Ciberactivisme contra les violències sexuals: #BringBackOurGirls

Ana M. González Ramos; Beatriz  Revelles-Benavente; Verònica  Gisbert-Gràcia

doi:10.28939/iam.debats.134-2.3

Autors/ores

Ana M. González Ramos Universidad Pablo Olavide https://orcid.org/0000-0003-1808-0291
Beatriz Revelles-Benavente Universidad de Granada https://orcid.org/0000-0003-1334-6257
Verònica Gisbert-Gràcia Universitat de València https://orcid.org/0000-0003-4867-2167

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats.134-2.3

Paraules clau:

violència extrema, cibercampanyes, violències de gènere, postcolonial

Resum

En els últims anys, les campanyes digitals s’han convertit en eines potents de denúncia i defensa de les violències
contra les dones. El seguiment massiu en demostra l’èxit. No obstant això, continuem preguntant-nos sobre els límits
i les oportunitats d’aquests instruments, especialment en àrees de conflicte i violència extrema. En aquest article, a
través d’una etnografia digital i de l’anàlisi de les dades de l’activisme en la xarxa social Twitter, explorem l’impacte de
la campanya #BringBackOurGirls, que es va iniciar per a reclamar l’alliberament de 276 xiquetes segrestades pel grup
terrorista nigerià Boko Haram a la ciutat de Chibok. Els resultats de la nostra investigació indiquen que la campanya
s’ha centrat en un grup de xiquetes (les xiquetes de Chibok) sense tindre en compte la situació vulnerable de moltes
altres xiquetes i dones joves al país.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Ana M. González Ramos, Universidad Pablo Olavide

És professora contractada doctora a la Universidad Pablo de Olavide. Llicenciada en Sociologia per la Universidad de Granada l’any 1994 i doctora per la Universidad de Cádiz el 2004 (Departament d'Estadística i Investigació
Operativa). Ha dirigit el grup d'investigació GENTIC: Relacions de Gènere i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, grup consolidat de la Generalitat (2014-2017).

Beatriz Revelles-Benavente, Universidad de Granada

És professora ajudant doctora del departament de Filologies Anglesa i Alemanya de la Universidad de Granada i
professora del Màster Erasmus Mundus GEMMA: Estudis de les Dones i de la Literatura de Gènere de la Universitat de Granada. És coeditora de la revista científica Matter: Journal of New Materialist Research i del llibre titulat Teaching Gender: Feminist Responsibilities and Pedagogies in Times of Political Crisis, publicat per l'editorial Routledge (2017).

Verònica Gisbert-Gràcia, Universitat de València

És doctora en Ciències Socials per la Universitat de València. Va cursar el Màster Erasmus Mundus GEMMA: Estudis de les Dones en les Universitats de Granada i Utrecht (2010). Les seues àrees principals d'investigació inclouen les accions col·lectives de dones, els estudis culturals i les polítiques dels afectes. És autora de diversos articles en revistes nacionals i internacionals, així com de capítols de llibre.

Referències

Anderlini, S. N. (2018). Challenging Conventional Wisdom, Transforming Current Practices: A Gendered Lens on

PVE, Transforming Current Practice. En B. Austin y H. Giessmann Berghof (ed.) (2018), Transformative Approaches to Violent Extremism. Berlín: Berghof Foundation.

Asamblea General de la ONU (2001). Protocolos facultativos de la Convención sobre los Derechos del Niño relativos a la participación de niños en los conflictos armados y a la venta de niños, la prostitución infantil y la utilización de niños en la pornografía. A/RES/54/263. 16 de junio de 2015. https://undocs.org/es/A/RES/54/263

Benhabib, S. (1992). Situating the Self: Gender, Community, and Postmodernism in Contemporary Ethics, Oxford: Polity Press.

Bent, E. (2016). Making It Up Intergenerational Activism and the Ethics of Empowering Girls. Girlhood Studies, 9(3), 105-121. DOI: 10.3167/ghs.2016.090308

Bloom, M. (2011). Bombshell: Women and Terrorists, Londres: Hurst.

Botha, A. y Abdile, M. (2019). Reality Versus Perception: Toward Understanding Boko Haram in Nigeria. Studies in

Conflict & Terrorism, 42(5), 493-519. DOI: 10.1080/1057610X.2018.1403152

Braidotti, R. (1994). Nomadic Subjects: Embodiment and Sexual Difference in Contemporary Feminist Theory. Cambridge: Cambridge University Press.

boyd, d. (2014). It’s Complicated: The Social Lives of Networked Teens. New Haven: Yale University Press.

Bunch, C. (2001). Women’s Human Rights: The Challenges of Global Feminist and Diversity. En M. Dekoven (ed.)

(2001), Feminist Locations: Global and Local, Theory and Practice (p. 129-146). New Brunswick: Rutgers.

Bustillos, J. (2017). The Case of Tumblr: Young People’s Mediatised Responses to the Crisis of Learning about Gender at School. En B. Revelles-Benavente y A. M. González Ramos (ed.), Teaching Gender: Feminist Pedagogy and Responsibility in Times of Political Crisis (p. 163-177). Londres: Routledge.

Butler, J. (2009). Frames of War: When is Life Grievable? Nueva York: Verso.

