuadernos inacabados, 64. Madrid: Horas y horas.
Magallón, C. (2015). Más allá de la vulnerabilidad de las mujeres. En F. Arlettaz i M. T. Palacios Sanabria
(coord.), Reflexiones en torno a derechos humanos y grupos vulnerables (p. 189-214). Bogotá: Universitat
del Rosario i Universitat de Saragossa.
Magallón, C. i Blasco, S. (2015). Mujeres contra la Primera Guerra Mundial: El Comité Internacional de
Mujeres por una Paz Permanente (La Haya, 1915). En Y. Gamarra Chopo i C. R. Fernández Liesa (coord.),
Los orígenes del derecho internacional contemporáneo: Estudios conmemorativos del centenario de
la I Guerra Mundial (p. 157-180). Saragossa: Institución Fernando el Católico.
Mesa, M. (2011). Las mujeres cuentan: Informe de seguimiento sobre la aplicación de la resolución 1325 en
España. Documentos de trabajo, 9. Madrid: CEIPAZ, Fundació Cultura de Paz.
Moura, T. (2010). Novíssimas guerras. Espaços, espirais e identidades da violência armada. Coïmbra: Almedina.
O’Reilly M., Ó Súilleabháin A. i Paffenholz, T. (2015). Reimagining Peacemaking: Women’s Rols in Peace Processes. Nova York: International Peace Institute. Recuperat de http://www.ipinst.org/wp-content/uploads/2015/06/IPI-E-pub-Reimagining-Peacemaking.pdf
Ruddick, S. (1989). Maternal Thinking: Towards a Politics of Peace. Boston: Beacon Press.
Rupp, L. J. (1997). Worlds of Women. The Making of an International Women’s Movement. Princeton, Nova Jersey:
Princeton University Press.
Saeedi, N. i Fransen, R. (2018). Violent Extremism Reopens the Conversation about Women and Peace, http://www.
undp.org/content/undp/en/home/blog/2018/violent-extremism-reopens-the-conversation-about-women-andpeace.
html, accés 9 de juliol de 2019.
Santos, R. (2014). Gendered ‘gunwars’ in Brazil: Gendered Representations of Armed Violence, Self-defence and
(in)Security. Article presentat en Resisting war in the 20th century. Lisboa: Instituto de História Contemporânea
- Faculdade de Ciências Sociais e Humanas da Universidade Nova, 27 de febrer – 1 de març.
Schwoebel, M. H. (2017). Peacebuilding Approaches to Preventing and Transforming Violent Extremism. Journal of
Peacebuilding & Development, 12(2). DOI: 10.1080/15423166.2017.1338860
Segato, R. L. (2016). La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de Sueños.
Tickner, J. A. (1992). Gender in International Relations. Nova York: Columbia University Press.
Villellas, M. (2015). 15 anys de la resolució 1325: Una avaluació de l’agenda sobre dones, pau i seguretat. Barcelona: ICIP.
Women’s Alliance for Security Leadership, WASL (2016). Uncomfortable Truths, Unconventional Wisdoms: Women’s
Perspectives on Violent Extremism & Security Interventions. A Brief on Policy and Practice for Mitigating Extremism
and Advancing Sustainable Development.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
