La paradoxa del gènere: la professionalització d’una forma d’arts marcials tradicionals, Lathi Khela, en el context sociocultural de Bangladesh
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.4Paraules clau:
Lathi Khela, woman, gender, Bangladesh, continuity, gender capital, prestige, ethnography, autoethnography, pandemic, Martial arts, India, Martial arts dance, dance ethnography, performance, female bodyResum
Enmig d’una Índia colpejada per la pandèmia de COVID-19, aquest treball va nàixer com una investigació autoetnogràfica i analítica d’una indagació etnogràfica qualitativa i multimodal sobre una tradició de dansa d’arts marcials, Lathi Khela, feta en 2017-2018. Aquesta pràctica, que es va desenvolupar com un art marcial durant l’època colonial d’una Bengala encara sense dividir, amb poc o gens de patrocini, encara viu hui en dia com una tradició popular de ball d’arts marcials en els múltiples districtes i comunitats rurals de Bangladesh. El grup de Lathi Khela del districte Narail de Bangladesh, comparat amb uns altres districtes, ha continuat amb aquesta pràctica a través de mètodes innovadors. El caràcter distintiu del districte es regeix pels coneixements que articula i encarna, els practicants multigeneracionals de Lathi Khela i les seues coreografies creatives, i des de 2008, aquesta professió, abans dominada pels homes, ara també inclou dones. Aquest article se centra en el paper del gènere en la continuïtat de la tradició del Lathi Khela en aquest districte, amb cinc entrevistes demostratives i semiestructurades que aprofundeixen en el camp. També es basa en una conversa encara en curs per Facebook amb Rahat, un veterà practicant de Lathi Khela, que avalua el panorama cultural actual de COVID-19. D’una banda, les dones d’aquest districte ocupen un espai disputat en què representen aquesta tradició dominada pels homes i, de l’altra, viuen les seues vides i els seus cossos dins dels límits patrilineals del parentiu i el matrimoni. La performativitat del gènere està així directament connectada amb el significat simbòlic de maan, és a dir, el prestigi atribuït al cos femení dins dels contextos socioculturals del Lathi Khela.
Descàrregues
Referències
Adhikary S. (2015) The Bratachari Movement and the Invention of a ‘Folk Tradition’, South Asia: Journal of South Asian Studies, 38(4), 656-670, DOI: 10.1080/00856401.2016.1086941
Ahmad, I. (2013). Industrial Relations and Labour Management of Bangladesh. USA & Canada: Trafford Publishing.
Bala S. (2013) The Entangled Vocabulary of Performance University of Amsterdam, Netherlands.Rupkatha Journal on Interdisciplinary Studies in Humanities, 5(2),12-21
Bharucha R.(1989). Notes on Invention of Tradition. Economic and Political Weekly, Vol. 24(33) 1907-1909+1911-1914
Bakka, E., & Karoblis, G. (2010). WRITING "A DANCE": EPISTEMOLOGY FOR DANCE RESEARCH . International Council for Traditional Music.
Bank, W. (2012). http://siteresources.worldbank.org/INTWDR2012/Resources/7778105-1299699968583/7786210-1315936222006/chapter-4.pdf.
Bhattacharyya, S. (2017) [Photograph of: Lathi Khela practitioners from different districts (Manikganj,Kishoreganj,Netrokona group) in rural Bangladesh
Bhattacharyya, S. (2017) [Photograph of: Lathi Khela practitioners from Narail district of Bangladesh
Blanchet T. (1986). Marriage & Divorce in Bengali Muslim Society. unpublished, Dhaka.
Bourdieu, P. (1993). The Field of Cultural Production. Oxford.
Bridges, T. S. (2009). Gender Capital and Male Boldy-Builders. Body & Society SAGE Publications , 15(1), 83–107.
Buckland, T. J. (2001). Dance, Authenticity and Cultural Memory: The Politics of Embodiment. International Council for Traditional Music, 33 , 6-16.
Butler J. (1990). Gender Trouble : Feminism and Subversion of Identity. New York : Routledge
Chandralekha. (1980). Militant Origins of Indian Dance. Social Scientist, Vol. 9,(2/3), 80-85. Retrieved 01 14, 2014
Chowdhury, Najma. (2001). The Politics of Implementing Women’s Rights in Bangladesh, in: Globalisation, Gender and Religion : The Politics of Women’s Rights in Catholic and Muslim Contexts. Palgrave, New York, 203–230.
Giurchescu, A. (1999). Past and Present in Field Research. In T. Buckland, Dance in the Field : Methods and Research in Dance Ethnography . Great Britain: Macmillian Press Ltd.
Kabeer N. The Quest for National Identity: Women, Islam and the State in Bangladesh : Feminist Review ,37, 38-58
Hossain, M. (2015). Women's Participation in Agriculture in Bangladesh 1988-2008: Changes and Determinants. ResearchGate, 1-17.
Huppatz, K. (2012). Gender Capital at Work. New York: Palgrave Macmillian.
Jones, D. E. (2002). Combat, ritual and Performance: Anthropology of the Martial Arts (2 ed.). Westport.
JUPress. (2016, June 20). https://jupress.wordpress.com/2016/06/20/astracharcha-pulin-behari-das-rachanasamgraha/.
Kozinet, R. (2015). Netnography : Redefined.
Kozinets, R. V., Dolbec, P.-Y., & Earley, A. (2013). Netnographic Analysis: Understanding Culture Through Social. In U. Flick, The SAGE Handbook of Qualitative Data Analysis.
Mandakathingal A. (2020) Gender Roles in Martial Art: A Comparative Analysis of Kalaripayattu Practices in India: Women's Studies
Marium, L. (n.d.). RESTRUCTURING TRADITION. SAARC Folklore.
Marium, L. (n.d.). Restructuring Traditions : An Experiment in introduction of Performance Pedagogy and Indigenous Performing Art of Bangladesh. SAARC Folklore, (p. 9).
Marium L.(2021) Empowering communities through culture. (online) https://www.thedailystar.net/opinion/news/empowering-communities-through-culture-2052249. Access on 30th May 2021
Massey, D. B. (1994). Space, place, and gender. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Miller, D. L. (2014). Symbolic Capital and Gender: Evidence from two cultural fields. Sage, 1-21.
Munsi, U. S., & Burridge, S. (2011). Imag(in)ing the Nation : Uday Shankar's Kalpana. In Traversing Tradition: Celebrating Dance in India, New Delhi: Routledge, 124-150.
Social Stratification. (2015). Retrieved from banglapedia.com
Turner, B., & Yangwen, Z. (2009). The Body in Asia, Asia Pacific Studies, 1-21
Department of Archaeology Government of the People’s Republic of Bangladesh (2013). National Workshop on Implementation of the UNESCO Convention for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage in Bangladesh. http://www.culture-developpement.asso.fr/wp-content/uploads/2014/05/Intangible-Cultural-Heritage-EN.pdf
White, S. C. (2010). Domains of contestation: Women's empowerment and Islam in Bangladesh. Women's Studies International Forum, 1-11.
Wikipedia. (n.d.). Retrieved from www.wikipedia.com
Wood, S. (2014). Nations, national identity and Prestige. National Identities, 99-115.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
