Recetas para la felicidad: una propuesta para el análisis de la orientación moral de acciones y emociones

Alberto Martín Pérez; José Antonio Rodríguez Díaz; José Luis Condom Bosch; Aitor Domínguez Aguayo

doi:10.28939/iam.debats-135-1.1

Autors/ores

Alberto Martín Pérez Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-3828-0322
José Antonio Rodríguez Díaz Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2375-6233
José Luis Condom Bosch Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2135-007X
Aitor Domínguez Aguayo Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-4833-7190

DOI:

https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-1.1

Paraules clau:

felicitat, emocions, normes socials, comportament social, regles de sentiments, moralitat

Resum

En aquest article es presenta una proposta per a l'anàlisi dels discursos sobre els camins per a aconseguir la felicitat. S'estudien les receptes promogudes per la indústria de la felicitat com a orientacions morals de l'acció social: missatges imperatius difosos a través d'internet que busquen guiar els seus destinataris cap a la consecució de la felicitat. En un camp dominat per la psicologia positiva, s'aborda la felicitat des d'una perspectiva sociològica com a discurs social institucionalitzat: s'analitza com a producció social i com a emoció socialment emmarcada. La investigació es basa en una observació sistemàtica en internet i en procediments quantitatius i qualitatius d'anàlisi textual. Es presenten els mitjans de difusió digitals que promouen les receptes, la seua legitimació científica i el focus en un individu genèric com a destinatari dels missatges i responsable de l'acció. Es proposa una tipologia sobre la base del sentit, la naturalesa i l'objecte de les accions que condueixen a la felicitat. Els resultats mostren com les receptes impliquen orientacions normatives i morals d'accions i emocions: s'assenyala què fer i com pensar i sentir per a ser feliç. La felicitat com a obligació moral conté la majoria de preocupacions que configuren l'agenda de les societats actuals, amb un marcat èmfasi en l'individualisme i una comprensió utilitarista de les relacions socials i l'entorn social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Alberto Martín Pérez, Universitat de Barcelona

Professor agregat del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. És doctor en Sociologia per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i la Universidad Complutense de Madrid. Les seues principals línies d'investigació es desenvolupen en els àmbits de la sociologia política i de la ciutadania i la sociologia de les emocions

José Antonio Rodríguez Díaz, Universitat de Barcelona

Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Doctor en Economia i PhD en Sociologia per la Yale University. La seua investigació i publicacions actuals se centren en el paper de les xarxes socials en les organitzacions i en la societat, estudis de futur i les dimensions socials de la felicitat.

José Luis Condom Bosch, Universitat de Barcelona

Professor titular del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. És doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona. Ha participat en nombroses investigacions com a metodòleg i és consultor en disseny i anàlisi d'enquestes. La seua investigació actual se centra en el desenvolupament de nous mètodes digitals per a l'anàlisi de camps organitzatius.

Aitor Domínguez Aguayo, Universitat de Barcelona

Professor associat del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. És graduat en Sociologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Investigació i Intervenció Psicosocial per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment desenvolupa la tesi doctoral sobre cos, masculinitat i felicitat.

