Què ocorre a Bolívia? De les eleccions fallides del 2019 al retorn triomfal del MAS el 2020 i més enllà
de las elecciones fallidas del 2019 al regreso triunfal del MAS en el 2020 y más allá
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-137-2.3Paraules clau:
Bolivia, Crisis, MAS, Movimientos Sociales, Transiciones PolíticasResum
Després de guanyar tres eleccions presidencials consecutives, el 2005 (53,74 %), el 2009 (64,22 %) i el 2014 (61,36 %), Evo Morales només va poder assolir el 47,08 % en les eleccions polèmiques de 2019, a causa de les acusacions de frau per part d’opositors i dels observadors internacionals, que van acabar amb el seu derrocament enmig d’un fum de protestes al carrer, un motí policial i la intervenció de les forces armades. Ara bé, només un any més tard, el seu partit, el Movimiento al Socialismo (MAS) va obtenir el 55,1 % dels vots i va tornar al poder amb el binomi Luis Arce i David Choquehuanca. El que semblava llavors un retorn triomfal de l’únic partit bolivià contemporani dotat de llaços efectius amb sectors de la societat, prompte mostraria friccions importants en aquestes mateixes relacions, com va ser el cas del procés de selecció de candidatures per a les eleccions regionals i municipals (conegudes com a subnacionals a Bolívia) de març de 2021. El retorn al país d’Evo Morales el novembre de 2020 i els seus intents de mantenir-se al capdavant del partit i, sobretot, de triar personalment els candidats van ocasionar alguns importants enfrontaments interns i derrotes electorals. L’objectiu d’aquest article és analitzar les raons del derrocament del fins llavors imbatible expresident i el seu partit, així com les del ràpid retorn del MAS al poder. Per a això, posarem el focus en les seues relacions amb les bases socials que el formen i en els desgastos que hi ha hagut en aquestes en el llarg període que ininterrompudament va estar en el govern. Ací intentarem analitzar, a més, les transicions del període actual i les conseqüències del reacomodament polític a partir de les eleccions regionals i municipals de 2021 per al futur possible del partit.
Descàrregues
Referències
Andreucci, D. (2018). Populism, Hegemony, and the Politics of Natural Resource Extraction in Evo Morales’s Bolivia: Politics of Natural Resource Extraction in Evo Morales’s Bolivia. Antipode, 50(4), 825-845. https://doi.org/10.1111/anti.12373
Anria, S., & Cyr, J. (2017). Inside Revolutionary Parties: Coalition-Building and Maintenance in Reformist Bolivia. Comparative Political Studies, 50(9), 1255-1287. https://doi.org/10.1177/0010414016666860
Cameron, M. A. (2018). Making Sense of Competitive Authoritarianism: Lessons from the Andes. Latin American Politics and Society, 60(02), 1-22. https://doi.org/10.1017/lap.2018.3
Cavarozzi, M. (1986). Political Cycles in Argentina since 1955. En G. O’Donnell, P. C. Schmitter, & L. Whitehead (Eds.), Transitions from Authoritarian Rule: Latin America (Vol. 2, pp. 19-48). Johns Hopkins University Press.
Cunha Filho, C. M. (2010). O novo mapa político boliviano: Uma interpretação a partir dos últimos resultados eleitorais. Observador On-line, 5(6), 1-16.
Cunha Filho, C. M. (2017). Qualidade Democrática na Bolívia de Evo Morales (e além): Transformações, avanços e desafios. Teoria & Pesquisa: revista de ciência política, 26(2), 30-68. https://doi.org/10.4322/tp.v26i2.600
Cunha Filho, C. M. (2018a). Dilemmas of Contemporary Political Representation in Bolivia: Social Movements, Party, and State in Plurinational Times. En A. Albala (Ed.), Civil society and political representation in Latin America (2010-2015): Towards a divorce between social movements and political parties? (pp. 131-147). Springer.
Cunha Filho, C. M. (2018b). Do confronto à cooptação? As tensas relações entre empresariado e governo Evo Morales, na Bolívia. En F. Cimini, J. V. Bachiller Cabria, & R. R. M. da Silva (Eds.), Elites empresariais, estado e mercado na América Latina (pp. 132-151). FACE/UFMG.
Do Alto, H., & Stefanoni, P. (2010). El MAS: las ambivalencias de la democracia corporativa. En L. A. García Orellana & F. García Yapur (Eds.), Mutaciones del Campo Político en Bolivia (pp. 303-363). PNUD-Bolivia.
Domingo, P. (2001). Party Politics, Intermediation and Representation. En J. Crabtree & L. Whitehead (Eds.), Towards Democratic Viability: The Bolivian Experience (pp. 141-159). Palgrave Macmillan.
Espinoza, F. (2014). Bolivia: La circulación de sus élites (2006-2014). El País.
Faguet, J.-P. (2019). Revolution from Below: Cleavage Displacement and the Collapse of Elite Politics in Bolivia. Politics & Society, 47(2), 205-250. https://doi.org/10.1177/0032329219845944
Gray Molina, G. (2008). State-Society Relations in Bolivia: The Strength of Weakness. En J. Crabtree & L. Whitehead (Eds.), Unresolved Tensions: Bolivia Past and Present (pp. 109-124). Pittsburgh University Press.
