Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme
DOI:
https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.2Paraules clau:
sociologia de la cultura, legitimitat, gust, etnometodologia, Lizardo, Bourdieu.Resum
En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia de
la cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu,
1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició social
forma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix la
creativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologia
de la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistes
ni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereix
una mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macro
com a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menys
legítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològica
pot reforçar críticament la creativitat
Descàrregues
Referències
Alac, M. (2017). We like to talk about smell: A worldly take on language, sensory experience, and the Internet, Semiotica, 215: 143–192
Armstrong V (2011) Technology and the Gendering of Music Education. Farnham: Ashgate.
Ariño, A. i Llopis, R. (2017). Culturas en tránsito. Madrid: Fundación SGAE.
Autora (2014).
Becker, H. (1982). Art worlds. Berkeley: Berkeley University Press.
Becker, H. (2002). Studying the New Media. Qualitative Sociology , 25-3, 337-343.
Berger, P. i Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.
Bourdieu, P. (1979). La distinction. Paris: Seuil.
Bourdieu, B. (1984) Raisons Practiques. Paris: Seuil.
Bourdieu, B. (1994). Les regles de l'art. Paris: Seuil.
Brekhus, W. H. (2015). Culture and Cognition. Patterns in the Social Construction of Reality. Cambridge UK: Polity Press.
Bunge, M. (2018). Diccionari filosòfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Bryson, B. (1996). "Anything But Heavy Metal": Symbolic Exclusion and Musical Dislikes, American Sociological Review, 61 (5) 884-899.
Clark, Andy. (2008). Supersizing the mind. Oxford, UK: Oxford University Press.
Cicourel, A. (2002). The Interaction of Discourse, Cognition and Culture. Discourse Studies, 8 (1), 25-29.
Cifariello, F. (2017). "Creativitá musicale di consumo" en Fele, G.,Russo, M.,Cifariello, F. (Eds.) Creativitá musicali. Narrazioni, practiche e mercato. Milano: Mimesis.
Damasio, A. (1999). The Feeling of What Happens: Body and Emotion in the Making of Consciousness: New York: Harcourt Brace.
DelVal, F. (2017) Rockeros insurgentes, modernos complacientes: un análisis sociológico del rock en la Transición (1975-1985). Madrid: Fundación SGAE.
DeNora, T. (2014). Making Sense of Reality: Culture and Perception in Everyday Life. London: Sage.
Dennett, D. (1995). Darwin’s dangerous idea. New York: Simon & Schuster.
DiMaggio, P. (1987). Classification in Art, American Sociological Review, 52,4,: 440-455.
Dreyfus, H. (1996). The current relevance of Merleau-Ponty’s phenomenology of embodiment. The Electronic Journal of Analytic Philosophy, 4.
Du Gay P (1997) Doing Cultural Studies: The Story of the Sony Walkman. London: Sage/Open University Press.
Eagleton, T. (2000). The idea of culture. London: Blackwell Publishing.
Fele, G. (2016). Il paradosso del gusto. Societàmutamentopolitica, 7 (14): 151-174.
Frith, S. (1986). Art versus technology: The strange case of popular music. Media, Culture & Society, 8: 263–279.
Fourcade, M. (2012). The Vile and the Noble: On the Relation between Natural and Social Classifications in the French Wine World. Sociological Quarterly, 53 (4), 524-545.
Gamboni, D. (2007). La destrucción del arte. Iconoclasia y vandalismo desde la Revolución Francesa. Madrid: Cátedra.
Gallese, V., C. Keysers, i G. Rizzolatti (2004). A unifying view of the basis of social cognition, in Trends in Cognitive Science, 8: 396–403.
Gibbs, R. (2006). Embodiment and cognitive science. New York, NY: Cambridge
University Press.
Green, B. (2016). I Always Remember That Moment’: Peak Music Experiences as Epiphanies. Sociology, 50(2) 333–348.
Heinich, N. (1999) La sociologie et les publics de l'art en Moulin, R. (op.cit)
Hennion, A. (2005). Pragmatics of Taste. In Jacobs M. & Hanranhan, N. The Blackwell Companion to the Sociology of Culture, Oxford, Blackwell, pp.131-144.
Herrera-Usagre, M. (2011). El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis de la estratificación social de los consumos culturales y sus dificultades metodológicas. Empíria, Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 22: 141-172.
Johnson, C; Dowd, T. & Ridgeway, C. (2006), Legitimacy as a Social Process, Annual Review of Sociology, 32: 53-78.
Jacobi, D. i Luckerhoff, J. (2012). Looking for non-publics. Presses de l'Université du Québec.
