Activisme en línia contra la violència de gènere: com el feminisme africà utilitza Twitter per a progressar

Autors/ores

  • Blessing Dachollom Datiri University of Debrecen, Hungary

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.6

Paraules clau:

#BringBackOurGirls, #JusticeForNoura, #JusticeForOchanya, feminisme africà, activisme.

Resum

L’objectiu principal del feminisme africà ha estat millorar les condicions de vida extremes de les dones africanes en
una societat predominantment patriarcal. No obstant això, en els últims cinc anys sembla que les coses estan canviant
gràcies a l’ús que les feministes estan fent de les plataformes en línia per transformar aquesta realitat. Aquest article
analitza com les dones africanes estan emprant Twitter per protestar contra el terrible maltractament que pateixen i que
va des del matrimoni infantil i forçat fins a l’esclavitud, passant per la violència domèstica, el segrest, l’agressió sexual
i altres formes de violència de gènere. A través de tres campanyes de hashtag (#BringBackOurGirls, #JusticeForNoura i
#JusticeForOchanya) analitzarem l’impacte de Twitter sobre l’activisme de gènere africà. De l’anàlisi crítica del discurs
(ACD) de tuits seleccionats es desprenen tres narratives clau construïdes per les activistes que van participar en les
campanyes: solidaritat en sororitat feminista, igualtat de gènere i clam per la justícia. Els tuits s’analitzen sota aquests
tres temes per mostrar que els missatges construïts per les activistes han contribuït a fer créixer la causa feminista
africana. L’article tanca amb les lliçons que podem extraure de les campanyes, les quals mostren la capacitat dels
mitjans socials per a promoure els objectius del feminisme africà.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Blessing Dachollom Datiri, University of Debrecen, Hungary

Blessing Datiri és doctoranda en l’Institut d’Estudis Literaris i Culturals de la University of Debrecen, Hongria. Les seues investigacions analitzen l’impacte dels nous mitjans en l’activisme de gènere a l’Àfrica subsahariana, evaluant per què i com la campanya #BringBackOurGirls es va gestionar a les xarxes socials després que més de 270 xiques
nigerianes foren capturades per Boko Haram el 2014. Altres centres d'interés dels seus estudis són la comunicació de masses, els nous mitjans i la resolució de conflictes. Abans de començar els seus estudis de doctorat, Blessing va treballar com a docent i assessora de comunicació a Nigèria. És graduada en Comunicació de Masses per la University
of Jos a Nigèria i té un màster en Comunicació per la Universitat de Bedfordshire, Regne Unit.

Referències

Adaoyiche, G. (12 de octubre de 2018). The Untold Story of How 13-yr-old Ochanya Died while Seeking an Education.

Pulse Nigeria. Recuperado de https://www.pulse.ng/the-untold-story-of-how-13-yr-old-ochanya-died-whileseeking-

an-education/b06tw0z

African Feminist Forum (2006). Charter of Feminist Principles for African Feminists. Recuperado de http://awdf.org/

wp-content/uploads/AFF-Feminist-Charter-Digital-%C3%A2%C2%80%C2%93-English.pdf

Ahikire, J. (2014). African Feminism in Context: Reflections on the Legitimation Battles, Victories and Reversals.

Feminist Africa, 19, 7-23.

Ameh, C. G. (23 de octubre de 2018) Nigerians Demand Justice for 13-yr-old Ochanya Ogbajeallegedly Raped to

Death by Father, Son in Benue. Daily Post Nigeria. Recuperado de https://dailypost.ng/2018/10/23/nigeriansdemand-

justice-13-yr-old-ochanya-ogbaje-allegedly-raped-death-father-son-benue/

Amnesty International UK (27 de junio de 2018). Justice for Noura Hussein. Recuperado de https://www.amnesty.

org.uk/justice-noura-hussein

Azumah, J. (2015). Boko Haram in Retrospect. Islam and Christian-Muslim Relations, 26(1), 33-52. DOI:

1080/09596410.2014.967930.