Referències

Bericat, E. (2016). The sociology of emotions: Four decades of progress. Current Sociology, 64(3), 491-513. Doi: 10.1177/0011392115588355.
Berridge, K. C., y Kringelbach, M. L. (2013). Neuroscience of affect: Brain mechanisms of pleasure and displeasure. Current Opinion in Neurobiology, 23, 294-303. Doi: 10.1016/j.conb.2013.01.017.
Bok, D. (2010). The Politics of Happiness. What Government Can Learn From the New Research on Well-Being. Princeton: Princeton University Press.
Bourdieu, P. (1994). Raisons pratiques. Sur la théorie de l’action. Paris: Seuil.
Breiger, R., Wagner-Pacifici, R., y Mohr, J. (2018). Capturing distinctions while mining text data: Toward low-tech formalization for text analysis. Poetics, 68, 104-119. Doi: 10.1016/j.poetic.2018.02.005.
Bubic, A., y Erceg, N. (2018). Do we know what makes us happy? The relevance of lay theories of happiness and values for current happiness. Primenjena Psihologija, 11(3), 345-364. Doi: 10.19090/pp.2018.3.345-364.
Burkitt, I. (2016). Relational agency: Relational sociology, agency and interaction. European Journal of Social Theory, 19(3), 322-339. Doi: 10.1177/1368431015591426.
Caunt, B., Franklin, J., Brodaty, N., y Brodaty, H. (2013). Exploring the Causes of Subjective Well-being: A Content Analysis of People’s Recipes for Long-Term Happiness. Journal of Happiness Studies, 14(2): 475- 499. Doi: 10.1007/s10902-012-9339-1.
Corbin, J., y Strauss, A. (2015). Basics of qualitative research: techniques and procedures for developing grounded theory. Los Angeles: SAGE.
Davies, W. (2015). The Happiness Industry: How the Government and Big Business Sold us Well-Being. London: Verso.
Delle Fave A., Brdar. I., Wissing, M.P., Araujo, U., Castro Solano, A., Freire, T., Hernández-Pozo M.R., Jose, P., Martos, T., Nafstad, H.E., Nakamura, J., Singh, K., y Soosai-Nathan, L. (2016). Lay Definitions of Happiness across Nations: The Primacy of Inner Harmony and Relational Connectedness. Frontiers in Psychology, 7, 30. Doi: 10.3389/fpsyg.2016.00030.
Diener, E. (2000). Subjective Well-Being. The Science of Happiness and a Proposal for a National Index. American Psychologist, 55(1), 34-43. Doi: 10.1037/0003-066X.55.1.34.
Flores-Kanter, P., Muñoz-Navarro, R., y Medrano, L. (2018). Concepciones de la Felicidad y su relación con el Bienestar Subjetivo: Un estudio mediante Redes Semánticas Naturales. Liberabit, 24(1), 115-130. Doi: 10.24265/liberabit.2018.v24n1.08.
Goffman, E. (1963). Stigma: Notes on the Management of Spoiled Identity. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall.
Goffman, E. (1967). Interaction Ritual. New York: Doubleday.
Goldman, A. (2017). Happiness is an Emotion. Journal of Ethics, 21: 1-16. Doi: 10.1007/s10892-016-9240-y.
Hochschild, A. (1979). Emotion Work, Feeling Rules, and Social Structure. American Journal of Sociology, 85(3), 551-575. Doi: 10.1086/227049.
Hochschild, A. (1983). The Managed Heart. Commercialization of Human Feeling. Los Angeles: University of California Press.
Hofmann, J., Platt, T., y Willibald, R. (2017). Laughter and Smiling in 16 Positive Emotions, IEEE Transactions on Affective Computing, 8(4), 495-507. Doi: 10.1109/TAFFC.2017.2737000.
Inglehart, R. (2007). Postmaterialist Values and the Shift from Survival to Self‐Expression Values. En R.J. Dalton y H.D. Klingemann (Eds.) The Oxford Handbook of Political Behavior. Oxford: Oxford University Press. Doi: 10.1093/oxfordhb/9780199270125.003.0012.
Kesebir, P., y Diener, E. (2008). In Pursuit of Happiness: Empirical Answers to Philosophical Questions. Perspectives on Psychological Science, 3(2), 117-125. Doi: 10.1111/j.1745-6916.2008.00069.x.
Layard, R. (2005). Happiness: Lessons from a New Science. London: The Penguin Press.
Lyubomirsky, S. (2008). The How of Happiness. New York: Penguin Books.
Lyubomirsky, S., King, L., y Diener, E. (2005a). The benefits of frequent positive affect: Does happiness lead to success? Psychological Bulletin, 131(6), 803–855. Doi: 10.1037/0033-2909.131.6.803.
Lyubomirsky, S., Sheldon, K.M., y Schkade, D. (2005b). Pursuing happiness: The architecture of sustainable change. Review of General Psychology, 9(2), 111–131. Doi: 10.1037/1089-2680.9.2.111.