Kirsh, D. (2009). Projection, Problem Space and Anchoring. In N. A. Taatgen & H. van Rijn (Eds.), Proceedings of the 31st Annual Conference of the Cognitive Science Society (pp. 2310-2315). Austin, TX: Cognitive Science Society.
Lamont, M. (2010). Looking back at Bourdieu. In E. B. Silva, & A. Warde (Eds.), Cultural analysis and Bourdieu’s legacy: settling accounts and developing alternatives (pp. 128–141).London: Routledge.
Latour, B. (1986).Visualisation and Cognition: Thinking with Eyes and Hands. In H. Kuklick (ed.) Knowledge and Society Studies in the Sociology of Culture Past and Present , Jai Press 6: 1-40.
Lena, JC, & Peterson, RA (2008). Clasificación as Culture: Types and Trajectories of Music Génders. American Sociological Review, 73 (5), 697-718.
Lieberman,K. (2013). MORE Studies in Ethnomethodology: studies of the in vivo organization of sense. State University of New York Press.
Lipovetsky, G. (2007). Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d'hyperconsommatiom. Paris: Gallimard.
Lizardo, O. (2004). “Mirror Neurons,” Collective Objects and the Problem of Transmission: Reconsidering Stephen Turner’s Critique of Practice Theory, Journal for the Theory of Social Behaviour, 37:3, 219-350.
Lizardo, O. & Strand, M. (2010). Skills, toolkits, contexts and institutions: Clarifying the relationship between different approaches to cognition in cultural sociology. Poetics, 38: 204–227.
López Sintas, J.L.; Filimon, N., Cebollada, A. Filimon , N & Gharhaman, A. (2014) Music access patterns: A social interpretation. Poetics 46: 56–74.
Mas, X. (2017) La música clàssica contemporània: una perspectiva etnomusicològica. Tesi doctoral de sociologia, Universitat de València.
Moschetta, P.H. y Vieira, J.S. (2018) "Music consumption in the streaming era: Music curation practices in Spotify", Congreso KISMIF 2018: Gender Differences, Identities and DIY Cultures Universidad de Porto, 2-3 Julio.
Moulin, R. (Ed.) (1999) Sociologie de l'art. Paris: L'Harmattan.
Premack, D. (2004). Is Language the Key to Human Intelligence? Science 303, 318-320.
Ramachandran,Vilanayur S. i Blackeslee, Sandra (1999). Phantoms in the Brain: Probing the Mysteries of the Human Mind. NewYork: William Morrow.
Regev, M. (2013). Pop-rock Music. Aesthetic Cosmopolitanism in Late Modernity. Cambridge UP.
Rendueles, C. (2013).Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital. Madrid: Capitán Swing.
Rosenblum, B. (1999) Artists, Alienation and the Market in Moulin (op cit).
Searle, J. (2004). Mind. Oxford University Press.
Sennet, R. (2012). Together. London: Penguin Books.
Schütz, A. (1972). Collected Papers vol. I. The Netherlands: Springer.
Stuart Hall, E. (2007). Richard Hoggart, The Uses of Literacy and the cultural turn. International Journal of Cultural Studies, 10(1): 39–49.
Stuart Hall, E. & Jefferson, T. (eds) (1998 [1975]). Resistance Through Rituals: Youth Subculturas in Post-war Britain. London New York: Routledge.
Teil, G. (2004). De la coupe aux lèvres. Pratiques de la perception et mise en marche des vins de qualité. Toulouse: Éditions Octarès.
Vandenberg et al (2018) "Taste patterns of the 'illegitimate' cultural consumer", Congreso KISMIF 2018: Gender Differences, Identities and DIY Cultures Universidad de Porto, 2-3 Julio.
Vlegelsa, J. & Lievens, (2017). Music classification, genres, and taste patterns: A ground-up network analysis on the clustering of artist preferences Poetics 60: 76–89.
Williams, R. (1992 [1958]). Culture and Society. Londres: The Hogarth Press
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 22/1987 d'11 de novembre de Propietat Intel·lectual, BOE del 17 de novembre de 1987, i conforme a aquest, els/les autors o autores cedeix/en a títol gratuït els seus drets d'edició, publicació, distribució i venda sobre l'article, per tal que siga publicat a Debats. Revista sobre cultura, poder i societat.
Debats. Revista de cultura, poder i societat es publica sota el sistema de llicències Creative Commons segons la modalitat “Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faça un ús comercial. Tampoc no es pot fer servir l’obra original amb finalitats comercials”.
Així, quan l’autor/a envia la seva col·laboració, accepta explícitament aquesta cessió de drets d’edició i de publicació. Igualment autoritza Debats. Revista de cultura, poder i societat la inclusió del seu treball en un fascicle de la revista perquè es puga distribuir i vendre.
