Presentació del monogràfic. Tuitar, postejar, bloguejar: ciberactivismes feministes contra violències sexistes per la pau i la igualtat
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.1Resum
Les eines digitals han inaugurat una nova era per als moviments socials (Castells, 2012; Rovira, 2017), la lluita dels col·lectius organitzats en favor de la defensa dels seus drets, la igualtat i la salvaguarda dels drets humans. En el camp dels feminismes, el hacktivisme, concepte que designa l’activisme a través de les xarxes socials, persegueix a consciència la violència de gènere i l’assetjament que pateixen, sobretot, les dones i
les persones menors d’edat. Les eines digitals connecten la societat civil, l’articulen i difonen els missatges per demanar atenció i exigir-ne una reparació (Dean i Aune, 2015; Friedman, 2015; Chamberlain, 2017). En un món global i connectat a partir de molts trets en comú i distincions a causa de les diverses situacions de desigualtat i violències estructurals (Massey, 1994; Sassen, 2007, 2015), les xarxes socials i la seua agilitat de
comunicació amenacen la contextualització, l’experiència situada i l’empatia de qui acumula un posicionament condicionat per la relacionalitat interseccionada (Haraway, 1988; Creswley, 1989; Collins, 2000).
Descàrregues
Referències
Anderlini, S. N. (2018). Challenging Conventional Wisdom, Transforming Current
Practices: A Gendered Lens on PVE, Transforming Current Practices. En B. Austin y H. J. Giessmann (ed.), Transformative Approaches to Violent Extremism. Berlín: Berghof
Foundation.
Bloom, M. (2011). Bombshell: Women and Terrorists. Londres: Hurst.
Bunch, C. (2001). Women’s Human Rights: The Challenges of Global Feminist and
Diversity. En M. DeKoven (ed.), Feminist Locations: Global and Local, Theory and
Practice. New Brunswick: Rutgers.
Castells, M. (2012). Networks of Outrage and Hope. Londres: Cambridge Polity Press.
Crenshaw W., K. (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black
Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist
Politics. University of Chicago Legal Forum, 1989, article 8.
Collins, P. H. (2000). Black Feminist Thought: Knowledge, Consciousness and the Politics of
Empowerment. Nueva York: Routledge.
Chamberlain, P. (2017). The Feminist Fourth Wave: Affective Temporality. Palgrave Macmillan.
Dean, J. y Aune, K. (2015). Feminism Resurgent? Mapping Contemporary Feminist
Activisms in Europe. Social Movement Studies, 14(4): 375-395.
Friedman, E. J. (1995). Women’s Human Rights: The Emergence of a Movement. En J.
S. Peters y A. Wolper (1995), Women’s Right, Human Rights (p. 18-35). Nueva York:
Routledge.
Friedman, E. J. (2005). The Reality of Virtual Reality: The Internet and Gender Equality
Advocacy in Latin America. Latin American Politics and Society, 47, 1-34.
Haraway, D. (1988). Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the
Privilege of Partial Perspective. Feminist Studies, 14(3), 575-599.
hooks, b. (1986). Ain’t I a Woman: Black Women’s Rights Feminism. Londres: Pluto Press.
Khoja-Moolji, S. (2015). Becoming an ‘Intimate Publics’: Exploring the Affective Intensities
of Hashtag Feminism’. Feminist Media Studies, 15(2), 347-350.
Leatherman, J. L. (2014). Violencia sexual y conflictos armados (Ana y Maria Villellas, trad.).
Barcelona: Edicions Bellaterra.
Magallón, C. (2010). Decidir en los procesos de paz, un derecho de hombres y mujeres.
¿Qué ha aportado la resolución 1325 del Consejo de Seguridad? Papeles de relaciones
ecosociales y cambio global, 109, 45-56.
Magallón, C. (2012). Contar en el mundo. Una mirada sobre las relaciones internacionales
desde las vidas de las mujeres. Madrid: Horas y horas.
Massey, D. B. (1994). Space, Place, and Gender. Mineápolis: University of Minnesota Press.
Maxfield, M. (2016). History Retweeting Itself: Imperial Feminist Appropriations of ‘Bring
Back Our Girls’. Feminist Media Studies, 16(5), 886-900.
Mohanty, C. T. (1984). Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discourses.
Boundary 2, 12(3), 333-358.
Rovira, G. (2017). Activismo en red y multitudes conectadas: Comunicación y acción en la era
de Internet. Barcelona: Icaria.
Sassen, S. (2007). Una sociología de la globalización. Buenos Aires: Katz Editores.
Sassen, S. (2015). Expulsiones. Buenos Aires: Katz Editores.
Segato, R. (2016). La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de sueños.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
