#AbortoLegalYa. Activismes digitals per l’avortament legal a l’Argentina, 2018-2020

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-2.1

Resum

Per primera vegada en la història argentina, l’any 2018, es va tractar al Congrés de la Nació un projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. El tractament va marcar un punt d’inflexió en l’agenda política del feminisme a escala nacional i regional. La majoria dels moviments socials van bolcar la seua agenda política i territorial a habitar els carrers, formar les joventuts, generar instàncies de debats públics i satisfer les plataformes polítiques dels partits amb un posicionament clar en relació amb la despenalització de l’avortament. Si bé la Cambra de Senadors va acabar rebutjant el projecte en 2018, l’any 2020, Alberto Fernández va decidir enviar a tractament parlamentari un nou projecte de llei. Aquest va aconseguir l’aprovació el 30 de desembre. En aquest article, després d’una breu historització del procés de lluita per la despenalització de l’avortament que identifica el feminisme a l’Argentina, farem una anàlisi dels registres i les cobertures col·laboratives dutes a terme pels mitjans de comunicació i les organitzacions de la societat civil a l’Argentina durant el període 2018-2020, parant especial atenció a quins territoris digitals, socials i polítics es van habitar, quines van ser les pràctiques feministes que van permetre visibilitzar la demanda històrica per un #AbortoLegalYa des de diferents perspectives i trajectòries de lluita i quines estratègies es van utilitzar discursivament i mediàticament per a instal·lar el tema en agenda i transversalitzar la demanda en diferents sectors de la societat. Finalment, farem focus en les experiències d’activisme digital que es van utilitzar per a cobrir el debat, posant l’accent principalment en l’actualització en temps real durant el període 2018-2020 en la Viquipèdia en espanyol.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Luisina Ferrante, Universidad de Barcelona

Doctoranda en Educación y Sociedad y Magíster en Derechos Humanos y Políticas Sociales (Universidad Nacional de San Martín). Sus temas de investigación están vinculados con la utilización de Wikipedia como herramienta de alfabetización digital y ampliación de derechos en Argentina.