Baderoon, G. y Decker, A. C. (2018). African Feminisms Cartographies for the Twenty-First Century. Meridians, 17(2),

-231. DOI:10.1215/15366936-7176384

Berkey, L., Franzen, T. y Leitz, L. (2000). Feminist Responses to Stigma: Building Assets in African American Adolescent

Girls. Feminist Teacher, 13(1), 35-47. Recuperado de www.jstor.org/stable/40545930

Bureau of Counterterrorism (2014). Country Reports on Terrorism 2013. Departamento del Estado de EEUU. Recuperado

de https://2009-2017.state.gov/j/ct/rls/crt/2013//index.htm

Chatterjee, S. (2016). What Does It Mean to Be a Postcolonial Feminist? The Artwork of Mithu Sen. Hypatia, 31(1),

-40. DOI: 10.1111/hypa.12225

Chiluwa, I. e Ifukor, I. (2015). War against our Children: Stance and Evaluation in #BringBackOurGirls Campaign

Discourse on Twitter and Facebook. Discourse & Society, 26(3), 267-296. DOI: 10.1177/0957926514564735.

Dixon, K. (2014). Feminist on line Identity: Analyzing the Presence of Hashtag Feminism. Journal of Arts and

Humanities, 3(7), 34-40. DOI: http://dx.doi.org/10.18533/journal.v3i7.509

Drucker, S. A. (27 de abril de 2018). Betty Friedan: The Three Waves of Feminism. Ohio Humanities. Recuperado de

http://www.ohiohumanities.org/betty-friedan-the-three-waves-of-feminism/

Elhassan, S. (21 de junio de 2018). Sara Elhassan: In Sudan, the #JusticeForNoura Campaign Gave a Voice to the

Voiceless. CNN. Recuperado de https://edition.cnn.com/2018/06/21/opinions/noura-hussein-social-mediacampaign-

elhassan-asequals-intl/index.html

Gamble, S. (ed.) (2001). The Routledge Companion to Feminism and Postfeminism. Nueva York: Routledge.

Hansen, A. y Machin, D. (2013). Media and Communication Research Methods. Palgrave Macmillan.

Hill, J. N. C. (2014). Boko Haram, the Chibok Abductions and Nigeria’s Counterterrorism Strategy. CTC Sentinel, 7(7).

Recuperado de https://ctc.usma.edu/boko-haram-the-chibok-abductions-and-nigerias-counterterrorism-strategy/

Ihle, A. (2009). A Critical Discourse of African Feminism as an Exponent of Feminist Theory. Múnich: Grin Verlag.

Ingerson, K. y Bruce, J. (2013). Leadership in the Twitterverse. Journal of Leadership Studies, 7(3),74-83. Recuperado

de https://www.researchgate.net/publication/271814511_Leadership_in_the_Twitterverse/citations

Kennedy, A. y Prock, K. (2016). “I Still Feel Like I Am Not Normal”: A Review of the Role of Stigma and Stigmatization

Among Female Survivors of Child Sexual Abuse, Sexual Assault, and Intimate Partner Violence. Trauma, Violence

and Abuse, 19(5), 512-527.

Mackintosh, E. y Elbagir, N. (24 de mayo de 2018) Bites and a Broken Bed: New Details in Case of Sudan Teen who

Killed Rapist Husband. CNN. Recuperado de https://edition.cnn.com/2018/05/24/africa/noura-hussein-sudanappeal-

intl/index.html

Maiangwa, B. y Agbiboa, D. E. (2013). Boko Haram, Religious Violence, and the Crisis of National Identity in Nigeria

Towards a Non-killing Approach. Journal of Developing Societies, 29(4), 379-403. DOI: 10.1177/0169796X13503198.

Maerten, M. (2004). African Feminism. Factsheet, 34, 1-8.

Mama, A. (2005). Gender Studies for Africa’s Transformation. En T. Mkandawire (ed.), African Intellectuals: Rethinking

Politics, Language, Gender and Development. Dakar: CODESRIA.