Carter Olson, C. (2016). #BringBackOurGirls: Digital Communities Supporting Real-World Change and Influencing Mainstream Media Agendas. Feminist Media Studies, 16(5), 772-787. DOI: 10.1080/14680777.2016.1154887

Castells, M. (2011). Networks of Outrage and Hope: Social Movements in the Internet Age. Boston (MA): Polity Press.

Cockburn, C. (1998). The Space Between Us: Negotiating Gender and National Identities in Conflict. Londres y Nueva York: Zed Book.

Coleman, R. (2018). Theorizing the Present: Digital Media, Pre-emergence and Infra-structures of Feeling. Cultural Studies, 32(3), 1-23. DOI: 10.1080/09502386.2017.1413121

Comolli, V. (2015). Boko Haram: Nigeria’s Islamism Insurgency. Londres: Hurst & Company.

Consejo de Seguridad de la ONU (2015). Resolución 222. 18 de junio de 2015. https://undocs.org/es/S/RES/2225(2015)

Cox, K., Marcellino, W., Bellasio, J., Ward, A., Galai, K., Meranto, S., et ál.(4 de noviembre de 2018). Social Media in

Africa: A Double-Edged Sword for Security and Development. United Nations Development Programme. https://www.africa.undp.org/content/rba/en/home/library/reports/social-media-in-africa-.html

Enloe, C. (1989). Bananas, Beaches, Bases: Making Feminist Sense of International Politics, Londres: Pandora Press.

Escola de Cultura de Pau (2019). Alert 2019! Report on Conflicts, Human Rights and Peacebuilding. Barcelona: Icaria.

Friedman, E. (2016). Interpreting the Internet: Feminist and Queer Counterpublics in Latin America. California: University of California Press.

Garrett, K. (2006). Protest in an Information Society: A Review of Literature on Social Movements and New ICTs.

Information, Communication and Society, 9(2), 202-224. DOI: 10.1080/13691180600630773

hooks, b. (1986). Ain’t I a Woman: Black Women’s Rights Feminism. Londres: Pluto Press.

Khoja-Moolji, S. (2015). Becoming an ‘Intimate Publics’: Exploring the Affective Intensities of Hashtag Feminism.

Feminist Media Studies, 15(2), 347-350. DOI: 10.1080/14680777.2015.1008747

Magallón Portolés, C. (2010). Decidir en los procesos de paz, un derecho de hombres y mujeres. ¿Qué ha aportado la resolución 1325 del Consejo de Seguridad? Papeles de relaciones ecosociales y cambio global,109, 45-56.

Magallón Portolés, C. (2020). El extremismo violento: un reto para el feminismo pacifista. Debats: Revista de cultura, poder y sociedad, 134(2), 15-28. DOI: http://doi.org/10.28939/iam.debats-134-2.2

Mahmood, O. S. (28 de marzo de 2017). More than Propaganda: A Review of Boko Haram’s Public Messages. En ISS -Institute for Security Studies, West Africa Report. https://issafrica.org/research/west-africa-report/more-than-propaganda-areview-of-boko-harams-public-messages

Mandrona, A. (2016). Ethical practice and the Study of Girlhood. Girlhood Studies, 9(3), 3-19. DOI: 10.3167/ghs.2016.090302

Matfess, H. (2017). Women and the War on Boko Haram: Wives, Weapons, Witnesses. Londres: Zed Book.

Maxfield, M. (2016). History Retweeting Itself: Imperial Feminist Appropriations of ‘Bring Back Our Girls'. Feminist Media Studies, 16(5), 886-900. DOI: 10.1080/14680777.2015.1116018

Mayah, E., Mariotti, C., Mere, E. y Okwudili Odo, C. (2017). Inequality in Nigeria: Exploring the Drivers. Oxfam

International. https://www.oxfam.org/en/research/inequality-nigeria-exploring-drivers

Mitchell, C. (2017). Technological Nonviolence and Girls: Creating a Counter Discourse. Girlhood Studies, 10(2), 5-6. DOI: 10.3167/ghs.2017.100201.

Mohanty, C. T. (1984). Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discourses. Boundary 2, 12(3), 333-358. DOI: 10.1007/978-1-137-07412-6_5.

Mohanty, C. T. (1991). Cartographies of Struggle: Third World Women and the Politics of Feminism. En Mohanty, C. T. (ed.) (1991). Third World Women and the Politics of Feminism (p. 51-80). Bloomington: Indiana Press.

Ordu, G. E. (2017). Trends and Patterns of Boko Haram Terrorist and Militants’ Aggression in Nigeria. Aggression and Violent Behavior, 37, 35-41. DOI: 10.1016/j.avb.2017.08.006

Ponzanesi, S. (ed.) (2014). Gender, Globalization, and Violence Postcolonial Conflict Zones. Nueva York: Routledge.

Ringrose, J. y Eriksson, K. (2011). Gendered Risks and Opportunities? Exploring Teen Girls’ Digital Sexual Identity

in Postfeminist Media Contexts. International Journal of Media and Cultural Politics, 7(2), 121-138. DOI: 0.1386/

macp.7.2.121_1

Riles, A. (2002). Rights Inside Out: The Case of the Women’s Human Rights Campaign. Leiden Journal of International Law, 15(2), 285-305. DOI: 10.1017/S0922156502000146

Yuval-Davis, N. (2006). Intersectionality and Feminist Politics. European Journal of Women’s Studies, 13(3), 193-209. DOI: 10.1177/1350506806065752