Referències

Acosta, M. (2018). Ciberactivismo feminista. La lucha de las mujeres por la despenalización del aborto en Argentina. Sphera Publica, 2(18), 2-20.
Acosta, M. (2020). Activismo feminista en Instagram. El caso de la Campaña Nacional por el derecho al Aborto legal, seguro y gratuito en Argentina. Perspectivas de la comunicación, 13(1), 29-46.
Alma, A. y Lorenzo, P. (2009). Mujeres que se encuentran. Una recuperación histórica de los Encuentros Nacionales de Mujeres en Argentina (1986-2005). Buenos Aires: Feminaria.
Alvarez Azcárraga, L. (2018). Participación y conocimiento libre: el caso de la construcción colaborativa de Wikipedia en español y el activismo de los voluntarios de Wikimedia México. Tesis de doctorado, Universidad Autónoma de Aguascalientes (México).
Anzorena, C. y Zurbriguen, Ruth (eds.) (2013). El aborto como derecho de las mujeres. Otra historia es posible. Buenos Aires: Herramienta.
Barrancos, D. (2010). Mujeres en la sociedad argentina. Una historia de cinco siglos. Buenos Aires: Sudamericana.
Benkler, Y. (2020). From Utopia to Practice and Back. En Reagle, J., y Koerner, J. Wikipedia @ 20. (pp. 43-54). Cambridge: The MIT Press.
Candon Mena, J. y Benítez-Eyzaguirre, L. (Eds.) (2016). Activismo digital y nuevos modos de ciudadanía: Una mirada global.Barcelona: InCom-UAB Publicacions.
Caro Castaño, L. (2015). Construir y comunicar un “nosotras” feminista desde los medios sociales. Una reflexión acerca del “feminismo del hashtag”. Commons 4 (2), 124-154.
Cosse, I. (2010a). Pareja, sexualidad y familia en los años sesenta. Una revolución discreta en Buenos Aires (1950-1975), Buenos Aires: Siglo XXI.
Cosse, I. (2010b). Una cultura divorcista en un país sin divorcio: la Argentina de 1956 a 1975, en I. Cosse, K. Felitti, y V. Manzano (eds.) Los '60 de otra manera. Vida cotidiana, género y sexualidades en la Argentina. Buenos Aires: Prometeo.
Denardis, L. (2014). The Global War for Internet Governance. New Heaven: Yale University Press.
De Sousa Santos, B. (2020). La cruel pedagogía del virus. Buenos Aires: CLACSO.
Di Marco, G. (2011). El pueblo feminista. Movimientos sociales y lucha de las mujeres en torno a la Ciudadanía. Buenos Aires: Biblos.
Elizalde, S. y Mateo, N. (2018). Las jóvenes: Entre la “marea verde” y la decisión de abortar, Salud Colectiva, Vol.14 (3), 433–446.
Frosio, A. (17 de marzo de 2021). Entrevista a Anaclara Frosio realizada por ANONIMIZADO.
Gamberra, C. (18 de marzo de 2021). Entrevista a Clarisa Gamberra realizada por ANONIMIZADO.
Giordano, V. (2014). (Doble) moral sexual y derechos civiles de las mujeres, 1888-2010 en D. Barrancos, D. Guy y A. Valobra, Moralidades y comportamientos sexuales. Argentina. 1880-2011. Buenos Aires: Biblos.
Hurtado, L.M. (17 de enero de 2020). La Wikipedia de Turquía recupera la actividad tras casi tres años bloqueada por el Gobierno. El Mundo (en línea). https://www.elmundo.es/cultura/2020/01/17/5e20a8a8fc6c836f428b4638.html acceso 30 de abril de 2021
Laudano, C. (2018). Aborto y redes: el debate por #AbortoLegal”, Sociales en Debate, 14.
Laudano, C., Kratje, J., Aracri, A., y Balbuena, Y. (2020). “Que sea ley”. Producciones audiovisuales colaborativas en torno a la Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito. Zona Franca. Revista de Estudios de Género, (28), 22-49.
Lorente, P. (2020). El conocimiento hereje. Buenos Aires: Paidós.
Maggio, M. (2012). Enriquecer la enseñanza: los ambientes con alta disposición tecnológica como oportunidad. Madrid: Grupo Planeta.
Nari, M. (1995) Feminismo y diferencia sexual. Análisis de la Encuesta Feminista Argentina de 1919. Boletín del Instituto de Historia Argentina y Americana “Dr. E. Ravignani” (12), 61-86. Nari, M. (1996). “Abrir los ojos, abrir la cabeza”: el feminismo en la Argentina de los años '70. Revista Feminaria, 9 (17/18).
Nicola, T. (15 de marzo de 2021). Entrevista a Titi Nicola realizada por ANONIMIZADO.
Pita, V. (2007). Voces en conflicto, espacios en disputa. Experiencias feministas en la Argentina de los '90. Feminaria (30/31).
Portelli, A. (2016). Historias orales. Narración, imaginación y diálogo. Rosario: Prohistoria; La Plata: UNLP.
Reagle, J., y Koerner, J. (2020). Wikipedia @ 20. Cambridge: The MIT Press.
Rinke, E. M., y Röder, M. (2011). Media ecologies, communication culture, and temporal-spatial unfolding: Three components in a communication model of the Egyptian regime change. International Journal of Communication, 5, 1273-1285.
Robaina, C. (20 de marzo de 2021). Entrevista a Carolina Robaina realizada por ANONIMIZADO.
Rubin, P. y Zanotti, A. (2019). Escribir la historia: Activismo en wikipedia y el debate por la despenalización del aborto en Argentina. Commons. Revista de Comunicación y Ciudadanía Digital, 8(2), 122-158. Sutton, B. (2020). Intergenerational encounters in the struggle for abortion rights in Argentina. In Women's Studies International Forum (82).
Sánchez, L. (8 de febrero de 2018). Vamos todas a abortar. Anfibia (en línea) http://revistaanfibia.com/ensayo/vamos-todas-a-abortar/, acceso 30 de abril de 2021
Tarducci, M., y Rifkin, D. (2010) Fragmentos de historia del feminismo en Argentina. En S. Chaher. y S. Santoro, Las palabras tienen sexo II: herramientas para un periodismo de género. Buenos Aires: Artemisa Comunicación Ediciones
Thorndike-Breeze, R., Musselman, C. A., y Carleton, A. (2020). Three Links: Be Bold, Assume Good Faith, and There Are No Firm Rules. En Reagle, J., y Koerner, J. Wikipedia @ 20 pp. 107-123). Cambridge: The MIT Press.
Treré, E. (2016). Del levantamiento zapatista al escándalo NSA: Lecciones aprendidas, debates actuales y futuros desafíos de la resistencia digital. En J. Candón Mena y L. Benítez Eyzaguirre (eds.) Activismo digital y nuevos modos de ciudadanía: Una mirada global (pp. 40-59). Barcelona: InCom-UAB Publicacions
Toytoyndjian, A. (13 de marzo de 2021). Entrevista a Anitza Toytoyndjian realizada por ANONIMIZADO.
Veiga, A. M. (2010). Circulación, redes y feminismo: una historia en tiempos de dictaduras, Argentina y Brasil. En A. Andújar, D. D’Antonio, K. Grammático y M. L. Rosa (comps.), Hilvanando historias: mujeres y política en el pasado reciente latinoamericano. Buenos Aires: Luxemburg.
Wikimedia Foundation. (2020). Access to Wikipedia restored in Turkey after more than two and a half years (en línea). https://wikimediafoundation.org/news/2020/01/15/access-to-wikipedia-restored-in-turkey-after-more-than-two-and-a-half-years/, 30 de abril de 2021

Publicades

2023-11-17

Com citar

Alvarez, V. and Ferrante, L. . (2023) “#AbortoLegalYa. Activismes digitals per l’avortament legal a l’Argentina, 2018-2020”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 137(2), pp. 12–28. doi: 10.28939/iam.debats-137-2.1.

Número

Secció

QUADERN