Maxfield, M. (2015). History Retuiting Itself: Imperial Feminist Appropriations of “BringBack Our Girls”. Feminist

Media Studies, 16(5), 886-900. DOI: 10.1080/14680777.2015.1116018

McEwan, C. (2001). Postcolonialism, Feminism and Development: Intersections and Dilemmas. Sage Journals, 1(2),

-111. DOI: 10.1177/146499340100100201

Mendes, K., Ringrose, J. y Keller, J. (2018) #MeToo and the promise and pitfalls of challenging rape

culture through digital feminist activism. European Journal of Women’s Studies; 25(2), 236-246. DOI:

1177/1350506818765318?journalCode=ejwa

Morgan, R. (1970). Sisterhood is Powerful: An Anthology of Writings the Women’s Liberation Movement. Nueva

York: Vintage Books.

Munro, E. (2013). Feminism: A Fourth Wave? Sage Journal, 4(2), 22-25.

Mutume, G. (julio de 2005). African Women Battle for Equality. Africa Renewal. Recuperado de https://www.un.org/

africarenewal/magazine/july-2005/african-women-battle-equality

Nigeria: Criminal Code Act, Cap C38 LFN 2004, 1 de junio del1916 (versión amendada el 1990), Recuperado de

https://www.refworld.org/docid/49997ade1a.html

Nkealah, N. (2016). (West) African Feminisms and Their Challenges. Journal of Literary Studies, 32(2), 61-74. DOI:

1080/02564718.2016.1198156.

Omeni, A. (2017). Counter-Insurgency in Nigeria The Military and Operations against Boko Haram, 2011-2017.

Londres: Routledge Publications.

Oyewole, S. (2016). Rescuing Boko Haram’s Schoolgirl Victims. New Zealand International Review, 41(1), 25-28.

Parisi, L. (2010). Feminist Perspectives on Human Rights. International Studies Association and Oxford University Press.

DOI: 10.1093/acrefore/9780190846626.013.48

Pendergrass, W. S. (2015). #NotAllMen, #BringBackOurGirls & #YesAllWomen: Three Months of Gender Discussion

in the Age of Twitter. Issues in Information Systems, 16(1), 60-68.

Poster, M. (2009). Global Media and Culture. New Literary History, 39, 685-703.

Rape Case: Justice for the late Ochanya (12 de noviembre de 2018). Punch Nigeria. Recuperado de https://punchng.

com/rape-case-justice-for-the-late-ochanya

Segun, M. y Muscati, S. (2015). #BringBackOurGirls but Also #HelpTheEscaped. Human Rights Watch. Recuperado

de https://www.hrw.org/news/2015/04/14/bringbackourgirls-also-helptheescaped.

Statista (2019). Fastest Growing Online Populations Based on Relative Year-on-year User Growth as of January 2019.

Recuperado de https://www.statista.com/statistics/292488/fastest-growing-internet-populations/

Stolz, J. y Le Faure, P. (1997). The Secret Suffering of African Women. Riv Inferm Oct-Dec 1997, 16(4), 241-243.

Smith, M. (2015). Boko Haram: Inside Nigeria’s Unholy War. Londres: I. B. Tauris.

Tomchak, A. (6 de mayo de 2014). #BBCtrending: How a Million People Called to #BringBackOurGirls. BBC.

Recuperado de https://www.bbc.com/news/blogs-trending-27298696

UNICEF (2014). A Statistical Snapshot of Violence Against Adolescent Girls. Recuperado de https://www.unicef.org/

publications/files/A_Statistical_Snapshot_of_Violence_Against_Adolescent_Girls.pdf

UN Women (2018). Statement: Appeal for Clemency for Noura Hussein. Recuperado de https://www.unwomen.

org/en/news/stories/2018/5/statement-appeal-for-clemency-for-noura-hussein

Wodak, R. y Meyer, M. (ed.) (2001). Methods of Critical Discourse Analysis. Londres: SAGE Publications. DOI:

4135/9780857028020

Descàrregues

Publicades

2020-11-30

Com citar

Datiri, B. D. (2020) “Activisme en línia contra la violència de gènere: com el feminisme africà utilitza Twitter per a progressar”, Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(2), pp. 71–88. doi: 10.28939/iam.debats.134-2.6.

Número

Vol. 134 No 2 (2020)

Secció

QUADERN

Llicència

Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.

Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.

Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.