Mckenzie, J. (2016). Deconstructing Happiness: Critical Sociology and the Good Life. New York: Routledge.
Mckenzie, J. (2018). Is there such a thing as happiness in the present? Happiness and temporality. Journal of Classical Sociology, 18(2): 154-168. Doi: 10.1177/1468795X17736259.
Naciones Unidas (2012). Día internacional de la felicidad. Resolución 66/281 aprobada por la Asamblea General el 28 de junio de 2012 (en línea). http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/66/281&Lang=S, acceso 25 de marzo de 2019.
Olson, R., Mckenzie, J., y Patulny, R. (2017). The sociology of emotions: A meta-reflexive review of a theoretical tradition in flux. Journal of Sociology, 53(4), 800-818. Doi: 10.1177/1440783317744112.
Pawelski, J.O. (2013). Introduction to philosophical approaches to happiness. En S.A. David, I. Boniwell y A.C. Ayers (eds.), The Oxford Handbook of Happiness. Croydon: Oxford University Press.
Rodríguez, J.A., Yter, M., y Arroyo L. (2016). El campo de definición de la felicidad por las Ciencias Sociales: una aproximación desde el análisis de redes sociales. Redes: Revista Hispana para el Análisis de Redes Sociales, 27(2), 45-71. Doi: 10.5565/rev/redes.642.
Rodríguez, J.A., Condom Bosch, J.L., Marín, R., e Yter, M. (2017a). El amor en el camino a la máxima felicidad: un análisis global con la Encuesta Mundial de Valores. Sistema, Revista de Ciencias Sociales, 245, 53-77.
Rodríguez, J.A., Mohr, J., y Halcomb, L. (2017b). Becoming a Buddhist: The Duality of Ritual and Belief. En P. Groenewegen et al. (eds.) Structure, Content and Meaning of Organizational Networks (Research in the Sociology of Organizations, Volume 53) (143-176). Bingley: Emerald Publishing.
Rodríguez, J.A., Martín Pérez, A., Condom Bosch, J.L., y Aguayo, A.D. (2018). The Happiness Industry Web Survey (HIWS-DataBase). EPP, Department of Sociology, Universitat de Barcelona. Dataset of 914 cases with 1705 variables. Research grant: CSO2016-77248-P.
Salmela, M., y Nagatsu, M. (2017). How does it really feel to act together? Shared emotions and the phenomenology of we-agency. Phenomenology and the Cognitive Sciences, 16(3), 449-470. Doi: 10.1007/s11097-016-9465-z.
Sauter, D.A., y Scott, S.K. (2007). More than one kind of happiness: Can we recognize vocal expressions of different positive states? Motivation and Emotion, 31, 192-199. Doi: 10.1007/s11031-007-9065-x.
Sauter, D.A., y Fischer, A.H. (2018). Can perceivers recognise emotions from spontaneous expressions? Cognition & Emotion, 32(3), 504-515. Doi: 10.1080/02699931.2017.1320978.
Scheve, C. von, e Ismer, S. (2013). Towards a theory of collective emotions. Emotion Review, 5(4), 406-413. Doi: 10.1177/1754073913484170.
Scheve, C. von, Zink, V., e Ismer, S. (2016). The Blame Game: Economic Crisis Responsibility, Discourse and Affective Framings. Sociology, 50(4), 635-651. Doi: 10.1177/0038038514545145.
Schiota, M., Campos, B., Oveis C., Hertenstein, M., Simon-Thomas, E., y Keltner, D. (2017). Beyond happiness: building a science of discrete positive emotions. American Psychologist, 72(7), 617-643. Doi: 10.1037/a0040456.
Seligman, M. (2002). Authentic happiness: Using the new positive psychology to realize your potential for lasting fulfillment. New York: Free Press.
Tkach, C., y Lyubomirsky, S. (2006). How do people pursue happiness? Relating personality, happiness increasing strategies, and well-being. Journal of Happiness Studies, 7(2), 183-225. Doi: 10.1007/s10902-005-4754-1.
Trinidad, A., Carrero, V., y Soriano, R.M. (2016). Teoría fundamentada "grounded theory": la construcción de la teoría a través del análisis interpretacional. Madrid: CIS.
Turner, J. (2010). The Stratification of Emotions: Some Preliminary Generalizations. Sociological Inquiry, 80(2): 168-199. Doi: 10.1111/j.1475-682X.2010.00326.x.
Weimann, J., Knabe, A., y Schöb, R. (2015). Measuring Happiness: The Economics of Well-Being. Cambridge, MA: The MIT Press.
Whippman, R. (2016). The Pursuit of Happiness: And Why it is Making us Anxious. London: Hutchinson.