Hirsch, C. (2019). Between resistance and negotiation: Indigenous organisations and the Bolivian State in the case of TIPNIS. The Journal of Peasant Studies, 46(4), 811-830. https://doi.org/10.1080/03066150.2017.1394846
Levitsky, S., & Murillo, M. V. (2020). La tentación militar en América Latina. Nueva Sociedad, 285, 4-11.
Mayorga, F. (2019a). Antes y después del referendo: Política y democracia en el estado plurinacional (1. ed). UMSS-CESU.
Mayorga, F. (2019b). Mandato y contingencia: Estilo de gobierno de Evo Morales (1. ed). Friedrich Ebert Stiftung en Bolivia : Centro de Estudios Superiores Universitarios, Universidad Mayor de San Simón : Editorial 3600.
McNelly, A. (2020). The Incorporation of Social Organizations under the MAS in Bolivia. Latin American Perspectives, 47(4), 76-95. https://doi.org/10.1177/0094582X20918556
Molina, F. (2010). El MAS en el centro de la política boliviana. En L. A. García Orellana & F. García Yapur (Eds.), Mutaciones del Campo Político en Bolivia (pp. 241-301). PNUD-Bolivia.
Molina, F. (2013). ¿Por qué Evo Morales sigue siendo popular? Las fortalezas del MAS en la construcción de un nuevo orden. Nueva Sociedad, 245, 4-14.
Molina, F. (2018). Tendencias socioelectorales en la Bolivia del caudillismo. Nueva Sociedad, 273, 4-13.
Molina, F. (2019). Bolivia: ¿golpe o (contra)revolución? Nueva Sociedad, Edición Web. http://nuso.org/articulo/bolivia-golpe-o-contrarevolucion/
Molina, F. (2020a). La rebelión de los blancos: Causas raciales de la caída de Evo Morales (F. Mayorga, Ed.; pp. 141-162). CESU-UMSS / Oxfam en Bolivia.
Molina, F. (2020b). Bolivia: Un nuevo bloque de poder. Nueva Sociedad, Edición Web. http://nuso.org/articulo/Bolivia-derecha-Evo-Morales/
Molina, F. (2020c). ¿A dónde conducirá la crisis boliviana? Elecciones y reconfiguraciones políticas. Nueva Sociedad, 288, 4-14.
Postero, N. (2007). Now We Are Citizens: Indigenous Politics in Postmulticultural Bolivia. Stanford University Press.
Rossell, P. (2012). 2011: ¿el parteaguas del evismo? Bolivia después del conflicto del Tipnis. Nueva Sociedad, 237, 4-16.
Sánchez-Sibony, O. (En Prenta). Competitive Authoritarianism in Morales’s Bolivia: Skewing Arenas of Competition. Latin American Politics and Society, 1-27. https://doi.org/10.1017/lap.2020.35
Silva, E. (2017). Reorganizing Popular Sector Incorporation: Propositions from Bolivia, Ecuador, and Venezuela. Politics & Society, 45(1), 91-122. https://doi.org/10.1177/0032329216683166
Soruco Sologuren, X., Franco Pinto, D., & Durán Azurduy, M. (2014). Composición social del Estado plurinacional: Hacia la descolonización de la burocracia (1.a ed.). CIS.
Tapia, L. (2009). La coyuntura de la autonomía relativa del estado. Muela del Diablo Editores.
Van Cott, D. L. (2007). From Movements to Parties in Latin America: The Evolution of Ethnic Politics (1.a ed.). Cambridge University Press.
Welp, Y., & Lissidini, A. (2016). Democracia directa, poder y contrapoder: Análisis del referendo del 21 de febrero de 2016 en Bolivia. Bolivian Studies Journal/Revista de Estudios Bolivianos, 22, 162-190. https://doi.org/10.5195/bsj.2016.157
Wolff, J. (2016). Business Power and the Politics of Postneoliberalism: Relations Between Governments and Economic Elites in Bolivia and Ecuador. Latin American Politics and Society, 58(2), 124-147. https://doi.org/10.1111/j.1548-2456.2016.00313.x
Wolff, J. (2018). Political incorporation in measures of democracy: A missing dimension (and the case of Bolivia). Democratization, 25(4), 692-708. https://doi.org/10.1080/13510347.2017.1417392
Wolff, J. (2019). The political economy of post-neoliberalism in Bolivia: Policies, elites, and the MAS government. European Review of Latin American and Caribbean Studies, 0(108), 109. https://doi.org/10.32992/erlacs.10468
Wolff, J. (2020). The Turbulent End of an Era in Bolivia: Contested Elections, the Ouster of Evo Morales, and the Beginning of a Transition Towards an Uncertain Future. Revista de Ciencia Política. https://doi.org/10.4067/S0718-090X2020005000105
Zegada, M. T., & Komadina, J. (2014). El espejo de la sociedad: Poder y representación en Bolivia. Plural Editores.
Zuazo, M. (2009). ¿Cómo nació el MAS? La ruralización de la política en Bolivia—Entrevistas a 85 parlamentarios del partido (2.a ed.). Friedrich Ebert Stiftung.
Zuazo, M. (2012). Bolivia: Cuando el Estado llegó al campo. Municipalización, democratización y nueva Constitución. En M. Zuazo, J.-P. Faguet, & G. Bonifaz (Eds.), Descentralización y democratización en Bolivia: La historia del Estado débil, la sociedad rebelde y el anhelo de democracia (pp. 187-286). Friedrich Ebert Stiftung.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.