Barcelona encantada en el mirall de la novel·la

Autors/ores

  • Joan Ramon Resina Standford University

Paraules clau:

burguesía, cronotopo, periodismo, Eixample, periferia, franquismo, desfamiliarización, mitificación.

Resum

La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empíricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme és intervencionista, la novel·la posa més atenció en la dimensió subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescència, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientació i en els replecs psicològics de l’acció. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepció de la novel·la històrica) privilegia l’espai urbà. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat té en la literatura catalana una àmplia representació en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporànies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris prèviament mitificats. Hi ha una clara predilecció per una franja històrica d’aproximadament un segle i mig i, en això, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refà de la greu crisi econòmica i que protagonitza la primera gran crisi política de l’estat postfranquista, el cronòtop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memòria històrica de la rosa de foc o de les dictadures. Però atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneïtat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Joan Ramon Resina, Standford University

Doctorat en Literatura Comparada per U.C. Berkeley i doctor en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, Joan Ramon Resina ha sigut professor a diferents universitats tant als Estats Units com a Europa. Actualment és membre del Departament de Literatura Comparada i del Departament de Cultures Ibèriques i
Llatinoamericanes de la Stanford University. Els premis principals inclouen la Beca Donald Andrews Whittier
al Stanford Humanities Center, la beca International Kolleg Morphomata al Centre d’Estudis Avançats de la Universität zu Köln,, la beca Fulbright, la beca Alexander von Humboldt i el premi Serra d’Or per a la literatura crítica. Joan Ramon Resina ha escrit onze llibres i ha editat onze volums col·lectius, a més de publicar més de cent seixanta assaigs crítics en revistes i volums col·lectius, i cent seixanta articles a la premsa diària. Entre 1998 i 2004 va ser redactor en cap de la revista de teoria cultural Diacritics, i actualment és membre de les juntes editorials de diverses revistes europees i dels EUA i revisor de diverses revistes acadèmiques.

Descàrregues

Publicades

2019-01-08

Com citar

Resina, J. R. (2019) “Barcelona encantada en el mirall de la novel·la”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 132(2). Available at: https://revistadebats.net/article/view/1767 (Accessed: 26 December 2024).

Número

Vol. 132 No 2 (2018)

Secció

QUADERN

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.